La ciutat del futur: serà millor la ciutat que ve?

Tant el llibre com la pel·lícula han estat referència intel·lectual i visual dels imaginaris de les ciutats del futur. Aquestes només són dues referències dins d’innombrables propostes que ens dibuixen un univers somiat, problemàtic i, que abans de res, ens permeten imaginar que la ciutat que habitem millorarà o mutarà a les pròximes dècades. És indiscutible que tant la publicitat oficial tant de les ciutats com la del turisme global ens mostra un relat de les ciutats molt amable i, quan parlen del futur, aquest sempre està lligat a oportunitats d’èxit i creixement.

Un exemple contemporani és el de Nayib Bukele, actual president d’El Salvador, i que en plena era de les xarxes socials ens mostra els avenços de les seves ciutats en temps real i sempre apareix ell com a protagonista de les històries. Aquest és un cas paradigmàtic, perquè ens mostra una realitat social molt extrema d’un país devastat. Bukele ens narra el que ell considera el ressorgiment econòmic i polític de la seva nació a cop de clic. Som a l’era de la ciutat marca i dels influencers digitals; res no pot sortir malament.

Posicionar les ciutats a escala global i com a casos d’èxits és una tasca gairebé quotidiana dels mitjans de comunicació. Tant és així que aquest tema s’ha convertit en una competència sense treva. En aquest marc, ens toca preguntar-nos si la ciutat actual, i encara més, si la ciutat del futur serà millor. És lògic que les respostes siguin diverses en funció dels actors de les ciutats: polítics, econòmics, socials, etc. No obstant això, intentem respondre aquesta pregunta a partir de les persones que viuen a les ciutats, de la classe treballadora que la construeix cada dia i que representa la mitjana de la població de les urbs. Per dir-ho d’alguna manera, parlem de la força laboral que cada dia s’aixeca per treballar d’hora i fa jornades de dilluns a divendres, com a mínim. Serà la seva ciutat justa i millor en el futur?

Puntualitzem els eixos del que es considera qualitat de vida a les ciutats:

• Habitatge
• Salaris
• Transport públic
• Àrees verdes
• Sanitat pública
• Educació pública
• Nivell de contaminació

Les ciutats avui i les ciutats del futur

Aquests vectors determinen en gran manera la sostenibilitat de les famílies al seu lloc de residència. En ple 2023, no és necessari avaluar la qualitat de l’habitatge a les ciutats, perquè està tot molt clar. Tot ha anat a pitjor i no es veuen senyals de millora. El mateix podríem assegurar en temes de sanitat pública, educació i contaminació. Llavors, què ha millorat realment a les ciutats a les últimes dècades? Sense cap dubte, l’ús de la bicicleta ha augmentat considerablement a ciutats com Barcelona. Això és una bona notícia que clarament sempre va acompanyada del perfil polític que governi les ciutats. Com observem, la mobilitat urbana ha millorat, però amb això, no n’hi ha prou.

Els temes assenyalats anteriorment s’han convertit en eines de guerra en cada elecció municipal o estatal. No hem d’oblidar els temps que corren i els perfils polítics que emergeixen a nivell global que van en contra de les millores socials i que, sense cap dubte, afectaran les millores a les ciutats de les classes treballadores. En aquest punt, és fonamental preguntar-se si les ciutats del futur són llocs per viure-hi feliçment. Cada any, veiem el degoteig constant de persones que renuncien a aquesta opció per buscar altres menys agressives. On van quedar els imaginaris de les ciutats del futur? Encara hi ha esperança?

És probable que aquesta visió fosca de la realitat de les ciutats no ajudi gaire a generar canvis reals, però és important situar-nos i ser cristal·lins amb la realitat que vivim. El que és un fet és que les ciutats es construeixen amb les persones que les habiten i que hi ha innombrables projectes que lluiten per generar canvis en aquells àmbits en els quals s’articulen les nostres vides. Això sí que ha millorat a les ciutats. Davant la desesperança i inacció dels actors econòmics i polítics per millorar la qualitat de vida de les persones treballadores, aquestes s’associen, s’agrupen i generen canvis que, de vegades, són minúsculs de dimensió, però gegants a l’hora de crear imaginaris possibles per al canvi. És possible que ens estiguem acostant a la ciutat autogestionada que serà la que dibuixi el futur de les ciutats.

Per saber-ne més:

BEARD, Grace; SERVITJE, Mireia (2023). «Barcelona es una de las mejores 5 ciudades europeas de 2023». TimeOut [en línia]. Disponible a: https://www.timeout.es/barcelona/es/noticias/barcelona-es-una-de-las-mejores-5-ciudades-europeas-de-2023-042823

BUSTOS, Valentín (2023). «El elevado precio del alquiler en Madrid y Barcelona augura un éxodo de los inquilinos». El Español [en línia]. Disponible a: https://www.elespanol.com/invertia/observatorios/vivienda/20230129/elevado-precio-alquiler-madrid-barcelona-augura-inquilinos/736926576_0.html

CASTÁN, Patricia (2022). «El precio de la vivienda de alquiler en Barcelona se ha disparado un 25,7 % en un año según Idealista». El Periódico [en línia]. Disponible a: https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20221229/precio-vivienda-alquiler-aumento-anual-disparado-barcelona-idealista-80482389

KUMAMOTO, Pedro (2023). «Lo que preocupa de Milei». El Financiero [en línia]. Disponible a: https://www.elfinanciero.com.mx/opinion/pedro-kumamoto/2023/10/31/lo-que-preocupa-de-milei/

MÁRQUEZ DANIEL, Carlos (2023). «La bici urbana en Barcelona: un eficiente catalizador de felicidad que crece un 14 %». El Periódico [en línia]. Disponible a: https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20230426/estudio-bacc-crecimiento-uso-carriles-bici-barcelona-86526704

Citació recomanada

FOGLIA, Efraín. «La ciutat del futur: serà millor la ciutat que ve?». COMeIN [en línia], desembre 2023, no. 138. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n138.2377