Fa 10 anys, quan vam començar a treballar en la conceptualització i el disseny de COMeIN, era impensable que la publicació del seu número 100 coincidís amb una pandèmia de coronavirus. La COVID-19 ha trastocat les nostres vides en gairebé tots els aspectes, però la missió que va portar al món la revista divulgativa dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC es manté incòlume: anorrear la distància que existeix entre el coneixement generat en l'entorn acadèmic del nostre àmbit i la seva transferència a la societat.
'COMeIN' compleix 100 números
Fins on arriba la meva memòria, no aconsegueixo albirar un moment menys propici a les celebracions que el que vivim actualment. Però així és com ho han volgut les circumstàncies: COMeIN arriba al seu issue mensual número 100 en plena pandèmia.
Tot i això, aquesta dramàtica coincidència ens ajuda a perfilar algunes constatacions.
La primera és que la lluita contra la pandèmia (i contra tantes altres coses indesitjables) passa moltes vegades per combatre també la denominada infodèmia, és a dir, la sobreabundància d'informació que dificulta discernir els continguts rigorosos i veraços d'aquells que manquen de fonament sòlid o fins i tot dels que han estat dissenyats específicament per a propiciar la desinformació. En aquest sentit, podem considerar COMeIN una eficaç vacuna contra la infodèmia, cosa que ens enorgulleix i ens anima a mantenir un compromís divulgatiu que avui resulta més essencial àdhuc que en el moment en què va néixer la revista.
La segona constatació és que, des de l'Acadèmia, tenim l'obligació –si més no l'obligació moral– de posar el focus en les qüestions que generen un major impacte en la societat, en allò que realment importa. Durant els proppassats mesos d'abril i maig, COMeIN ha publicat sengles monogràfics dedicats a la pandèmia de coronavirus. Ho tornarem a fer aquest mes de juny i probablement seguirem fent-ho mentre la nova malaltia continuï capgirant el nostre món amb la inusitada crueltat que hem patit aquesta primera meitat del 2020. El més curiós és que les autores i els autors de la revista no han rebut cap consigna en aquest sentit, però no els va caldre rebre-la per entendre que, en el context actual, la prioritat era i segueix sent molt clara. Ho considero una notable demostració que les torres d'ivori no són el nostre hàbitat natural.
I la tercera i última constatació és que, quan més necessària resulta la profilàctica distanciació social en l'entorn físic, més convenient resulta trencar aquesta distanciació social en el terreny intel·lectual. A mitjan març, quan semblava que el món s'havia d’aturar del tot per iniciar l'etapa més dura del confinament, diverses persones em van preguntar si tenia sentit que sota aquestes circumstàncies mantinguéssim activa la revista. La meva resposta sempre va ser la mateixa: ara, més que mai. Si propiciar que el coneixement generat a la universitat redundi en benefici de tothom és la missió fundacional de COMeIN, no ens podíem plantejar parar just quan més necessari resultava compartir aquest coneixement amb un entorn àvid d'informació fidedigna i clara però immers en un ecosistema comunicatiu saturat de falòrnies i dades incomprensibles. Així que sempre oberta, i en obert.
Gràcies de tot cor, doncs, a cadascuna de les persones que han fet possible arribar als primers 100 números de COMeIN i a la institució que ha encoratjat aquesta iniciativa. Moltes gràcies per la vostra implicació incondicional, fins i tot en moments tan difícils com els que ens ha tocat viure aquests darrers mesos.
Quan tot això hagi passat, ho celebrarem com cal. Mentrestant, no se m'acudeix millor manera de celebrar-ho que seguir fent el que constitueix la nostra raó de ser com a revista divulgativa: transferir coneixement trencant tota distanciació social entre la universitat i el seu entorn.
Citació recomanada:
LALUEZA, Ferran. Sense distanciació social. COMeIN [en línia], juny 2020, núm. 100. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n100.2042.
