Tancant bretxes: l’educació social com a espai per a l’alfabetització digital

Si parlem d’inclusió social per via dels mitjans i les tecnologies digitals, en aquest cas de la joventut, immediatament es planteja la qüestió que sovint s’anomena bretxa digital. Aquest concepte ha anat evolucionant des d’una qüestió merament d’accés a les tecnologies digitals, és a dir, entre els qui les tenen a la seva disposició i els qui no. Aquest primer nivell adopta una perspectiva tècnica molt limitada, que obvia el pes de factors socioeconòmics i socioculturals en la distribució d’aquest accés a les tecnologies digitals. Ja al començament d’aquest segle, es va començar a desenvolupar un segon nivell d’estudis en aquest àmbit que va passar a considerar també els tipus d’usos i les habilitats en relació amb aquestes tecnologies. Així, la bretxa digital, més ben entesa com les «desigualtats digitals» (Hargittai, 2001), es converteix en una noció multidimensional.

El pas següent, per tant, i d’acord amb la inexorable interrelació de l’entorn digital amb la resta d’àmbits vitals, consisteix a entendre com l’accés, els usos i les habilitats digitals es vinculen a altres desigualtats de caràcter social, econòmic, polític i cultural. Aquest tercer nivell de la bretxa digital, per tant, té a veure amb el «capital digital», entès com l’acumulació de recursos i capacitats en termes de competències i tecnologies digitals susceptibles de ser convertits en altres tipus de capital (social, cultural, polític, econòmic, etc.) amb la intenció d’aprofitar-ne els beneficis en l’àmbit social (Ragnedda, 2018).

Atès que la bretxa digital es refereix en essència al problema de la desigualtat i l’exclusió social, podem parlar de la inclusió sociodigital com el conjunt de reflexions i accions orientades a tancar la bretxa (socio)digital mitjançant iniciatives i projectes que promoguin l’accés a les tecnologies (primer nivell), i l’alfabetització digital per al foment d’habilitats i coneixements tècnics, informacionals i crítics (segon i tercer nivell) o, dit de manera resumida, per augmentar el capital digital de sectors exclosos de les lògiques socials actuals.

L’educació social digital

Des d’aquesta perspectiva, quan parlem d’educació social digital, ens referim a pràctiques socials i educatives orientades a la promoció d’una ciutadania democràtica, activa i crítica en societats digitalitzades, per a la qual les competències digitals, tant de les educadores com dels subjectes atesos, se situen com un factor fonamental.

En aquest sentit, la noció de competència digital al·ludeix al conjunt de coneixements, procediments, habilitats, valors i actituds en relació amb els mitjans i les tecnologies digitals que han de posseir les educadores socials per alfabetitzar digitalment, i contribuir així a tancar la bretxa digital i fomentar la inclusió social amb l’objectiu últim que l’entorn digital contribueixi al seu empoderament i participació com a ciutadania de ple dret (Cabezas i Casillas, 2017).

Les competències digitals tècniques s’assumeixen com un prerequisit per a competències digitals més avançades, de caràcter informacional (ús de la informació en mitjans digitals) o crític (coneixements sobre el funcionament de l’entorn digital). D’aquesta manera, és possible que l’educació social digital avanci en el seu propòsit d’inclusió social i empoderament ciutadà de la joventut, més enllà d’enfocaments instrumentalistes i acrítics amb el rol i l’impacte de les tecnologies digitals en la societat.

El desafiament al qual s’enfronta l’educació social com a espai propici per elaborar iniciatives d’alfabetització digital no resideix en una capacitació instrumental de la joventut, àmbit en el qual cal avaluar fins a quin punt els joves no tenen ja més competències digitals, sinó a adquirir una consciència crítica sobre l’entorn digital de manera que puguin transmetre aquests coneixements. En aquest sentit, seria desitjable recuperar l’enfocament alfabetitzador de Paulo Freire, per a qui l’alfabetització (mediàtica i digital, en aquest cas) és un procés d’organització col·lectiva per a la presa de consciència i la mobilització social (Teresa García, 2022). Des d’aquest enfocament, una iniciativa amb impacte social seria aquella que fomentés l’empoderament juvenil, no només per via dels mitjans digitals, sinó sobre els mitjans digitals, reclamant la participació dels joves en el disseny i desenvolupament de les xarxes i plataformes que fan servir i en les quals socialitzen, i, en última instància, reclamant i exercint els seus drets digitals com a ciutadania.

NOTA: Aquest article és resultat del Projecte EsDigital: Educació social digital del Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d’R+D+I. Referència: PGC2018-095123-B-I00.

Per saber-ne més:

CABEZAS, Marcos; CASILLAS, Sonia (2017). «¿Son los futuros educadores sociales residentes digitales?» A: Revista Electrónica de Investigación Educativa, vol. 19, no. 4, p. 61-72. DOI: http://dx.doi.org/10.24320/redie.2017.19.4.1369.

FERNÁNDEZ-DE-CASTRO, Pedro; BRETONES, Eva; SOLÉ, Jordi; SAMPEDRO, Víctor (2022). «Educación social digital: Una exploración de la formación y las competencias digitales de los profesionales de la educación social». A: TECHNO REVIEW, vol. 11, no. 1. DOI: https://doi.org/10.37467/gkarevtechno.v11.3113.

GARCIA GÓMEZ, Teresa (ed.) (2022). Palabras y pedagogía desde Paulo Freire. La Muralla.

GUTIÉRREZ, Alfonso; TYNER, Kathleen (2012). «Educación para los medios, alfabetización mediática y competencia digital». A: Comunicar, vol. 19, no. 38. DOI: https://doi.org/10.3916/c38-2012-02-03.

HARGITTAI, Eszter (2001). «Second-level digital divide: Mapping differences in people’s online skills». A: arXiv, vol. 7, no. 4. DOI: https://doi.org/10.5210/fm.v7i4.942.

RAGNEDDA, Massimo (2018). «Conceptualizing digital capital». A: Telematics and Informatics, vol. 35, no. 8, p. 2.366-2.375. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tele.2018.10.

Citació recomanada

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Pedro; MOYANO, Segundo; ARANDA, Dani. Tancant bretxes: l’educació social com a espai per a l’alfabetització digital. COMeIN [en línia], febrer 2022, no. 118. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n118.2214