Quan el 1997 Gari Kasparov va ser derrotat en un partit d'escacs per la supercomputadora IBM Deep Blue, els diaris de tot el món van retratar amb estupor el que llavors es va veure com un punt d'inflexió en la nostra relació amb les màquines. Per als neoludites del moment, era l'evidència que caminàvem a passos accelerats cap a un futur distòpic; per als amants de la tecnologia, la porta d'entrada a un augurat i lluent món nou.
El resultat de les eleccions generals celebrades el passat 28 d'abril no va atorgar a cap partit la capacitat de formar govern sense comptar amb suports substancials d'altres formacions. Es requerien pactes. Els cinc mesos transcorreguts des de llavors només han servit per evidenciar la flagrant incapacitat dels líders polítics a l'hora d'aconseguir acords desbloquejadors, la qual cosa ens aboca a uns nous comicis: els quarts en quatre anys. Per què?
L'ús de les xarxes socials entre els adolescents augmenta any rere any. Segons dades del Pew Research Center, el seu consum és gairebé universal. Encara que el seu ús ha estat criticat durant molt de temps i s'ha etiquetat com a banal o fins i tot narcisista, alguns estudis confirmen que les xarxes socials ajuden els adolescents a sentir-se més connectats amb la vida quotidiana dels seus amics i amb els seus propis sentiments. També els ofereixen un lloc on rebre el suport dels altres en moments difícils.
Rosalía, sense haver trobat el relat anònim del s. XIII titulat El roman de Flamenca, no hagués pogut crear el seu gran èxit El mal querer. Maria Patiño tira d'arxiu per argumentar i provar la seva informació. Les històries clíniques -clau per a la nostra salut i per a la gestió eficient del pressupost sanitari- reuneixen gran quantitat de documents (anàlisis, radiografies, escàners, TAC, infinitat de proves en general...). Podríem posar molts més exemples de la vida quotidiana, persones que accedeixen a la informació que necessiten per produir la seva pròpia informació.
La plataforma Blood Window, impulsada per l'Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals (INCAA) d'Argentina, és la viva mostra de com una política governamental pot provocar que una cinematografia faci un tomb, i no només la cinematografia d'un país, sinó pràcticament a la de tot un continent.
Continua llegint...
Aquesta és la segona entrega de l'entrevista mantinguda amb Laura Miñarro, Vicepresidenta de negoci internacional d’Atresmedia Studios, en què abordem els canvis soferts pel sector audiovisual amb la irrupció de la digitalització i el consum sota demanda. En aquest segon lliurament analitzem els reptes i oportunitats que brinden els portals de SVOD (Subscription Video On Demand) internacionals a la ficció espanyola.
Continua llegint...
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca