5.
Microsoft compra
Github. La setmana passada es va confirmar que Microsoft tenia plans per adquirir la coneguda plataforma Github, per uns 7.500 milions de dòlars. Un cop fet l’anunci i com expliquen a
Genbeta, molts usuaris i repositoris es van plantejar (o van dir que ho farien, que ja sabem que no sempre és el mateix) moure’s a GitLab i criticar l’adquisició. Personalment, em quedo amb dues afirmacions. En primer lloc, el nou CEO de Github afirma que «la vella Microsoft tenia por de l’
open source». Paral·lelament, el director de la Linux Foundation
valora que és una bona notícia per a l’
open source. Després d’escoltar les dues opinions, tot plegat em porta a pensar en com han canviat les coses, i com en una trilogia llarga, els que semblaven els dolents encara poden esdevenir els bons, potser tot és conjuntural. Als anys noranta i principis del segle XXI, Microsoft, pel seu èxit i el seu ingent posicionament (i enriquiment) era el dolent de totes les pel·lícules. Llavors va aparèixer Google i tots vam creure que això equivaldria a poder tenir actors que poguessin compensar i equilibrar el sistema. Actualment, però, el que sembla l’equip a batre seria Google, amb una posició quasi monopolística (prop del 90% de les
cerques a escala mundial són fetes en el seu cercador). El pèndol s’ha mogut a l’altra banda. En aquest sentit, afegeixo l’opinió, sempre acurada, d’en Lluís Codina que en un
article valora Bing, el cercador de Microsoft, també per evitar el veritable problema, el monocultiu informacional.
Veient com s’estan ressituant els diferents actors en comunicació científica, ens la juguem i fem unes petites visions de com poden canviar en els propers temps:
1. Les empreses productores de
continguts científics estan diversificant els seus productes per mantenir presència i quotes de mercat. Les
bases de dades d’articles científics són molt més senzilles de produir que abans i se n’estan creant moltes, de molt bones, i a més a més quasi gratuïtes. Cal tenir altres productes dins del mateix cicle de la recerca que puguin fidelitzar i captar científics, consorcis bibliotecaris i empreses. Per entendre aquesta visió, us recomano veure els
workflows que han fet la gent de
101innovations per veure com les empreses estan fent productes (molts d’ells nous en qualsevol dels passos del procés de recerca). Per això Microsoft adquireix Github, Clarivate compra Publons, i es generen noves eines. Google i la seva potència fan molta por, amb motiu, i cal generar productes nous que marquin la diferència. Aquí teniu un fragment d’algunes de les principals empreses, n’hi ha moltes, així com els que generen actors com Wikimedia:
2. Les administracions es comencen a sentir prou fortes per poder tenir presència i polítiques que generin canvis. Així com antigament la ciència semblava una relació entre universitats i empreses, cada cop més les administracions prenen força, no només com a proveïdores de serveis (sovint consorciats). Així, comencen a trobar un to propi i contundent per tal que les seves polítiques, sobretot les de continguts oberts, puguin ser reeixides. Són conscients que fent únicament polítiques d’obertura de continguts, les editorials s’han ressituat, i la via daurada segueix donant els mateixos (o més) beneficis, esdevenint un carrer del mig, una drecera segons la qual les editorials tornen a caure de potes per tal de seguir facturant, fins i tot a dues bandes en molts casos. Caldrà veure si les institucions, doncs, són capaces de promoure i incentivar nous models de negoci que puguin permetre el compliment de les polítiques en obert a la vegada que no facin caure en fallida els pressupostos, ja migrats, de les universitats i centres de recerca. Per això les plataformes de publicació científica europees i d’altres entitats finançadores estan cridades a ser no només duplicacions de repositoris, sinó potser, esperem, nous vehicles de comunicació, megarrevistes d’allò finançat amb diners públics, però amb la mateixa qualitat de revisió i valoració per part dels científics.
3. Els autors (i revisors, també) són les veritables parets mestres de la comunicació científica i comencen a percebre la força de la identitat com a col·lectiu. De les signatures testimonials de declaracions per l’accés obert a ser capaços de generar canvis. Les grans plataformes com a mitjans socials, com ara Publons, ResearchGate i altres haurien de servir per trobar un espai col·laboratiu, un àmbit que editorials i finançadors semblen voler que sigui únicament competitiu. Estem veient com un grup de científics pot fer una crida a no publicar en una revista que faria canviar el funcionament de l’ecosistema actual en machine learning. Hem vist crides inicials a certs boicots, múltiples àmbits en què es parla de DORA, de la crisi de l’actual model d’avaluació científica. Seria possible un 15-M o un 1-O per part dels científics? És possible un altre mitjà social en què els autors pengin els seus articles encara que no en tinguin els drets? Tots els usuaris de Sci-Hub són un brou per poder generar noves dinàmiques. L’anàlisi està feta i compartida, el que calen són dinamitzadors. Els científics estan començant a relacionar-se de forma més oberta en mitjans socials i veiem com algunes plataformes com Publons permeten veure la ingent feina oculta que hi ha darrere de les revisions dels articles. Veiem alternatives creades pels científics com ara The Radical Open Access Collective o el mateix ScholarlyHub que vam comentar en l’anterior article. Sense arribar a una agrupació sindical, l’apoderament i la voluntat de reforma o ruptura amb anteriors pràctiques pot fer fer un pas endavant als investigadors, en la línia bottom-up, però.
4. Com més bases de dades i repositoris d’articles, menys visibilitat té i tindrà la revista i més en prendrà l’article, també pel que fa a les mètriques. Cada nova iniciativa que es va generant en l'àmbit de les bases de dades, de repositoris o bé de plataformes digitals pren com a mesura de totes les coses els articles. Tot i això, la revista com a marca i com a embolcall continua tenint una forta presència. El debat i les veus d’experts avisen però que caldria finalment pensar ja en l’article com a referent per a l’avaluació. No es tracta només de les conegudes crítiques als mals usos per prendre decisions del factor d’impacte, sinó que ara, a diferència dels anys noranta i abans, som capaços de seguir les traces dels articles de forma immediata, ja siguin les mètriques tradicionals (les cites com a única mesura de la qualitat) o bé les mètriques alternatives (usos i consum de l’article). Podríem considerar, doncs, que ja està el sistema científic prou madur per poder fer el seguiment de la trajectòria concreta d’un investigador per avaluar-lo en funció del comportament de la resta d’articles amb els quals va compartir número o any de publicació. Per fi, un zoom més augmentat per poder decidir llavors si les anàlisis quantitatives de l’article ens permeten fer millor una foto fixa (ja no parlem de fer-la dinàmica) en un moment temporal de la seva trajectòria acadèmica.
5. Dades obertes, però ni tantes dades ni tan obertes. El proselitisme de la importància de la compartició de les dades d’investigació fa anys que té lloc, i això fa que qui més qui menys, faci un ús intensiu de les dades o no, conegui les polítiques científiques dels estats i dels principals finançadors (com ara els Horizon 2020). Tot i això, encara no se n'ha generalitzat la difusió. De totes maneres, la sensació és que és quelcom que no canviarà i els investigadors s’hi hauran d’adaptar. En tot cas, potser, com en el cas de l’accés obert, caldrà revisar possibles indicadors o pretensions teòriques del 100%, atès que hi ha moltíssimes excepcions i que, com succeeix amb les eleccions, arribar al 100% potser és tècnicament impossible. D’altra banda, considerant les preguntes més habituals, pensem que encara queden molts dubtes sobre el com, el qui i el quan, i s’hauria avançat força en el perquè i el què. Les dades prendran més rellevància, tant per la possible monetització associada i la mineria de dades d’investigació com per la creació d’eines per gestionar i digerir adequadament la gran quantitat d’informació que tindrem a l’abast. Les dades seran big i open o open i big, com vulguem.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. 'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur. COMeIN [en línia], juny 2018, núm. 78. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n78.1843