El #fake, la desinformació i l’algoritme ja formen part de l’engranatge: al mercat (de la verificació), al comerç (de bots i algoritmes) i en la compravenda (de seguidors i likes).
#FakeYou. Fake news i desinformació és un projecte d’Xnet, una associació que treballa en l’àmbit de l’activisme digital i la democràcia en xarxa. En aquest llibre es plantegen les claus de tot aquest sarau al voltant de les notícies falses i el negoci de la desinformació.
En primer lloc, «el veritable client de les xarxes socials no és l’usuari sinó l’anunciant». L’objectiu de les xarxes és enganxar-nos tant de temps com sigui possible. El temps d’interacció amb l’aplicació permet a les plataformes socials acumular dades sobre les teves preferències, estils de navegació, interessos... En definitiva, recullen tota la informació que els permet generar perfils psicomètrics: els teus trets de personalitat, en poques paraules.
En segon lloc, amb les dades recollides et mostren anuncis personalitzats i d’aquí és d’on guanyen diners. Però no s’acaba aquí la cosa. Com més temps passes a Twitter o Facebook, per posar un exemple, més es redueix la diversitat de fonts consultades. El resultat són les cambres de ressò.
En tercer lloc, una qüestió important, però simplificada: el resultat de les cambres de ressò és que acabem interactuant amb usuaris o continguts amb els quals combreguem, de manera que es reforça la falsa percepció de popularitat que té una persona o una opinió.
En quart lloc, el paper dels algoritmes i bots no és banal; aquí n’hi ha alguns exemples:
La governança algorítmica o, el que és el mateix, una governança predictiva: un estudi de Cardiff University i Sky News confirma que en almenys 53 ciutats del Regne Unit utilitzen models informàtics per detectar problemes abans que es produeixin.
PredPol o la policia predictiva és un algoritme que calcula les probabilitats o riscos delictius en zones determinades (Hannah Fry, Hola mundo).
El sistema de crèdit social xinès. Una mena de carnet de civisme, encara en fase experimental, que classifica, a través d’una puntuació, els ciutadans en funció del resultat de la monitorització sobre les seves activitats, infraccions o comportaments inadequats.
Finalment, la verificació, el famós fact-checking i les fake news, que molt sovint es converteixen en l’excusa per voler retallar llibertats i criminalitzar l’ús de la tecnologia digital: la tecnofòbia entra en joc. Les empreses de verificació, per la seva banda, s’ofereixen com a garants de la veritat, però ens podem preguntar qui verifica els verificadors, quina línia editorial tenen les empreses de verificació, com sabem que una verificació arriba a l’usuari de la notícia falsa...
A #FakeYou l’equip de Simona Levi ens ofereixen aquestes i altres qüestions al voltant del fake, la verificació o els algoritmes. Una lectura altament recomanable.
Per saber-ne més:
LEVI, S. (ed.) (2019). #Fake You: Fake news i desinformació. Governs, partits polítics, mass media, corporacions, grans fortunes: monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d’expressió. Barcelona: Raig Verd Editorial.
FRY, H. (2019). Hola mundo: Cómo seguir siendo humanos en la era de los algoritmos. Barcelona: Blackie Boocks.
Citació recomanada
ARANDA, Dani. Crisi de la veritat? #FakeYou! COMeIN [en línia], febrer 2020, no. 96. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n96.2013
