Qui soc jo?: bones pràctiques per al posicionament de la recerca

La meva assistència a congressos és molt limitada des de fa uns anys, però us he de confessar que el que més m’agrada d’anar-hi son les persones: els nous contactes, desvirtualitzar autors i col·legues, trobar vells amics i, sobretot, les converses de cafè. 

 

Els passats 9, 10 i 11 de juliol es va celebrar l’EDICIC 2019 o el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación e Investigación en Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe, organitzat per la Universitat de Barcelona. A causa del volum de comunicacions i pòsters acceptats es van preparar una gran quantitat de sessions paral·leles, taules rodones i tallers.

 

“El SEO acadèmic i gestió de perfils professionals a internet”, taller dirigit pels doctors Cristóbal Urbano i Lluís Codina, va ser de gran interès, des del meu punt de vista. El plantejament començava amb tres grans preguntes (Qui soc jo?, Com em veuen? i com puc millorar?) enllaçades amb els respectius blocs de formació per tal de donar resposta als anteriors interrogants.

 

Preguntar-nos qui som, com ens veuen -els buscadors, motors de cerca- així com tenir eines per millorar-ho, és a dir, unes bones pràctiques per al posicionament dels investigadors/autors i de la respectiva recerca és el que intentarem traslladar-vos a continuació.

 

Una prèvia: abans d’avançar amb el posicionament, us esmento alguns enllaços que us poden permetre buscar referències de qualitat de les revistes, per tal d’escollir si és la que us interessa, en funció dels vostres objectius de recerca. Podeu consultar:

 

● Miar (Matriz de Información para el Análisis de Revistas)

● Doaj (Directory of Open Access Journals) 

● SJR (Scimago) 

● Dulcinea (Derechos de explotación y permisos de auto-archivo  de revistas científicas españolas) 

 

Una vegada ja l’heu escollit és molt important, en el taller es va repetir en diferents ocasions, ser molt fidels ales instruccions per als autors de la respectiva revista. 

 

Reprenent el posicionament acadèmic, aquest té com a objectiu directe un major impacte acadèmic, per tal de donar major visibilitat a l’obra redactada, però l’objectiu indirecte és incrementar la possibilitat de ser citat -no volem obrir discussió sobre si com ens avaluen és just, ja que donaria per més d’un article i no és l’eix de les pàgines que llegiu. Podem distingir dues etapes en el posicionament: la prepublicació i la postpublicació. A més, es pot diferenciar si pensem a títol individual, a nivell corporatiu o editorial -tot i que en aquest text posarem el focus a títol individual.

 

Algunes de les bones pràctiques per al posicionament de la recerca passen per registrar-nos a ORCID (un nom amb dos rast com per exemple: Candela Ollé o Candela Ollé-Castellà), i també editar i tenir el nostre perfil al dia les plataformes següents:

 

• PUBLONS 

• SCOPUS 

• MENDELEY 

• GOOGLE SCHOLAR 

• MICROSOFT ACADEMIC 

 

 

Doncs el títol, en primer lloc. Ha de ser relativament curt, entre 6 i 16 paraules, amb dues seccions: títol i subtítol, sense interrogants i amb paraules clau (si voleu conèixer com seria el títol ideal cliqueu a Enago Academy). El resum és el segon element a mimar. Ha de tenir les paraules clau, seguir les pautes de la revista que en moltes ocasions vol conèixer la metodologia i els principals resultats. Un tercer aspecte a revisar son les figures i taules, així com els títols que els hi donem. Seguidament, tenen un elevat pes la redacció de la discussió i els resultats. Pel que fa el cos de l’article, una estructura tan habitual com Introducció Metodologia Resultats i Discussió (IMRiD) és molt ben acollida per les revistes.

 

Heu fet bona feina, i els editors i revisors han acceptat el vostre article -parlem d’article, però també podem aplicar-ho a capítols, llibres, TFM, tesis, pòsters i altres formats, com datasets, per exemple. Què hauríem fer en la postpublicació? 

 

Algunes orientacions a seguir son les següents: pujar el contingut al repositori, pot ser temàtic, institucional com l’O2; elaborar un breu vídeo per presentar el contingut i difondre’l a Youtube, o les xarxes socials que utilitzeu, així com posar les 2-4 darreres publicacions al peu del correu electrònic, al costat de la firma.

 

Per acabar, i com a recopilació de l’anterior, les recomanacions finals per millorar el posicionament de la recerca son:

 

1. Escollir una revista que s’adapti als nostres objectius de recerca.

2. Registrar la identitat digital en serveis com ORCID, amb un nom amb dos rast.

3. Optimizar l’article amb la incorporació de les paraules clau al títol, resum i cos.

4. Fer servir títols predictius i interessants, entre 6-16 paraules i que tinguin dues parts: títol i subtítol. 

5 .Emprar les eines de la pròpia editorial: la pàgina d‘ajuda als autors i les que posin a disposició vostra.

6. Publicar en obert i/o fer servir l’autoarxiu en repositoris acadèmics.

7. No deixar-nos d’incloure els darrers treballs en les presentacions i comunicacions que fem a jornades, congressos, etc. si tenen relació amb la temàtica.

8. Considerar enviar notes de premsa si el treball té un impacte social remarcable.

9. Plantejar crear vídeo-resums dels articles i investigacions.

10. Tenir en compte el blogging, ja sigui el web personal, de l’editorial o del lloc de treball, per elaborar una ressenya amb els resultats més destacats.

 

Per saber-ne més:

 

Noves plataformes d’interès pels investigadors, editors, bibliotecaris:

1science  Advanced Research Information Systems

Dimensions Re-imagining discovery and access to research: grants, publications, citations, clinical trials, patents and policy documents in one place

Digital Science We believe that new challenges facing research need a new approach.

Knowmetrics 

The Lens Solving The Problem of Problem Solving

Refind agregador de continguts

Duckduckgo motor de cerca que et segueix