A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.
Ens interessen sobretot els actors que més responsabilitat i resposta poden tenir en la lluita contra la difusió d’informació falsa: les grans plataformes tecnològiques, en concret les cinc principals xarxes socials generalistes (Facebook, Twitter, YouTube, Whatsapp, Instagram, i afegim el cercador entre cercadors, Google, amb una visió eurocèntrica).
Plataformes, models de negoci i models de servei públic
Cal recordar una i altra vegada que les xarxes socials són entorns digitals privats on hi ha unes regles, i hi tenim uns drets i uns deures (les plataformes, també). Així, les companyies poden establir les seves pròpies normes de funcionament, però no poden contradir mai les lleis que regeixen un determinat territori, que són sempre aplicables. Sí, en aquest context ja fa temps que també se sap que internet és una suma de territoris (amb les seves legislacions) que intercanvien informació i la fan circular de jurisdicció a jurisdicció. Doncs bé, en el pla general el primer que cal considerar, com repeteixo sovint, és que la veritat no és el model de negoci de les plataformes, sinó que ho és l’engagement, la fidelització i la creació de comunitat, perquè és a través d’ells que els usuaris esdevenen més i més actius. En aquest estadi és quan més confiança agafen en l’eina i comparteixen més continguts, aspecte clau perquè els usuaris entrin i ho facin de forma repetida.
Per tant, és un peix que es mossega la clau. Si no hi ha informació nova i que no es pot trobar enlloc més, deixa de tenir interès per a altres usuaris, que ja no entren i no comparteixen nous continguts, que a la vegada no generen interaccions amb altres continguts. Així, a poc a poc, com aquell bar que semblava el més cool, deixa d’estar de moda i la gent hi passa esporàdicament, i ho fa d’una forma que ja no permet generar la mateixa activitat econòmica. Recordem MySpace. En tota aquesta visió, l’experiència és la força motriu, i la desinformació una amenaça a futur. Tot i això, continuen sent molts els estudis que diuen que la gent s’informa habitualment a les xarxes socials. Com dèiem, la presència de desinformació no farà sinó allunyar els usuaris, els anunciants i la veritat.
Tenint tot això molt present, ja des del principi Google, Twitter i Facebook van participar el 2018 en el grup d’alt nivell en fake news i desinformació en línia de la Comissió Europea, grup en el qual va participar des del primer moment Clara Jiménez Cruz (Maldita.es). D’aquell grup i el treball a dins la Comissió Europea en va sortir un document clau del 2018, La lucha contra la desinformación en línea: un enfoque europeo, que marca el full de ruta a seguir. La publicació del document marca unes obligacions per part de les tecnològiques, a les quals es demana un compromís actiu per poder ser corresponsables en la lluita contra les fake news.
Codi de pràctiques en desinformació, un pas ferm a escala europea
Posteriorment, d’aquell treball en van sorgir un codi de pràctiques en desinformació, uns estàndards d’autoregulació voluntaris als quals es va afegir des del primer moment Google, Facebook, Twitter, i més endavant Microsoft, entre d’altres. Dels compromisos, es mostra l’adhesió al codi i un full de ruta per part de cada empresa sobre com arribar-hi. Gràcies a aquella feina duta a terme es van posar sobre la taula cinc compromisos clau: 1) analitzar la ubicació d’anuncis; 2) millorar la transparència de la publicitat política; 3) reforçar la integritat dels serveis, tenint una cura especial de les campanyes de desinformació, l’ús massiu de bots i els comptes falsos; 4) empoderar els consumidors per a una pluralitat més gran de continguts; 5) reforçar els àmbits de recerca en col·laboració amb el món de la investigació.
D’aquella aplicació del codi i del que estan fent actualment les grans plataformes en relació amb la crisi del coronavirus en voldria destacar les següents accions:
a) Compromís clar i explícit per lluitar contra la infodèmia
En un gest inequívoc, les principals plataformes (vegeu la signatura a la figura 1) van fer una declaració conjunta de la seriositat amb la qual es prenen la desinformació i la seva voluntat de treballar en coordinació amb les agències governamentals de salut dels estats. Val a dir que, des del principi, l’OMS ha estat col·laborant amb diverses empreses del sector, just des del moment que va anunciar que hi havia dos greus perills, la pandèmia sanitària i la infodèmia provocada per la sobreabundància d’informació, molta de la qual era falsa. També als Estats Units s’ha informat de reunions entre el govern i les principals plataformes per generar sinergies.
Figura 1: Declaració conjunta sobre COVID-19 de les plataformes i xarxes socials. Font: https://twitter.com/fbnewsroom/status/1239703497479614466
b) Generar enllaços clars amb informació de qualitat
Una de les formes més eficaces per combatre la desinformació és curar tu mateix continguts de valor i veracitat. Així, per exemple, Facebook ha creat el Coronavirus (COVID-19) Information Center, que es pot seguir i que forneix de continguts verificats (vegeu la figura 2) i recomanacions a seguir. Per exemple, per a ubicació enllaça al web del Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut de la Generalitat.
Figura 2: Porta del Coronavirus Information Center de Facebook. Font: https://www.facebook.com/coronavirus_info/?page_source=bookmark
c) Reconduir cerques sobre la COVID-19 a llocs verificats
En el cas de Google, de manera excepcional, el que fa és generar un portal de resposta en el cas de les cerques més habituals amb relació a la malaltia. Així, forneix de continguts i envia a continguts geolocalitzats de l’administració i a mitjans de comunicació destacats, de forma que el que fa és fer més difícil que es prioritzin continguts no fiables.
Figura 3: Captura d’una cerca a Google IFLA. Font: Google
d) Preservar la desinformació per entendre millor el futur
El 22 d’abril, en una iniciativa molt interessant, més de 75 organitzacions i persones feien una petició pública conjunta liderada pel Center for Democracy & Technology a les plataformes per tal que es preservi tot aquell contingut que hagi estat moderat de forma automatitzada. Segons la crida, s’entén que la crisi necessita informació acurada, però que també la contrastació de continguts i la mateixa dinàmica del coneixement científic farà molt difícil entendre la crisi amb part dels continguts esborrats. Afirmen també que la crisi és una oportunitat global i rellevant per entendre com flueix la informació (sobretot la desinformació) i de quina manera es pot combatre. A la vegada, demanen que hi hagi informes transparents del que s’està esborrant i els motius.
Des del meu punt de vista, Twitter ha mostrat un alt compromís de transparència i obertura. Ha anat donant informació dels comptes detectats i esborrats. A principis d’abril afirmava que havia detectat prop d’un milió i mig de comptes sospitosos d’haver manipulat informació sobre el coronavirus. Recentment, ha declarat que obrirà les seves dades perquè es puguin estudiar els tuits sobre la COVID-19.
e) Fer més difícil la viralització de continguts i apostar per grups de verificació
Pel que fa a la comunicació política, podem dir que aquest ha estat un dels episodis més rellevants. Com sabem, WhatsApp va posar més difícil la viralització de continguts per tal d’aturar els que fossin falsos. Recordem que estudis com el de Vosougui et al. ja deien el 2018 que, en èpoques d’inseguretat, els continguts falsos corren més i més ràpid. Per provar d’alentir això, WhatsApp ha posat dificultats a fer que es redifonguin continguts indiscriminadament. Això ho va fer a escala mundial uns dies després que el govern espanyol s’hi referís com una necessitat.
Aquest fet, juntament amb què la matriu Facebook (Facebook, Messenger, Whatsapp, Instagram) aposti per treballar amb verificadors com Newtral o Maldita, ha fet que VOX aprofités per denunciar la censura i demanés passar a Telegram als usuaris de les seves xarxes i canals. Personalment, després de l’episodi en què els van tancar uns dies el compte de Twitter, crec que és quelcom que ja volien dur a terme per anar a eines amb menys control, i menys focus per part dels estats, per poder seguir estant en el límit entre la llibertat d’expressió, la calúmnia i la desinformació.
El més problemàtic d’aquesta situació és que situaria els dos principals grups especialitzats en verificació (Maldita, Newtral) fora de la neutralitat i amb un biaix ideològic. Sens dubte, un problema per a l’ecosistema de mitjans i verificadors.
f) Eliminar, eliminar, eliminar contingut no verificat, esbiaixat o directament fals
Algoritmes i curadors de continguts de les plataformes han fet una feina ingent per esborrar tot allò que podia conduir a prendre decisions errònies i contraproduents per a la salut. En aquest sentit, destacaria com YouTube ha anat esborrant vídeos amb falses cures, teories de la conspiració i desinformació en general. En l’àmbit català, cal destacar que va actuar a petició del Consell de l’Audiovisual de Catalunya contra alguns dels vídeos penjats per en Josep Pàmies.
El problema esdevé més complex quan també Twitter s’ha vist amb la necessitat, per les seves normes, d’esborrar piulades del president brasiler Bolsonaro i el veneçolà Maduro sobre cures no verificades. No entro en el debat sobre si Trump hauria d’haver rebut la mateixa acció, però sí que val la pena reflexionar a futur sobre com es pot protegir la ciutadania si és el mateix president el qui desinforma sobre cures o la malaltia.
He deixat sense esmentar altres mesures associades a donacions de les empreses o els seus ingentment rics caps per centrar-me en la part més associada a la desinformació. Finalment, val a dir que percebo que la preocupació per la desinformació està remetent d’ençà que s’ha iniciat el desconfinament i la gent ha seguit mitjans de comunicació per tenir clar què, qui, quan i com podrà començar a tenir una (nova, diuen) normalitat. Els aprenentatges que estan duent a terme les xarxes socials i els ciutadans ens han de donar més i millors respostes, perquè, tot i que l’alfabetització mediàtica i informacional és clau a mitjà i llarg termini, ara mateix continuem necessitant solucions a la curta. Hi seguirem reflexionant, aquí i a les xarxes socials.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. ‘Fake news’ i coronavirus (i II): les xarxes socials davant la desinformació. COMeIN [en línia], maig 2020, no. 99. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n99.2036
