Privacitat, dades personals i empreses de comunicació, en la voràgine

El 25 de maig de 2018 és una data destacada en molts calendaris ja que marca la fi del període de transitorietat que oferia el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD 2016/679) del Parlament Europeu i del Consell des de la seva entrada en vigor fins a ser d’aplicació. En un entorn globalitzat on l’intercanvi transfronterer és cada vegada més habitual, la necessitat d’un marc sòlid que homogeneïtzés la protecció de dades personals resulta evident, més tenint en compte que ens trobem davant el que es considera un dret fonamental segons allò contingut la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Així, derogada la Directiva 95/46/CE, el nou Reglament preval sobre les lleis nacionals de cada Estat membre en aquesta matèria de manera que, en cas de contradicció, resultarà d’aplicació allò que determina el RGPD. Això suposa, per una banda, oferir al ciutadà majors garanties davant els evidents riscos que comporta el tractament d’una informació sensible i, per altra, facilitar una major coherència especialment en un context en el qual les empreses operen en diferents països de la Unió. No obstant això, per assegurar el procés d’adaptació i facilitar les mesures i actuacions que han d’implementar les empreses i organitzacions, la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades ha creat un espai informatiu específic on recull des de guies fins a altres recursos d’ajuda també útils per als ciutadans. A més de l’èmfasi en la transparència, el RGPD, ja en el paràgraf 32 de les consideracions inicials, destaca l’interès per l’obtenció del consentiment per al tractament de les dades personals que passa de tàcit a explícit ja que es considera que el «silenci, les caselles ja marcades o la inacció no han de constituir consentiment». A més inclou la figura del delegat de protecció de dades que ha de ser expert en Dret i especialment en la matèria assenyalada i que, a més de ser nexe amb l’autoritat de control, també podrà atendre les qüestions que traslladen els interessats.

 

En el cas de les empreses de comunicació digital, s'ha de tenir en compte que poden tractar amb dades personals amb diferents objectius i finalitats. Des de subscripcions o formularis de registre per donar accés als seus serveis, la gestió de la pròpia experiència d’usuari o fins i tot integrats en continguts que es publiquen a les seves pàgines, les casuístiques per tant son múltiples i variades i es veuen afectades per la nova normativa. En aquest període de transició s’han hagut d’adaptar tant dinàmiques com formularis, normatives d’ús, polítiques de privacitat, avisos legals, etc. i tot aquell aspecte que es relacioni directament amb el tractament de dades personals i es vegi afectat per la nova normativa. En aquest sentit no és d’estranyar que fins i tot des d’associacions, col·lectius i mitjans especialitzats s'hagin encarregat en aquests últims mesos d’assessorar i facilitar recursos que ajuden les empreses que es dediquen al sector de la comunicació a adaptar-se a l’aplicació de la nova normativa.

 

A més de les novetats i aspectes específics assenyalats que introdueix el RGPD, hi ha alguns apartats concrets que tenen una importància i impacte especialment significatiu per a companyies de comunicació digital com puguin ser els mitjans en línia d’informació d’actualitat. Així, el Reglament contempla, en l'article 17 el «dret de supressió» al qual també es refereix com a «dret a l’oblit», un concepte que ja hem tractat en números previs d’aquesta revista i de manera singular en abordar el cas Google Spain vs AEPD o decisions judicials que s’han pronunciat sobre el tractament de les dades personals en les hemeroteques digitals. Específicament en aquest article sobre el dret a l’oblit del RGPD es tracta sobre els supòsits de publicació d’aquestes dades personals i les circumstàncies per les quals es pot sol·licitar la seva supressió incloent, en aquests casos, l’eliminació «de qualsevol enllaç a aquestes dades personals, o qualsevol còpia o rèplica de les mateixes». L’apartat 3 de l’article 17 del RGPD inclou excepcions a l’aplicació del dret a l’oblit entre les quals se citen «finalitats d’arxiu en interès públic» i «exercir el dret a la llibertat d’expressió i informació». Precisament, connectat amb aquest darrer supòsit, el següent article del Reglament, el número 18, es dedica al «Tractament i llibertat d’expressió i d'informació». Amb ell s’apel·la directament als Estats membres a «conciliar per llei» ambdós drets i esmenta, de forma específica, el tractament d’aquestes dades personals quan es realitzi «amb finalitats periodístiques i finalitats d’expressió acadèmica, artística o literària».  

 

En els últims mesos a Espanya s’està treballant sobre un Projecte de Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) amb l’objectiu de donar coherència i integrar en l’ordenament nacional l’aplicació del RGPD incorporant les especificacions necessàries que permetin el seu desenvolupament i fins i tot el complementi. En apel·lar al que és considerat com un dret fonamental, segons el contingut de l’article 18.4 de la Constitució espanyola, cal que aquesta normativa prengui la forma de llei orgànica i en l’actualitat es troba en fase tramitació parlamentària. Per tant, totes aquestes empreses han de mantenir-se atentes al redactat final que adopti la nova LOPD per adoptar les especificacions oportunes que puguin afectar la seva activitat quan sigui aprovada i d’obligatòria aplicació.

 

Però aquestes no són les úniques novetats que en aquesta matèria poden afectar les empreses de comunicació digital donat que també a la Unió Europea es troba en debat la proposta de Reglament sobre el respecte de la vida privada i la protecció de les dades personals en el sector de les comunicacions electròniques, també conegut com a Reglament e-Privacy. Per la seva naturalesa, aquest impacta de manera directa en el màrqueting i l’activitat publicitària però també en la pràctica de les empreses informatives, tal com han manifestat diferents actors del sistema digital, incloent-hi companyies editores. En el marc europeu, diverses associacions s’han unit en la campanya Like a Bad Movie amb la qual es busca influir en el redactat final del Reglament e-Privacy. Amb ella ofereixen valoracions sobre l’impacte que podria tenir en diferents agents, como la disminució d'ingressos publicitaris que afectaria el model de negoci i, per tant, l’activitat mateixa dels mitjans informatius i del periodisme. En consonància amb el títol de la campanya, es presenten diferents tràilers, incloent-hi el  que respon a l’objectiu de l’acció, un «Alternative Ending».

 

En l’escenari espanyol, membres d’IAB Spain han redactat una carta oberta dirigida al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital on també expressen la seva preocupació pels efectes del Reglament e-Privacy, a banda de proposar algunes mesures. En concret assenyalen que el Reglament al·ludeix a «la publicitat en línia i als perfils d’usuari» i se centra, a més, en les restriccions que imposen pel que fa a l’ús de cookies. Tot això, al seu torn, impacta en la forma de mesurar audiències i en l’oferta de serveis i «contingut personalitzat». Finalment destaquen l’escassa atenció a les particularitats de contextos singulars com el que presenta «la realitat mòbil».

 

Ara per ara, encara queda molt per escriure abans de saber si aquesta voràgine portarà cap a aigües calmades on tots els agents, usuaris i afectats se sentin no només segurs sinó també còmodes.