Gran part, per no dir la totalitat, de les polítiques universitàries i de les diferents agències de qualitat utilitzen insistentment el factor d’impacte per avaluar la qualitat dels investigadors i les investigadores i dels grups de recerca, per mesurar la seva productivitat o per concedir les diferents acreditacions, augments de categoria o finançament.
Una gran quantitat de científics i de científiques, departaments i institucions internacionals fa anys que denuncien públicament la feblesa, les incongruències i el despropòsit que suposen aquest tipus de polítiques per avaluar la qualitat de la recerca.
Davant d’aquest repte neix DORA (San Francisco Declaration on Research Assessment), una iniciativa mundial que des del 2012 denuncia aquest abús del factor d’impacte i promou explorar mètodes vàlids que permetin conèixer i avaluar amb transparència i màxim rigor la qualitat científica.
L’agenda 2030 de les Nacions Unides aposta per acostar la recerca a la societat com a manera d’abordar els seus reptes de desenvolupament sostenible. En aquest context, la UOC impulsa dins del seu Pla de coneixement obert reformular l’avaluació de la recerca. Una transformació de l’avaluació de la recerca cap a fórmules més qualitatives, transparents, justes, inclusives i socialment rellevants.
L’avaluació de la recerca ha de tenir present i ens ha de permetre valorar no només la qualitat acadèmica sinó també l’impacte social.
Recordeu! Investiguem per entendre i volem entendre per canviar el món.
Per tant, necessitem sistemes més qualitatius en què es valorin els mèrits de la recerca i no només on s’ha publicat. La recerca va més enllà de les publicacions; és un conjunt d’activitats que els investigadors i les investigadores duem a terme per transformar la societat.
L’objectiu de la recerca ha de ser millorar la societat i no complir amb els requeriments que imposen les agències de qualitat sobre el factor d’impacte. Això només converteix la generació de coneixement en una cursa, una cursa on la societat no és present.
Publicar no es pot convertir en l’excusa per fer recerca i les publicacions amb factor d’impacte no han d’esdevenir eines de promoció, contractació o finançament.
La signatura de DORA per part de la UOC el març del 2019 té com a objectiu generar un context que ens permeti iniciar la discussió de com considerem que s’ha d’avaluar la recerca dins la nostra institució.
Tot i que com a Universitat estem condicionades per les regles del joc de tot un sistema, amb iniciatives com DORA volem impulsar canvis a la nostra Universitat que puguin encoratjar la transformació del sistema d’avaluació de la recerca del nostre entorn.
DORA ens ha de permetre consensuar, entre totes nosaltres, els canvis en l’avaluació de la recerca en el pla institucional, com a personal investigador i com a editors.
La declaració DORA fa, d’una manera especial, una crítica de les limitacions del factor d’impacte (IF) i, d’una manera més general, una crítica de l’avaluació de la ciència basada en idees d’excel·lència exclusivistes, bibliomètriques i mecanitzades.
No ens mereixem una avaluació més útil acadèmicament i socialment?
No ens mereixem que es reconegui què hem aconseguit i no només on ho hem publicat?
Ens hem venut a les editorials però podem recuperar el control. Tot un repte!
Citació recomanada:
RIERA, Clara; ARANDA, Dani. DORA, l’exploradora de la qualitat científica a la UOC. COMeIN [en línia], octubre 2019, no. 92. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n92.1964
