Número 91 (setembre de 2019)

Blood Window, la sang que renova el cinema fantàstic llatinoamericà

La plataforma Blood Window, impulsada per l'Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals (INCAA) d'Argentina, és la viva mostra de com una política governamental pot provocar que una cinematografia faci un tomb, i no només la cinematografia d'un país, sinó pràcticament a la de tot un continent.  

L'aposta pel cinema de gènere fantàstic pel govern argentí no és trivial ni casual, sinó que respon a la idea de finançar projectes que reuneixin tres característiques: comptar amb pressupostos assequibles, tenir gran potencial d'impacte en l'audiència i comptar amb una gran projecció internacional.
 
De la política argentina s'han beneficiat la resta de països llatins, ja que Blood Window ha donat suport a produccions uruguaianes, brasileres, mexicanes i fins i tot panamenyes (en el passat mercat Ventana Sur, es va presentar Diablo rojo, qualificada com la primera producció de gènere fantàstic de Panamà). El finançament i promoció d'aquesta umbrella del gènere fantàstic llatí té el seu principal escenari a Cannes i es completa amb un impuls constant a la presència en fòrums internacionals, com el NAFF a Corea del Sud o en la competició Sitges Pitchbox del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
 
La xarxa mundial s'ha teixit a més amb una sèrie de premis destinats a distingir el millor de la producció de gènere llatí de l'any. En aquest sentit, l'European Fantastic Film Festivals Federation ha creat el premi Méliès LATAM, que s'atorga a un títol escollit entre les preseleccions de tots els certàmens adscrits, al marge dels guardons específics que atorga cada festival a la seva pròpia selecció. Cal destacar que l'impuls econòmic a aquest tipus de produccions està, per sort, acompanyat d'una innovadora lectura de subgèneres tradicionals com el terror, el giallo i fins i tot la ciència ficció. 
 
La pedrera Blood Window ha donat talents notables com el dels germans Onetti, responsables de títols com Abrakadabra (2018) o Los Olvidados (2017); o el gran èxit Aterrados (2017), dirigit per Demián Rugna, que ha aconseguit el seu remake nord-americà, apadrinat per Guillermo del Toro. Precisament, el cineasta mexicà s'ha convertit en el gran ambaixador del gènere llatí des de la seva consagració amb el premi Oscar® per La forma del agua (2017). Una nova prova d'això va ser la seva participació en la passada edició de la popular Comic-Con de San Diego, que ha obert un espai dedicat a la contribució de la cultura latinx
 
Tres panells exclusivament dedicats al cinema de gènere llatí van mostrar la bona acollida d'aquestes produccions per part de l'audiència global. «The New Wave of Latin American Horror Cinema»; «Making a Bridge with Genre Movies» i «The Importance of Genre Cinema in Latin America» van convocar talents actuals com Isaac Ezban (El Incidente, 2014), Emilio Portes (Belzebuth, 2017), Gigi Saúl Guerrero (Culture Shock, 2019), Mauricio Chernovetzky (Styria, 2014), o Freddy Chávez Olmos (Shhh…, 2019), entre d’altres. 
 
Assistim doncs a una nova tendencia al mercat del gènere escrita amb accent llatí.
 
 

Citació recomanada

GARCIA MASSAGUÉ, Mònica. Blood Window, la sang que renova el cinema fantàstic llatinoamericà. COMeIN [en línia], setembre 2019, no. 91. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n91.1958

 
 
L'article per tags:  
cinema;  entreteniment;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???