Roger Silverstone, al seu llibre ¿Por qué estudiar los medios?, sosté que la nostra dependència dels mitjans s’ha consolidat i, actualment, no només ens proveeixen entreteniment, informació i comoditat, sinó que també contribueixen a la nostra sensació de seguretat i ens ajuden a donar sentit a les nostres experiències quotidianes. En aquest sentit, Silverstone suggereix, així, abordar l’estudi dels mitjans també des d’allò social, cultural, polític i econòmic.
En aquesta línia, els estudis culturals (EC) ens proporcionen eines i marcs teòrics per comprendre com els mitjans reflecteixen, reprodueixen i, de vegades, també desafien les normes culturals, valors i creences d’una societat en particular. Això inclou l’exploració de temes com la representació d’identitats socials, de gènere, d’ètnia o de classe, i la construcció de significats culturals.
Els EC ens permeten també explorar temes com la ideologia dominant, l’hegemonia cultural i la resistència cultural, i també parar esment a les pràctiques de consum/ús/domesticació o les resignificacions, i com aquestes influeixen en les identitats individuals i col·lectives.
Per a Martín-Barbero, a De los medios a las mediaciones, l’important és ser conscients dels límits de la teoria hegemònica o dominant en comunicació: «què és l’objectivable des d’un mètode, quines instàncies, quines dimensions del real poden esdevenir “objectes” de coneixement, problemes? Perquè si, per exemple, l’única cosa investigable des d’un mètode és el mesurable quantitativament, o el que es veu, tota la resta d’allò real roman automàticament descartat com a no objectivable.»
En paral·lel a les crítiques de Martín-Barbero sobre el que és objectivable, també li interessa posar en relleu la fragmentació del procés de recerca en comunicació en què s’observa una clara separació entre l’anàlisi del missatge, dels efectes i de la propietat, la qual cosa comporta una reducció de l’univers investigable i de les preguntes que poden ser formulades sobre l’objecte d’estudi.
El context de recerca dels estudis culturals
En aquest sentit, els EC proposen un context de recerca més complex i heterogeni que ens permet comprendre la comunicació íntegrament, tot considerant les seves múltiples dimensions (culturals, polítiques, econòmiques…) i les complexes interaccions entre elles. Així doncs, la comunicació no es limita al que circula a través dels mitjans i en els mitjans de comunicació: el que circula pels mitjans fa referència no només a interessos econòmics i polítics, sinó també als diversos contextos de la vida –familiar, escolar, laboral, religiosa, sexual o de gènere. D’aquesta manera, investigar en comunicació implica també investigar en pràctiques socials i en quotidianitat.
David Morley al seu llibre Communications and mobility proposa redefinir l’agenda dels estudis de comunicació amb un enfocament no-mediocèntric i materialista, i aposta per ampliar l’objecte d’estudi més enllà del simbòlic (representacions, narratives, identitats…) i virtual (plataformes, xarxes socials…). Morley advoca per un paradigma que també consideri les dimensions materials de la comunicació com els moviments d’objectes, mercaderies i persones en conjunció amb la transmissió d’informació. Aquesta perspectiva cerca integrar l’anàlisi de les comunicacions amb la història, la geografia i les infraestructures de transport, ampliant així l’abast de la disciplina més enllà d’un enfocament purament mediàtic per a estudiar els fenòmens comunicatius.
«En contra del futurisme utòpic que caracteritza gran part de la recerca en aquest camp (en comunicació), que s’enfoca principalment en el virtual, em preocupa restablir la dimensió material en l’anàlisi en considerar com aquestes dues dimensions de la geografia (virtual i material) estan ara articulades entre si en maneres de simbiosi cada vegada més complexes» (Morley, 2017).
El paradigma no-mediocèntric de Morley
Aquest enfocament, anomenat «paradigma no-mediocèntric», té com a objectiu principal integrar l’estudi de les comunicacions amb altres camps com la història, la geografia i les infraestructures de transport, i, així, ampliar significativament l’abast de la disciplina, els estudis de comunicació, més enllà del merament relacionat amb els mitjans de comunicació.
A més, se subratlla la importància de considerar la història de la tecnologia en ús (history of technology‐in‐use), per centrar-se no només en la innovació, sinó també en l’adaptació i manteniment de les tecnologies al llarg del temps. Això proporciona una perspectiva més completa i contextualitzada sobre el paper de les comunicacions en la societat.
Segons David Morley, aquest enfocament «ens ofereix una història global, mitjançant la qual […] podem desviar la nostra atenció lluny de les tecnologies a gran escala, espectaculars, masculines i prestigioses del món blanc ric, per també enfocar-nos en les tecnologies a petita escala, mundanes, feminitzades i sovint criollitzades dels barris marginals i les viles misèries del món» (Morley, 2017).
Des d’aquesta perspectiva, el grup de recerca GAME ha organitzat una trobada que porta per títol Jornada Estudios Culturales: Mobilities in context: popular culture, communications and socialities. L’objectiu de la jornada és posar les mobilitats en context i pensar-les de manera articulada amb el cultural, social, les representacions i discursos de la cultura popular, abordant les qüestions següents, entre d’altres:
- Socialitats, migracions i geografies de la mobilitat
- Imaginaris i representacions de la mobilitat
- Quotidianitat i comunicacions mòbils
- Mobilitats, pertinença i identitats
- Poder i mobilitat/immobilitat
- Consum, mobilitats i domesticació
- Indústries mediàtiques, regulació i mobilitats
Des dels estudis culturals clàssics fins als enfocaments proposats per autors com Jesús Martín-Barbero o David Morley, es defensa una perspectiva no-mediocèntrica ni únicament EuroAm (euroamericana) de la recerca comunicació, que abasta des de les seves dimensions socials, polítiques i econòmiques fins a la seva influència en la construcció d’identitats i la conformació de pràctiques quotidianes en un context de mobilitats i immobilitats. Aquest enfocament no només enriqueix la nostra percepció i comprensió dels mitjans, sinó que també ens ajuda a abordar els desafiaments actuals en el camp de la comunicació de manera més efectiva, més significativa i oberta.
Per saber-ne més:
MARTÍN-BARBERO, Jesús (1987). De los medios a las mediaciones. Mèxic: Gustavo Gili.
MARTÍN-BARBERO, Jesús (1989). Procesos de comunicación y matrices de cultura: itinerario para salir de la razón dualista. Mèxic: Gustavo Gili.
MORLEY, David (2017). Communications and Mobility: The Migrant, the Mobile Phone, and the Container Box. Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
SILVERSTONE, Roger (1999). ¿Por qué estudiar los medios? Buenos Aires: Amorrortu.
Citació recomanada
ARANDA, Dani. «Comunicació, estudis culturals i mobilitats ». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2436
