Afrontant l¿exclusió per edat a les empreses de tecnologia

Hi ha molts reptes amb la dataficació de les societats contemporànies. Un d’aquests reptes són els biaixos de disseny dels algoritmes que fan servir les plataformes digitals. Un altre repte fa referència als biaixos de les dades que els algoritmes utilitzen per prendre decisions automatitzades i com s’empren aquestes decisions dels algoritmes. Tant el disseny algorítmic com les dades reforcen la discriminació dels col·lectius menys afavorits, i particularment de les persones més grans.

És ben sabut que la cultura tecnològica és bastant homogènia en termes de raça i gènere, però també ho és quant a l’edat. La cultura corporativa de les empreses tecnològiques té els fonaments en la cultura hacker i la cultura de l’emprenedoria tecnològica, que va sorgir als campus de les universitats de recerca als Estats Units i després es va traslladar a garatges de suburbis de classe mitjana. Eren espais on els joves, majoritàriament homes, es divertien programant, fent joguines per a si mateixos, o per desafiar el món adult, així com somiant en un món diferent on els seus cossos serien irrellevants.

Aquesta orientació juvenil ressona avui dia quan s’espera que els programadors siguin joves, entusiastes i flexibles. Se’ls ofereix un ambient de treball vibrant i dinàmic (que inclou videojocs, futbolí i suc de taronja) que es concep com una extensió de la llar, tal com es descriu a moltes ofertes de treball. Un entorn multicultural on es convida els programadors a fer nous amics en un ambient distès, en què sovint l’horari laboral té un inici tardà. D’aquesta manera, treballar en tecnologia sovint encaixa més bé en un estil de vida jove o almenys per a persones que no tenen responsabilitats familiars.

En aquest context, s’espera que els programadors més grans (per sobre dels 35 anys) siguin genis o líders inspiradors, persones que van deixar la programació per convertir-se en gerents. Els programadors més grans que volen continuar en la programació, o els treballadors que decideixen canviar de carrera durant la seva vida adulta, poden trobar difícil o poc interessant encaixar en un entorn d’aquest tipus.

La influència d’una cultura orientada a la joventut a les empreses tecnològiques té conseqüències en el disseny dels seus productes. Els algoritmes acaben reproduint el biaix de la composició de l’equip de disseny. En no considerar els valors, interessos i hàbits dels usuaris més grans, els productes i serveis digitals contribueixen a la indiferència, la no priorització i fins i tot la discriminació dels usuaris més grans.

Alguns estudis previs han demostrat, per exemple, que s’han publicat sistemes de reconeixement facial malgrat que produïen resultats sexistes i racistes. Una composició més heterogènia de l’equip de programació podria haver reconegut aquest biaix. Després d’anys de queixes públiques sobre aquest tema, IBM va decidir abandonar el negoci de reconeixement facial. De la mateixa manera, Amazon va acabar retirant el seu motor de reclutament desenvolupat per automatitzar el filtre de candidats a ofertes de treball.

Això ha portat moltes empreses tecnològiques a buscar activament equips inclusius pel que fa a l’origen ètnic, gènere i orientació sexual. No obstant això, continuen reforçant els estereotips d’edat a les ofertes de treball i la comunicació pública per atreure talent jove.

Per tant, cal continuar creant consciència sobre les pràctiques discriminatòries integrades en les tecnologies digitals, en particular pel que fa a l’edat, i continuar lluitant per una igualtat més gran en la societat.

Citació recomanada

ROSALES, Andrea; SVENSSON, Jakob. Afrontant l’exclusió per edat a les empreses de tecnologia. COMeIN [en línia], desembre 2020, no. 105. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n105.2085

gestió de la informació; disseny; gènere; recerca;