Joan González, director de Parallel 40 (Barcelona + Medellín + Valparaíso) i de DocsBarcelona, és entrevistat per les professores Judith Clares i María Soliña Barreiro en el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques» (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Afortunadament, als mitjans de comunicació cada vegada més es poden llegir notícies sobre l’incompliment de la Llei de propietat intel·lectual. I diem «afortunadament» perquè entenem que el plagi s’ha comès tota la vida, però abans es guardava silenci o no era tan fàcil de detectar com pot ser avui dia amb l’ajuda de les aplicacions antiplagi.
Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?
La 52a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que s’acaba de celebrar fa poc més d’un mes, ha estat, com cada any, un mostrari de les principals tendències del gènere. Caracteritzat històricament perquè ofereix les formes expressives més arriscades i les mutacions més sorprenents de la ficció contemporània, el festival també proporciona, a cada edició, aportacions destacades del camp del documental.
Atraure una audiència jove al consum de continguts informatius és tot un repte per als mitjans de comunicació. En l'actual context, la necessitat d'adaptar-se als hàbits, usos i gustos d'aquesta part del públic resulta imprescindible per poder captar la seva atenció i aconseguir així acostar-la a temes d'interès públic. Tendències com el mobile first o la implementació de narratives que combinin codis i llenguatges s'incorporen a les estratègies mediàtiques. Unes estratègies que poden trobar a les AMP Stories una oportunitat per experimentar com apropar-se a aquest sector de la població.
La maternitat contemporània es viu en solitud. No ho dic jo, ja fa temps que diferents estudis parlen sobre la manca de referents de la família i l’entorn proper a les dones (Del Olmo, 2014) especialment en contextos urbans. En aquest marc, les xarxes socials suposen un acompanyament en aquesta fase de la vida, i en alguns casos són una clara influència en determinat tipus de discursos i formes d’entendre la maternitat en l’actualitat. En aquest article detallo alguns dels comptes més populars en llengua castellana i ubicats majoritàriament a l’Estat espanyol.
Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.
En plena reconfiguració de les pràctiques professionals i els oficis contemporanis a causa dels canvis globals de la nostra societat, és pertinent aturar-nos i preguntar-nos
Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.
Colpista, inútil, caragirat, felló, comediant, traïdor, carceller, aprenent de bruixot, hipòcrita, sectari, irresponsable, xantatgista i farsant són algunes de les perles que els líders polítics s'han intercanviat aquests últims mesos. Amb aquests antecedents, resulta difícil imaginar-los asseguts a la mateixa taula de negociació i il·lusori esperar que assoleixin algun acord.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca