El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.
Vaig trucar als experts en els càstings d’aquest tipus de programes i em van explicar quins eren els requisits per passar el tall i arribar a la televisió. El primer semblava obvi: que la persona cantés bé. «Però la veritat –em van dir– és que no n’hi ha gaires que cantin bé i, per això, valorem altres característiques». Em va semblar fonamental saber quines eren per adaptar-les al món de la política i comprovar si els membres de gabinet català havien estat escollits com en un talent show. Els altres requisits que entren en joc, en aquest ordre -diria-, són els següents. Que el candidat tingui una història al darrere, una cosa que mogui el públic. Que el seu estil sigui diferent dels habituals (suma més si la seva veu contrasta amb la seva imatge, a més; per exemple, nena punky que canta com un angelet). I que representin diferents cultures i geografies d’Espanya.
La condició que un candidat canti bé la vaig reconvertir en «que hagués tingut èxit professional». Un èxit professional evident. Si vens a formar part d’un govern es pot demanar una notorietat professional prèvia. I aquest resultat implica que la persona sigui reconeguda per la gent per un projecte amb molta repercussió, que tingui un perfil netament directiu o que l’empresa que hagi dirigit hagi tingut molta importància (cas De Quinto, vicepresident de Coca-Cola, quan va entrar a Ciutadans ). Si aplico aquest criteri, es pot concloure que el nou Govern català no canta bé. Només 5 dels 15 membres poden dir que els seus resultats professionals són rellevants. Giró, el conseller d’Economia, havia estat president de Fundació La Caixa; Argimon havia dirigit el Servei Català de la Salut, i tres conselleres tenien un perfil de professores amb carrera: una catedràtica, una vicerectora i una directora d’un centre de l’NYU, la Universitat de Nova York. Els altres venien de ser alcaldes o regidors de pobles o ciutats petites, o directament del partit o de l’administració catalana. Resulta curiós el cas del president mateix, Aragonès, el primer mèrit del qual, a la pàgina oficial del Govern català, és anunciar una tesi que no ha acabat; la resta, càrrecs del partit.
Es pot concloure, respecte al primer requisit, que els integrants del Govern no apleguen, en general, uns mèrits extraordinaris i a més -segon criteri- la majoria d’ells tenen experiències professionals semblants. És com si el president hagués triat fotocòpies seves per formar el gabinet. Perquè, a més, gairebé tots els membres tenen entre 40 i 50 anys (el president està a punt de fer els 40). Excepte, curiosament, els que semblen tenir algun mèrit professional previ, que són més grans. En canvi, sí que és cert que les quatre províncies catalanes estan representades.
La percepció de Cuní és real, fins i tot amb els criteris de selecció d’un talent show. La majoria dels membres responen al mateix patró: sense èxits professionals destacats, captats des del partit o l’administració catalana i d’una edat semblant. En aquest govern, el director del càsting s’ha estimat més clonar el president que no buscar participants amb els nivells que es requereixen als talent shows.
Citació recomanada
PASTOR, Lluís. «Càsting de ‘talent show’ per escollir el Govern català». COMeIN [en línia], juny 2021, no. 111. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n111.2143
