Número 105 (desembre de 2020)

El Toisó d’Or i la princesa d’Astúries

Begoña Bueno Fernández

Entre els premis, honors i distincions que pot lliurar l’estat espanyol, dins de la seva total potestat per atorgar recompenses, per actes, serveis o trajectòries considerades meritòries, trobem les condecoracions que poden concedir determinats ordes civils. Com estableix SerComunicación (2017): «L’Orde és la institució civil o militar creada per premiar persones per mitjà de condecoracions, i hi ha germandat entre els seus membres».

Obtenir aquestes altes distincions deriva en un tractament i un lloc destacat en la societat que els estudiants del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments és interessant que tinguin present per a un desenvolupament eficient de la seva tasca.

 

Pel que fa al reial i insigne Orde del Toisó d’Or, va ser instituït a Bruges per Felip el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, en la solemnitat de les seves noces amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal, el 10 de gener de 1429. Amb aquest orde es busca premiar la bona conducta, i no implica res més que el mateix reconeixement: ni assignació econòmica ni drets adquirits.

 

Constitueix l’orde civil de més categoria que pot concedir el rei d’Espanya (amb el consentiment del Consell de Ministres). El nomenament s’efectua per Reial decret i només té una classe, categoria o grau: la de cavaller (collaret).

 

La distinció consta d’un collaret d’or amb les armes dels ducs de Borgonya, del qual penja el mític xai o toisó d’or, regal dels déus que garantia prosperitat.

 

Aquestes són altres peculiaritats de l’Orde:

- «Sempre torna a casa»: Després de la defunció dels pocs cavallers que la posseeixen, la distinció s’ha de retornar. Les insígnies i collarets del Toisó d’Or s’han de retornar quan mor el titular.

- És un dels pocs ordes de la seva classe vinculada a una família regnant i no a un país o territori. És una distinció vinculada amb la Casa de Borbó.

- Distingits amb aquest orde: Sobirans i membres de famílies reials i destacades personalitats de l’aristocràcia, la política i les armes, espanyoles i estrangeres. El nombre de collarets lliurats des de llavors ascendeix a prop de mil dos-cents, i tots estan numerats.

- Malgrat que els membres de l’Orde han estat històricament homes, també han lluït la condecoració diverses dones: la primera va ser la reina Elisabet II i –ja a partir de 1985– la reina Beatriu d’Holanda i la reina Margarida de Dinamarca. Per tant, amb la princesa Elionor són quatre les dones receptores del Toisó d’Or en més de mig segle d’història de l’Orde.

 

El lliurament del Toisó a la princesa d’Astúries suposa la primera concessió d’aquest tipus durant el regnat de Felip VI.

 

Cerimonial de lliurament

Generalment, solen ser cerimònies senzilles, algunes fins i tot privades. En qualsevol cas, l’esdeveniment consisteix en la lectura del Reial decret de concessió, el discurs del rei com a Gran Mestre i hi sol haver, a continuació, un discurs de la persona que rep la condecoració.

 

Si fem un extracte del que va publicar el diari El País pel que fa al lliurament de la condecoració a la princesa d’Astúries, trobem:

- La princesa Elionor va rebre el 30 de gener de 2018, de mans del seu pare sa majestat el Rei Felip VI, el collaret del Toisó d’Or. El dia triat va ser el dia en què el seu pare, el rei Felip VI, feia 50 anys. A més, coincidia amb el primer guardó d’aquestes característiques que concedia el monarca.

- La cerimònia va tenir lloc al Palau Reial de Madrid, i va ser el primer acte oficial de la princesa.

- Aquest reconeixement va ser atorgat a la seva primogènita per «raons de tradició i continuïtat i el desig d’institucionalitzar la figura de la princesa d’Astúries com a hereva de la Corona». Aquesta concessió oficial es va publicar al BOE com a «Reial decret 978/2015, de 30 d’octubre».

- El Toisó que va rebre la princesa Elionor va pertànyer al seu besavi, el comte de Barcelona, Joan de Borbó. 

- A l’acte hi van anar al voltant de vuitanta convidats entre poders de l’estat, cavallers del Toisó i família reial, i va tenir una durada estimada de trenta minuts.

- A la cerimònia també hi van acudir els vint nens guanyadors del concurs «Què és un rei per a tu?» de l’any anterior.

- Els cavallers del Toisó presents: Javier Solana Madariaga, Víctor García de la Concha i Enrique V. Iglesias García.

- La imposició va tenir lloc al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid. A les dotze en punt van entrar els membres de la família reial i va sonar l’himne d’Espanya. 

- Després de l’himne, es va llegir el Reial decret de concessió del collaret a la princesa d’Astúries. A continuació, Felip VI i la princesa Elionor es van acostar a la taula on estava exposat el Toisó, la credencial d’ingrés a l’Orde i el llibre Ordenanzas de la Insigne del Toisón de Oro.

- Després d’agafar el rei el llaç amb la miniatura del velló, símbol de l’Orde, el monarca va pronunciar un breu discurs. 

 

Anàlisi

Per dur a terme aquesta anàlisi es té present la informació extreta del diari esmentat abans, a més d’un banc d’imatges que ens ofereix, per conèixer l’esdeveniment pas a pas. A més, necessitem tenir present el Reial decret 2099/1983, de 4 d’agost, pel qual s’aprova l’Ordenament general de precedències de l’Estat.

 

Sabem que per a l’ordenació de les precedències dels assistents a l’acte es té en compte el Reial decret 2099/1983, de 4 d’agost, pel qual s’aprova l’ordenament general de precedències de l’Estat, però, en concret, quin article?

 

Per a les autoritats oficials convidades es va observar l’article 10 del Reial decret 2099/83: «Actes a la vila de Madrid, en la seva condició de capital de l’Estat i seu de les institucions generals». Tenim en compte que l’article 10 és al títol II: «Precedència d’autoritats en els actes oficials de caràcter general organitzats per la Corona, el Govern o l’Administració de l’Estat».

 

Si observem la imatge de l’acte següent, podem plantejar-nos el perquè d’aquesta presidència de l’acte.

 

img1-dins-article-bueno-105

Font: El País (2018).

 

L’ordre de precedència dels reis Joan Carles i Sofia, segons el que estableix l’ordenament general de precedències de l’Estat, aprovat pel Reial decret 2099/1983, de 4 d’agost, és l’immediatament posterior als descendents del rei Felip VI.

 

L’ordre estricte segons l’article 10 d’aquest text legislatiu seria el següent:

1. Rei o reina.

2. Reina consort o consort de la reina.

3. Príncep o princesa d’Astúries.

4. Infants d’Espanya.

 

En canvi, a la imatge anterior observem:

1. S. A. R. la Princesa d’Astúries

2. S. M. el Rei Felip VI

3. S. M. el Rei Joan Carles I

4. S. M. la Reina Leticia

5. S. M. la Reina Sofia

6. S. A. R la Infanta Sofia

 

És a dir, una presidència parell (alternança). Per interpretar la presidència observada, hem de tenir en compte aquestes dues consideracions:

a) Presideix la protagonista de l’acte, la prenedora de l’Orde del Toisó d’Or. Al seu costat se situen tant el seu pare, el rei, com el seu avi, rei emèrit. Tots dos han estat/són governants i per tant tots dos tenen l’Orde del Toisó d’Or. Això dona sentit a aquesta ordenació: es pot tractar d’una picada d’ullet a la princesa com a futura hereva del tron.

b) S’estableix una única persona presidint i l’ordenació seria la següent: A un costat únicament se situa la família reial i a l’altre se situarien els reis emèrits (honorífics).

 

Les autoritats assistents van ser les següents:

- L’alcalde de Madrid

- Defensor del poble

- Cap de Protocol de l’Estat

- La presidenta del Congrés

- La vicepresidenta del Govern

- El president del Govern

- El president del Senat

- El president del Consell General del Poder Judicial

- El president del Tribunal Constitucional

 

Tenint l’anterior llista en ment, quin seria l’ordre de precedències entre ells tenint en compte l’aplicació de l’article pertinent del Reial decret esmentat? Seria el següent:

1. El president del Govern

2. La presidenta del Congrés dels Diputats

3. El president del Senat

4. El president del Tribunal Constitucional

5. El president del Consell General del Poder Judicial

6. La vicepresidenta del Govern

7. L’alcalde de Madrid

8. Defensor del poble

9. Cap de Protocol de l’Estat

 

I acabarem enumerant els moments culminants de l’esdeveniment:

- A les dotze en punt van entrar els membres de la família reial al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid i va sonar l’himne d’Espanya. 

- Després de l’himne, es va llegir el Reial decret de concessió del collaret a la princesa d’Astúries.

- Després, Felip VI i la princesa Elionor es van acostar a la taula on hi havia exposat el Toisó, la credencial d’ingrés a l’Ordre i el llibre Ordenanzas de la Insigne del Toisón de Oro.

- Després d’agafar el rei el llaç amb la miniatura del velló, símbol de l’Orde, el monarca va pronunciar un breu discurs. 

 

Per saber-ne més:

Articles a El País sobre l’Orde del Toisó d’Or, 2018. Disponible a internet: https://elpais.com/elpais/2018/01/30/album/1517310300_471466.html

El Rey impone el Toisón de Oro a doña Leonor, en imágenes. El País, gener 2018. Disponible a internet: https://elpais.com/noticias/insigne-orden-toison-de-oro/

FERNÁNDEZ, L. El Toisón de Oro: De Felipe III El Bueno a Felipe VI. Tesis doctoral. Madrid. Universidad Complutense de Madrid, 2017.

Página oficial de la Casa de Su Majestad el Rey de España. Información e imágenes sobre la actividad de la Familia Real española y la Casa de S.M. el Rey, 2020. Disponible a internet: https://www.casareal.es/es/paginas/home.aspx

PORTUGAL, M.C. Las diferencias entre orden y condecoración. SerComunicación, 2017. Disponible a internet: https://sercomunicacion.es/las-diferencias-entre-orden-y-condecoracion/

Real Decreto 2099/1983, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Ordenamiento General de Precedencias en el Estado. Boletín Oficial del Estado, 1983, núm. 188. Disponible a internet: https://www.boe.es/buscar/pdf/1983/boe-a-1983-21534-consolidado.pdf

Real Decreto 978/2015, de 30 de octubre, por el que se concede el Collar de la Insigne Orden del Toisón de Oro a Su Alteza Real doña Leonor de Borbón y Ortiz, Princesa de Asturias. Boletín Oficial del Estado, 2015, núm. 261. Disponible a internet: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=boe-a-2015-11718

 

Citació recomanada

BUENO, Begoña. El Toisó d’Or i la princesa d’Astúries. COMeIN [en línia], desembre 2020, no. 105. ISSN: 1696-3296. DOI:  https://doi.org/10.7238/c.n105.2086

protocol;  comunicació política; 
Números anteriors