En plena reconfiguració de les pràctiques professionals i els oficis contemporanis a causa dels canvis globals de la nostra societat, és pertinent aturar-nos i preguntar-nos pel camí que trepitgem i la destinació que seguiran les disciplines com el disseny.
Sense cap dubte la resposta (o les múltiples respostes) la podem trobar en les recerques a nivell global que apunten a rellegir la societat i les seves problemàtiques de manera polièdrica. Aquestes recerques vénen des de la gran indústria del disseny, però sense cap dubte també passen per altres ecosistemes creatius més experimentals. Aquest debat l’hem anat desenvolupant des de fa temps aquí: «Cap a un nou Atles del disseny» i amb aquesta sèrie de textos pretenem continuar treballant en aquest tema.
Per a subratllar les línies de recerca futures en disseny podem començar per fer l'exercici de revisar Beazley Designs of the Year, que treballa des del 2008 per seleccionar i premiar els dissenys més innovadors en moda, arquitectura, digital, transport, producte i disseny gràfic dels últims 12 mesos. Tot això a partir de la nominació del públic i experts en disseny de tot el món. Actualment es pot visitar l'exposició d'aquests dissenys en l'imponent Design Museum del barri londinenc de Kensington.
En aquesta ocasió ens centrarem en alguns exemples del disseny de transport i en textos futurs desenvoluparem les diverses categories del premi
Disseny de transport, la mobilitat algorítmica a l’urbs saturada
Ja no caben més automòbils a les ciutats. Fa temps que s'han depassat els límits raonables de venda d'autos a nivell global i es continuen venent com caramels. Cap ciutat està aturant aquesta tendència. Finalment la professió del disseny dona un tomb a la seva estratègia i se centra plenament en un canvi de model a nivell industrial. És un moment on es plantegen solucions que transiten entre l'especulació i el decreixement de la mobilitat dels autos a les ciutats. D'una banda, les propostes especulatives cristal·litzen les idees imaginades per la ciència-ficció en dècades passades i per l'altra, les propostes de decreixement en la mobilitat es topen amb la gran indústria post-fordista que ho pot tot, fins i tot pintar-se de verd per a semblar renovada.
El que és una realitat i bona notícia alhora, és el ressorgiment i revaloració de la bicicleta i els seus cosins germans (com els escúters). Probablement aquest vehicle de dues rodes és un dels dissenys més estimats i acceptats històricament per la societat en general. La bicicleta és i ha estat un disseny que transita les classes socials i que s'adapta a cada geografia sense cap problema. És un vehicle, una joguina, és enginyeria sofisticada i bàsica alhora . La problemàtica d'incorporar la bicicleta a les ciutats de manera massiva no ve de la seva eficàcia, que està més que comprovada, si no de les polítiques públiques, disseny d'urbanisme, noves dinàmiques a les ciutats i un llarg etcètera. Fa temps que argumentem el text «Biciudadana» que el disseny d'un sistema de bicicletes municipals és un projecte que impacta en diferents angles de la nostra convivència ciutadana. Considerem fonamental posar preguntes sobre la taula entorn del disseny d'aquest sistema i a la seva gestió.
Des d'un altre angle considerem fonamental proposar línies de treball des de l'educació per dibuixar escenaris futurs en l'ús i disseny de la mobilitat urbana. El projecte Marsupolis (2014) és un exemple del treball realitzat per alumnes de la Universitat de Barcelona en l'assignatura Disseny Experimental del Grau de Disseny. Els alumnes afronten en aquest projecte especulatiu els reptes futurs de mobilitat a la ciutat amb base en la bicicleta.
Propostes de transport des dels Beazley Designs of the Year
Com hem esmentat , l'ús de la bicicleta a les ciutats genera noves problemàtiques. Una d'elles és el conflicte entre ciclistes, autos, motos i vianants. El rei fordista, l'automòbil, va generar una cultura de poder i omnipresència que dificulta la convivència de les noves espècies a l'asfalt. Existeix odi entre taxistes i ciclistes, entre vianants i ciclistes. La relació entre vianants i autos es va donar per perduda fa dècades. La fricció creix i el disseny pot aportar molt a aquesta problemàtica.
Proposem casos d'estudi. Glove és un guant de ciclisme que combina el símbol gràfic universal d'un somriure amigable amb materials reflectors de llum; va ser concebut com una manera de reduir la ira i l'ansietat a les carreteres, en crear un moment comunicatiu entre els ciclistes i els conductors.
Aquest projecte nominat als
JUMP, un pack de bicicleta elèctrica i escúter o com Silicon Valley vol tot el pastís. Uber no és una empresa de taxis, és una corporació dedicada a canviar la mobilitat a nivell global amb les noves regles del c
Ull crític
Hem començat a dibuixar línies d'anàlisis del futur del disseny i en aquest cas ens centrem en la bicicleta. En pròxims lliuraments passarem a mobilitat amb motocicletes impreses en 3D, drons-autos per a la ciutat i sistemes orgànics de mobilitat compartida. És fonamental concloure amb una visió crítica entorn dels casos d'estudi que hem proposat, per a no caure en la llaminadura estètica meravellosa del disseny. Així que definim punts de fricció en aquests exemples:
Els Beazley Designs of the Year són premis d'elit i ens ofereixen directrius interessants per a veure el que succeeix en l'actualitat. No obstant això, cal ser curosos amb les propostes que ens arriben del nord global (existeix molt poca representació d'altres latituds), perquè correm el risc de perdre el focus en les nostres problemàtiques locals i caure en el colonialisme històric del disseny.
El cas Glove ho considerem un excel·lent exemple d'un disseny que pot ser adaptable a baix cost a qualsevol ciutat. Amb la idea comunicativa i gràfica del projecte podem jugar a codis culturals propis. Es pot realitzar sense manufactura industrial. Considerem que és una extensió de la senyalística urbana, pensada de manera intel·ligent, simple i directa.
El projecte JUMP, en la seva manufactura i disseny, és igual que l'aplicació de taxis d'Uber, s’acosta a la perfecció en usabilitat i funcionalitat. Aquí no hi ha dubte. El problema el trobem en la idea global d'Uber i el seu sistema de capitalisme de plataforma. Són coneguts els perills de la centralització de dades en mans d'empreses globals, així com la forma d'explotació dels seus treballadors sota el paraigua de la innovació. Potser el repte d’afrontar des del disseny és com planificar sistemes igual d'eficaços, però des de l’àmbit local o municipal, amb gestió transparent i drets laborals garantits.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. Línies de recerca futures en disseny: mobilitat urbana (I) . COMeIN [en línia], novembre 2019, no. 93. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n93.1974
