El suïcidi és un dels grans problemes de salut pública mundial, i l’Estat espanyol en té les xifres més altes de la història, amb un increment d’un 7,4 % el passat 2020. Els mitjans de comunicació invisibilitzen els suïcidis o els tracten de manera contraproduent, tot i que hi ha decàlegs i manuals específics per a periodistes. Enguany, La Marató de TV3 se centrarà en la salut mental i també hi ha posat el focus el treball final del màster de Periodisme i Comunicació Digital que ha guanyat el primer premi. Un programa solidari de referència i un excel·lent treball de recerca que, de ben segur, ens ajudaran com a professionals o alumnat de comunicació a saber-ne més.
Les dades parlen per si soles. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), una mitjana de gairebé 11 persones al dia es va suïcidar a l’Estat espanyol l’any passat (un 74 % d’homes i un 26 % de dones), la qual cosa suma un total de 3.941 persones (556 a Catalunya) i representa la xifra més alta de suïcidis de la història. El suïcidi es la principal causa de mort, després dels tumors, entre la joventut de 15 a 29 anys, i va incrementar un 27 % l’any de la pandèmia.
El suïcidi és la part visible de l’iceberg (però invisibilitzada als mitjans de comunicació) que integra tot el calvari patit per les persones que no tenen una bona salut mental i que, en els casos més tràgics i punyents, opten per llevar-se la vida. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que el suïcidi és un dels grans problemes de salut pública, i la taxa de mortalitat per suïcidi és un dels indicadors de l’Agenda 2030, que té com a objectiu «reduir un terç el risc de mortalitat prematura per malalties no transmissibles mitjançant la prevenció o el tractament, a més de promoure la salut i el benestar mental».
Invisibilització
Els mitjans de comunicació i la societat opten per donar poca visibilitat al suïcidi i a la salut mental. La publicació de notícies de suïcidis als mitjans de comunicació pot tenir dos efectes contradictoris, un efecte d’imitació o un efecte preventiu. Els suïcidis que es produeixen per imitació s’engloben en l’anomenat efecte Werther i, els preventius, en l’efecte Papageno. Una de les recomanacions per als mitjans és publicar, juntament amb la noticia, una llista de serveis com les línies telefòniques d’ajuda, els senyals d’alerta, informar sobre l’associació habitual entre la depressió i el suïcidi, i indicar que la depressió es pot tractar. Segons l’informe del Ministeri de Sanitat, Salud mental en datos: prevalencia de los problemas de salud y consumo de psicofármacos y fármacos relacionados a partir de registros clínicos de atención primaria, els problemes de salut mental més habituals a l’atenció primària són: el trastorn d’ansietat, el trastorn depressiu, la reacció d’adaptació, el trastorn del son i els trastorns de personalitat. Si el mitjà és responsable i ho explica segons les indicacions i pautes ja establertes, és un tema prou rellevant per cobrir i cal tenir en compte que no informar-ne invisibilitza la problemàtica, fa que esdevingui tabú i no permet sensibilitzar la població. Hi ha nombrosos manuals i decàlegs per explicar el suïcidi i parlar-ne.
Aquest context ens serveix de punt de partida per comentar el treball final de màster (TFM) de Periodisme i Comunicació Digital, fet per l’estudiant Alba Cobos Medina, guanyadora del 1r premi de TFM, i titulat: Representación de la salud mental en los medios de comunicación: Un análisis de la evolución de la información sobre salud mental en El País y El Mundo (años 2011 y 2019). Aquest treball ha identificat les bones i males pràctiques, i també la representació correcta i incorrecta del suïcidi, i ho fa a partir d’una comparativa i anàlisi del contingut publicat a El País i El Mundo entre el 2011 i el 2019. Hem aprofitat l’elaboració d’aquest article divulgatiu per adreçar dues preguntes a l’Alba Cobos, ja que el seu treball li ha permès adquirir un nivell i un coneixement excel·lents del tractament de la salut mental en dues capçaleres concretes.
Entrevista amb Alba Cobos
C. Podries treure algunes conclusions de les bones i males pràctiques identificades al teu TFM?
A. La conclusió principal del treball, pel que fa a les bones i males pràctiques, és que, en general, hi ha hagut una millora en la representació de la salut mental pels mitjans de comunicació.
El 2011, es van identificar dues males pràctiques que afavorien la categorització de les persones amb problemes de salut mental com a violentes. Aquestes eren: l’associació d’aquestes circumstàncies amb la violència i la menció del trastorn quan no era rellevant per a la informació, en abordar fets violents. Aquestes pràctiques es van donar amb menys assiduïtat el 2019, per la qual cosa hi ha una evolució positiva en aquest sentit. Això implica que, durant el segon any analitzat, predomina un enfocament neutre a l’hora d’abordar informacions relacionades amb fets violents quan hi ha implicades persones amb problemes de salut mental.
El llenguatge morbós es continua donant en tractar la salut mental, tot i que cada cop menys es mostra les persones amb problemes de salut mental com a incapaces, irracionals o fora del normal. A més, encara que continuï apareixent una narrativa morbosa en nombrosos casos, en general s’observa que cada vegada hi ha un ús del llenguatge més respectuós i correcte a l’hora de tractar els problemes de salut mental.
D’altra banda, cada cop més, les notícies tenen un enfocament en drets humans, se centren en l’autonomia de la persona i no promouen una visió compassiva. En aquest sentit, cal destacar que, el 2019, apareix la bona pràctica d’activisme social, en què es mostra les persones amb problemes de salut com a agents del canvi propi. També se’ls atorga un protagonisme més gran, se’ls permet parlar en primera persona, i es naturalitzen aquests tipus de problemes i es mostra aquesta part de la població amb més assiduïtat en situacions quotidianes.
C. Com a periodista, eres conscient, abans de fer el treball, de la representació correcta vs. incorrecta del suïcidi? Com ho fan els mitjans (analitzats o en general)?
A. Com a periodista, era conscient que fins fa ben poc els mitjans de comunicació no abordaven el suïcidi a causa de l’efecte Werther. Tot i això, desconeixia les indicacions concretes sobre com informar del suïcidi de manera responsable i amb un enfocament preventiu, per tal de produir l’efecte Papageno. En aquest sentit, en cap dels dos anys vaig trobar una representació incorrecta del suïcidi, però sí que és destacable la diferència en la visibilitat. El 2011, amb prou feines es van identificar notícies que abordessin aquest fenomen. Amb tot, aquest número va augmentar el 2019. Es van identificar bones pràctiques en la majoria de les informacions: enfocament preventiu, històries de superació i afrontament positiu en situacions adverses, fonts d’informació objectives i científiques, i ús del llenguatge correcte.
La carència principal a l’hora d’abordar el suïcidi l’any 2019 era que no s’aportaven recursos d’ajuda. Així, encara que hi hagués generalment un enfocament preventiu, no s’afegien a les peces informatives adreces, números de telèfon, associacions, indicacions, etc., que poguessin servir d’ajuda a una persona que es trobés en aquesta situació. Això és una carència que cal suplir.
Aquests darrers dos anys, les dades que indiquen un augment de la taxa d’intents de suïcidis per la població infantil i juvenil han comportat una visibilitat més gran del suïcidi pels mitjans de comunicació. Caldria analitzar fins a quin punt aquests continuen fent una cobertura responsable, i si s’han suplert les mancances trobades l’any 2019 respecte a la manca d’inclusió de recursos d’ajuda a les informacions.
Podeu consultar el treball sencer a: http://hdl.handle.net/10609/136266
La salut mental a ‘La Marató de TV3’
I, casualment, o potser amb tota la intenció del món, la salut mental és la malaltia escollida enguany per La Marató de TV3, que celebra el 30è aniversari. El potencial d’aquest programa solidari de més de 15 hores en directe, més enllà de la xifra econòmica rècord i del lideratge d’audiència, el centraria en l’impacte social, de divulgació i de transferència que fa. Amb les explicacions dels experts/es, la força dels testimonis i familiars que comparteixen les històries i les vivències, juntament amb la professionalitat comunicativa amb què les malalties sempre han estat tractades durant aquestes tres dècades. L’audiència de les edicions anteriors, juntament amb el màrqueting i la publicitat de les activitats populars, les xerrades divulgatives, els municipis implicats i prop d’un milió de persones que hi participen fan que sigui una master class de la salut mental.
Si seguim La Marató amb una mirada crítica i periodística segur que serà un gran aprenentatge. Volem posar en relleu la importància de tenir sempre present el Codi deontològic de la professió, i també les guies, els documents, els decàlegs, etc. elaborats per associacions, col·legis i altres entitats del sector per al tractament de la salut mental.
Per saber-ne més:
«Guia d’estil sobre salut mental per a mitjans de comunicació»
Reportatge recent a El País: «Yo no quería morir, quería dejar de sufrir»
Citació recomanada
OLLÉ, Candela. La salut mental i els mitjans de comunicació. COMeIN [en línia], desembre 2021, no. 116. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n116.2179
Candela OlléProfessora dels Estudis de la Informació i de la Comunicació UOC i cap de projecte de la xarxa Maredata
@CandelaOlle
