Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Pastor, Lluís" : 10 resultats
Tom Sawyer va a la universitat

Quan la tieta Polly va demanar a en Tom que li  pintés la tanca no tenia pensat encara obrir un compte bancari per pagar la universitat del seu nebot. En Tom, aquella tarda en què va viure aquesta tasca com un càstig, va imaginar com els seus amics podien ajudar-lo a pintar amb cura cadascuna de les fustes de la tanca. 

La patent de Maurice (màgia i comunicació política)

En aquell temps no era infreqüent fer aparèixer fantasmes. Tot i que el públic obrís els ulls fins al dolor per la seva sorpresa, en els escenaris de l'Anglaterra victoriana els mags reproduïen els trucs segons els quals podien fer presents esperits del més enllà.

L'entreteniment arriba a l'empresa

La nova societat del coneixement és, en realitat, una societat de l'entreteniment. Aquest és el canvi copernicà produït com a conseqüència de l'extensió dels canals de comunicació a tots i cadascun de nosaltres. Davant de la hiperinflació d'informació, generada també per qualsevol de nosaltres a través de qualsevol dispositiu, només la informació més atractiva i captivadora aconsegueix cridar la nostra atenció. És un fenomen nou i de conseqüències encara inimaginables.

Barça: l'únic ambaixador de Catalunya

Temps convulsos i inconsistents els que estem vivint. Temps en els quals el mateix govern que retalla serveis socials a la velocitat de la llum, el Govern català, es preocupa d'estendre una xarxa d'ambaixadors pel món. Temps, també, en què els ambaixadors espanyols no només no es plantegen donar-li aparador a Catalunya en el seu portafoli, sinó que sota la coartada de la “marca Espanya” demanen als espanyols que no es manifestin pel carrer ‒que això dóna mala imatge del país‒ i que, encara menys, facin escrache. És clar que es necessiten ambaixadors, però no per manipular la realitat, sinó per projectar la millor imatge en les ments de les persones. A Espanya i també, i sobretot, a Catalunya.

 

La intuïció

La màgia de la intuïció resideix en la rapidesa de les respostes que genera. Per això qui es guia per la intuïció veu moltes vegades el que uns altres no veuen. En això la intuïció s'enfronta als processats d'informació de caràcter analític. Mentre que l'anàlisi racional requereix temps i tots podem arribar a conclusions semblants, la intuïció dóna solucions immediates i sembla estar a l'abast dels que no tenen por de veure la realitat d'una altra manera.

"¡Que se jodan!"

La nostra societat analitza les imatges que capten les càmeres de tot el món amb molt de detall. Tant és així, que encara recordem la imatge del candidat a la presidència Barack Obama en què matava una mosca mentre responia la pregunta d'una periodista. Aquell mosquicidi va donar la volta al món i es va convertir en el símbol definitiu de la rapidesa de reflexos del presidenciable que enlluernava al planeta.

Hollande-Sarkozy: claus d'un debat fent cara de gos

Hollande va guanyar per 7 a 3 (escric això a poques hores després d'haver acabat el debat i uns dies abans que els francesos votin el seu nou president). Hollande va guanyar i va convèncer, i Sarkozy es va comportar com el gosset pequinès que solament fa que bordar a tots els que passen al seu costat.

En els primers segons te la jugues

El més important en la comunicació es resol en pocs segons: els primers segons en què estem en contacte amb una altra persona o amb un missatge. Els primers segons en què actuen els mecanismes inconscients i la intuïció solen marcar els judicis que generem sobre l'altre. Aquesta defensa del paper de la intuïció en la comunicació és relativament nova. La història, forjada pels prohoms que consideraven la intuïció un assumpte menor, irrellevant, ha apartat la intuïció i l'inconscient de la línia central del coneixement i els ha convertit en les males herbes que creixen a les vores dels rius.

Per què els anomenen ''tecnòcrates'' quan es tracta de banquers?

Al mercat superpoblat de la informació, els mitjans de comunicació compren els conceptes als majoristes més llestos, als més entrenats. Després que ens expliquessin la crisi econòmica com si es tractés d'una catàstrofe natural, ara han posat en voga l'apel·latiu “tecnòcrata” enfrontat a “polític”.

Uoczeitgeist

Diuen que l'alemany té paraules molt llargues però des que Zipf va fer públics els resultats de les seves investigacions ja sabem que els monosíl·labs són més freqüents que la resta de paraules en alemany. Així, acumulant monosíl·labs, els alemanys construeixen noves paraules per afrontar el futur. Aquesta acumulació de monosíl·labs també resulta una bona metàfora amb què edificar un nou món: afegint peces diferents per crear nous sentits En alemany, zeitgeist fa referència a l'esperit dels temps (zeit, temps, i geist, esperit). I amb zeitgeist els alemanys conceben allò que és essencial i que defineix un moment donat de la història, la pauta de cadascun dels períodes en què l’esperit dels temps és convocat.

10 resultats | Pàgina 1 de 1