Des de tots els fronts es crida «Sí a la bicicleta». Per motius diversos, com el canvi climàtic, la tendència en els sistemes de mobilitat urbana a les ciutats es decanta cap a nous camins allunyats de l'univers automòbil. Sense cap dubte, la pandèmia actual accelera alguns processos en curs i obre finestres d'oportunitat noves i interessants. Ara depèn de la visió política la possibilitat de cristal·litzar avenços cap a una mobilitat sostenible i més humana, o bé de tornar a la «vella normalitat» que delma cada vegada més el nostre entorn vital i omple les ciutats de màquines d'emissions CO2.
Observem diferents propostes polítiques a aquest repte i des de França ens arriben notícies: «El Ministeri per a la Transició Ecològica invertirà 60 milions d'euros per a incentivar l'ús de la bicicleta». Indiscutiblement aquests moviments trastoquen l'ecosistema econòmic de les ciutats i obren visions que es mantenien en pausa i que es renoven, com l'ecosistema de la venda, reparació i distribució de bicicletes, accessoris i serveis. Com és lògic quan reforces un sector econòmic, la demanda en els serveis lligats a aquest sector s'escala i observem un creixement en la demanda de serveis dels tallers mecànics. En el mateix text podem llegir: «9.000 reparacions de bicis al dia: França crea una escola de mecànics per a respondre a l'allau de peticions en la desescalada». Si mutes el sistema, l'important és no repetir els mateixos vicis de l'anterior, perquè, encara que la bicicleta sigui la nova fitxa dels escacs de la mobilitat i malgrat totes les seves bondats, s'han de cuidar els processos ètics de producció, disseny i gestió.
La Comunitat de Madrid directament concedirà als madrilenys una ajuda del 50 per cent del preu per a la compra de patinets, bicicletes, ciclomotors i motocicletes elèctriques amb la finalitat de disminuir l'ús de cotxe a la ciutat. Aquesta situació sembla esquizofrènica, perquè aquesta comunitat ha intentat retrocedir en els avenços creats per governs anteriors relacionats amb la millora de la mobilitat a les ciutats. Això ens mostra que el tema de la bicicleta en l’àmbit polític ha començat a tenir un rol important de debat en les contraforces partidistes. La bona notícia és que la bicicleta està en l'agenda política i serà un camp de batalla de futur. Hi haurà derrotes però també victòries.
Barcelona segueix en la línia actual dels últims anys, l'ampliació del sistema municipal de bicicletes i carrils bici. Amb la crisi de la COVID-19, l'Ajuntament ha aprofitat per a reforçar la idea que la Ciutat Comtal estima la bicicleta. No obstant això, aquest camí està ple d'espines. D'una banda, tenim el fet que les bicicletes no volen soles per l'aire, si no que han de coexistir amb un sistema que mai ha vetllat per la inclusivitat de les persones en temes de mobilitat. En parlar de les bicicletes, hem d'incloure tots aquells sistemes de transport que afavoreixin la mobilitat de persones amb diversitat funcional; d'una altra forma només estem treballant amb la mateixa visió del model antic: facilitat de mobilitat per a les persones destinades a les cadenes productives. L'exemple més clar el veiem amb els sistemes delivery (Glovo, Uber...) i la gran xarxa de mobilitat creada per a repartir productes a domicili. Aquest sistema està més que certificat com un ecosistema d'explotació laboral que es mou amb bicicleta i amb una bossa groga trendy a l'esquena.
Un altre dels fronts que col·lideixen amb els avanços a Barcelona en temes de mobilitat amb bicicleta és el relat polític de la «guerra contra els automòbils», sobretot si tenim en compte la conjuntura econòmica i la fragilitat dels treballadors del sector de l'automòbil. La Nissan ha anunciat recentment que deixa Barcelona i aquest fet no deixa de ser un instrument polític per a atacar els plans del canvi de sistema de la mobilitat urbana. Els treballadors acomiadats entendran el canvi de model? Com els ho expliquem? No és fàcil el camí de la construcció de ciutats eco-sostenibles. Són moltes dècades de fordisme sedimentat a l'economia amb maneres d'operar blindades. Aquí trobem un treball polític dur a portar a terme. No podem oblidar que la indústria dels combustibles fòssils està molt lluny de ser derrotada.
Disseny R+D
En definitiva, creixerà la recerca en disseny de bicicletes i vehicles amigables per a l'ambient. Aquest R+D vindrà des de diferents llocs amb propostes pitjors, millors, extractivistes, escalables, etc. Com hem subratllat en textos anteriors, no estem parlant només d'un artefacte tan bell i ben resolt com la bicicleta, estem parlant del disseny del nou urbanisme de futur per a les ciutats. Això és parlar de les polítiques públiques que usen el disseny com a articulador social.
Què tenim en el menú per a dissenyar? Hi ha molt de territori per recórrer i pensem que els ingredients per a una bona solució podrien ser les línies de treball i experimentació següents:
1. Disseny de bicicletes adaptables a l'urbanisme per a diversos usos i tipologies familiars.
2. Disseny de sistemes de seguretat viària.
3. Disseny d'urbanisme per a ciutats massificades.
4. Disseny de sistemes de pàrquing (públics i privats) de bicicletes
5. Disseny de senyalística d'acord amb aquesta nova realitat.
6. Disseny de sistemes algorítmics ètics per a la millora de la mobilitat urbana.
7. Sistemes de producció de bicicletes i accessoris que siguin responsables amb l'ecosistema. Comerç just.
8. Redisseny dels accessos del transport públic, hospitals, etc., tenint en compte els principis d'inclusivitat social.
9. Disseny de protocols de convivència urbana amb aquesta nova realitat.
10. Treballar en la comunicació pública per a divulgar les bondats de l'ús d'aquests sistemes de transport.
Ciclovia d'última generació
En la llista anterior projectem la idea que s'està obrint un nou laboratori de disseny global que apunta a imaginar nous escenaris. A la ciutat de Lizbark Warmiński, al nord de Polònia, s'està prototipant una ciclovia que s'il·lumina a la nit amb l'energia solar produïda durant el dia. S'ha utilitzat per al seu disseny un material per a construir l'asfalt que és capaç d'emmagatzemar l'energia solar i al mateix temps produir una bella il·luminació. El referent en aquesta mena de dissenys el trobem en 2014 en un carril bici dissenyat per l'artista Daan Roosegaarde en Nuenen, una ciutat holandesa a uns 100 km al sud d'Amsterdam, que al mateix temps pren referències del pensament de Van Gogh, resident durant un temps a Nuenen.
Volem proposar-vos com a cas d'estudi aquesta ciclovia, ja que no és una adaptació de l'urbanisme de l'automòbil perquè la bicicleta trobi el seu lloc; és un disseny orientat a la bicicleta de manera nativa. D'altra banda, és un bon exemple que els materials d'avui dia ens permeten simplificar processos i crear dissenys urbans que s'integrin amb els ecosistemes. Se suposa que per a això està el disseny, per a millorar les condicions de vida de la societat.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. Línies de recerca futures en disseny: mobilitat urbana (III). COMeIN [en línia], juny 2020, núm. 100. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n100.2048
