Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?
Transcorreguts uns anys observem que els portals de dades obertes a Espanya estan avançant i que la reutilització de la informació és un sector econòmic pròsper. Tanmateix, els nostres arxius i biblioteques encara tenen camí per recórrer en l’aprofitament de la possibilitat que obre la directiva de recaptar recursos per cobrir costos de serveis i productes, i a més obtenir un benefici. Aquest fet s’ha posat en evidència a les Jornades sobre Reutilització de la Informació organitzades per Archivos de la Comunidad de Madrid. Ja hi ha moltes experiències en què s’han publicat dades obertes i en què s’han ofert productes i serveis basats en dades obertes. No obstant això, definir línies de negoci per aconseguir un benefici encara és lluny de ser a l’agenda de les administracions públiques.
Quines línies de negoci es poden establir? Les que permetin respondre a les necessitats dels ciutadans i de les empreses, les quals, com que requereixen un treball extra addicional a les tasques habituals de biblioteques i arxius, no s’estan duent a terme. Per exemple, l’anonimització en documents electrònics desestructurats és un treball manual que requereix una inversió de temps considerable, i per això es deixa de fer en molts casos. La digitalització de col·leccions o expedients (preservant de drets de propietat) podria ser una altra línia. O la localització de documents per a investigació, per encàrrec, per posar un altre exemple. Aquestes peticions específiques, juntament amb altres de procedents d’empreses del sector de la reutilització, es podrien atendre amb recursos humans dedicats, que podrien fins i tot justificar l’augment de plantilla amb recursos propis.
Malgrat aquesta oportunitat, en la cultura organitzativa encara pesa el concepte de servei públic i que les dades obertes per definició han de ser gratuïtes. Per tant, entren en xoc dos conceptes, obert/gratuït, d’una banda, i tarificació, de l’altra, segons que s’especifica a la Llei 18/2015, per tal de recuperar el cost de recollida, producció, reproducció, difusió, conservació i compensació de drets, incrementat per un marge de benefici raonable de la inversió, calculat sobre la base de preus aplicats pel servei privat.
Algú podria pensar que aquestes línies de negoci poden entrar en competència amb les empreses del sector infomediari. Això no ha de ser així si es defineixen des del punt de vista de la col·laboració. En aquest sentit, s’ha de partir de les necessitats manifestades per les empreses sobre com s’han de posar les dades obertes a la seva disposició amb la finalitat de poder ser explotades amb garanties de qualitat, i sense fer esforços addicionals, que en alguns casos limiten o descarten l’explotació dels grups de datasets publicats. En realitat satisfer els reptes que ha manifestat la indústria infomediària ja podria ser una línia de negoci per si mateixa. Amb ella, tant l’empresa com l’Administració pública podrien obtenir un benefici econòmic. I no oblidem que aquest benefici, en el cas de l’Administració pública, redunda en la possibilitat d’un funcionament més bo i més ampliat del servei públic.
Per tant, és possible definir línies de negoci en el si de les administracions públiques, entenent negoci com a benefici per recaptar recursos que facilitin oferir, al mateix temps, més serveis i més eficients.
Esperem que l’enlairament del sector, la conscienciació per part de les administracions del valor de les dades obertes com a matèria primera del segle xxi i aquesta nova directiva impulsin un canvi en les biblioteques i els arxius per aconseguir recursos propis que redundin en benefici de la ciutadania i en el desenvolupament econòmic a través de les empreses de reutilització de la informació.
Citació recomanada :
GARCIA-ALSINA, Montserrat. Dades obertes i ‘línies de negoci’ en les administracions públiques. COMeIN [en línia], novembre 2019, no. 93. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n93.1977
