Vam dedicar l’article de la setmana passada a anunciar el terreny de joc on podrien créixer i aflorar notícies falses amb relació a les eleccions presidencials als Estats Units. A la vegada que reclamàvem una anàlisi continuada de la realitat dels EUA per entendre’n la complexitat, també valoràvem el marc on Trump va situar els mitjans crítics amb la seva ideologia, primer, i gestió, després. Ara abordem la relació amb la veritat, la verificació i els efectes en les primàries demòcrates.
1. La veritat és secundària a les primàries? Warren i Sanders, o com no es pot verificar tot fàcilment
A mitjans de gener, i amb relació a un dels darrers debats que s’estan duent a terme entre la llarga llista de precandidats demòcrates de cara a les primàries demòcrates que comencen pels caucus d’Iowa (que han tingut lloc el 3 de febrer, i per tant, abans de la publicació d’aquest article), vam veure un episodi pel qual és molt complex aplicar la clàssica verificació. A mesura que enquestes i primàries s’acosten, la tensió també va augmentant. Com diuen alguns experts, si durant una legislatura es fa campanya permanent de diferenciació respecte als oposats, en campanya electoral s’accentua la diferenciació amb els propers, perquè s’interacciona sobretot amb els indecisos entre opcions properes. Part d’això explica el petit conflicte sorgit entre Elisabeth Warren i Bernie Sanders.
La polèmica sorgeix per una conversa privada referida a si una dona té més o menys oportunitats de batre Trump respecte a un home. Aquest ha estat un tema recurrent després de la derrota de Clinton, tot i que evidentment no era ni la clau ni Clinton era un referent en aquest sentit. I aquí ve la dificultat de verificar-ho. Com es verifica una conversa privada entre dues persones si una d’elles en descriu un contingut oposat a l’altre? Només persones properes poden recordar si fou explicat, o bé es pot tirar de la trajectòria pública i privada de les persones. Ha estat tan tensa la situació que es pot observar com al final del debat, quan Warren s’apropa a Sanders a fer-li un retret, ell opta per una sortida diplomàtica. On res no és atzar i tot està ben calculat, fins i tot la intuïció, l’escena ha donat converses sobre si això pot mostrar o no qui diu recordar millor la conversa. Potser Warren actua a la desesperada, potser això fa més difícil una possible candidatura electoral d’ambdós; encara és d’hora per saber-ho. A això s’hi sumen algunes diferències entre els seus activistes.
Possiblement, les anàlisis entre la proximitat ideològica entre els dos candidats i les opcions que tingui un dels dos com a candidat de més a l’esquerra per oposar-se a un perfil més moderat com Joe Biden marcaran les primeres eleccions de les primàries. Per això els caucus d’Iowa són tan rellevants, perquè s’hi genera l’onada on volen pujar tots els candidats. De fet, com a vasos comunicants, Sanders sembla que comença a guanyar suports davant de Biden a Iowa. Llegeixin l’article amb moderació si ja en saben els resultats.
2. Warren i les seves arrels índies com a mostra que el context i la gestió de la notícia de vegades és tan important com la mateixa veritat
Amb relació a les fake news, el cas més rellevant de moment ha estat quelcom de fet allunyat de l’acció política dels precandidats. Parlem de les arrels índies que durant molts anys Warren va dir que tenia. Potser des d’una òptica europea pot semblar trivial, però, més enllà que pugui semblar una cosa anecdòtica, en un país on la pertinença a una minoria pot afavorir en determinades places o entorns no ho és. De fet, s’ha fet un seguiment de la seva carrera acadèmica de Texas a Harvard considerant si aquest fet ha tingut cap efecte.
Aquest cas ens recorda el conegut debat sobre si Obama era o no musulmà. En aquest cas, en la possible gestió d’una notícia que cal verificar, cal tenir en compte el context. És tan important mirar de verificar com no ofendre els col·lectius implicats. Cal deixar clar que tenir o no arrels índies no ha d’influir en la seva valoració com a candidat. Potser tenir arrels índies i dir-ho pot tenir un efecte win-win, però en aquest cas ens hem acostat a un lose-lose, atès que finalment s’ha pogut comprovar, aquest cop sí, que sembla que té una línia molt feble d’ascendents d’arrels índies, però significativament poca com per considerar-se’n part. I aquest és un dels errors en què el context és rellevant.
Comprensiblement, els col·lectius indis han denunciat que calgui fer-se una anàlisi, atès que els qui es reconeixen de la nació índia tenen clars ascendents en la línia genealògica. De nou, és tan important la veritat com la forma en què és gestionada. Com a resultat, Warren va aparèixer en un fòrum de natius americans enunciant els seus projectes per als indis, però sobretot va pronunciar la frase «I have listened and I have learned», amb la qual cosa volia tancar la polèmica. Si mai acaba sent la candidata demòcrata, Trump, com veurem més endavant, altre cop no tindrà pietat i la seguirà anomenant Pocahontas.
3. La desinformació que vol que no vagis a votar; un vot contrari menys val com un vot a favor
Una de les conclusions sobre desinformació que es va treure en les anteriors eleccions americanes fou que una de les pràctiques que es va dur a terme és la desincentivació del vot de l’oponent. Això es pot fer per dues vies: o bé provant de convèncer el votant del teu contrincant que no vagi a votar, per exemple, hi va haver campanyes pagades perquè es digués que votar Clinton era votar pels de sempre, que tots són iguals (us sonen aquestes cantarelles?). O bé donant-li informació errònia sobre el que ha de fer per votar –recordem que en el sistema nord-americà hi ha normalment un procés burocràtic previ proactiu per part del ciutadà– així es pot dir que no cal anar a votar perquè el teu precandidat ja no hi és. També és important saber que és un país on la publicitat negativa és acceptable de forma legal i ètica.
Doncs bé, Facebook, dins de la seva política respecte a les eleccions (que comentarem més àmpliament en el proper punt), ha deixat clar que la desinformació i la desmotivació al vot serà un dels aspectes que combatrà. Evidentment, tot plegat va lligat als anuncis a Facebook, que han estat un dels centres de debat més importants i que més es van estudiar pel que fa als efectes en els resultats fa quatre anys.
Com tot el que s’exporta de les campanyes electorals nord-americanes, a l’Estat espanyol van poder veure també una campanya en negatiu, el «No contéis conmigo», que si bé fou innòcua sí que va ser un tast per a futures accions.
4. Curiosament, Zuckerberg té tant a perdre (i guanyar) com els dos candidats finals
En les properes eleccions als Estats Units, Facebook farà molts diners. La dinàmica habitual de múltiples anuncis comercials (a diferència de la dinàmica habitual de servei públic inserits en els mitjans públics a Catalunya i Espanya) fa que hi hagi moltes entitats, molts bàndols, i com més candidats més calés per a les plataformes socials d’anuncis, on s’allotgen també perfils personals.
Però també Facebook afronta els comicis com un repte de credibilitat i confiança futura. La crisi sobre la segmentació, Cambridge Analytica i alguns biaixos respecte a la forma en la qual es posiciona ha dut Mark Zuckerberg i la seva empresa al centre del debat. Atesa la possibilitat d’entrar en els continguts penjats directament per un usuari, part del blindatge implica penjar un vídeo, un anunci, amb la qual cosa es dificulta la verificació i es dona cobertura i protecció al mateix perfil. Així, els voluntaris de Trump només cal que difonguin i viralitzin el vídeo que va fer Trump sobre Biden. Per cert, aquest vídeo fou respost per Warren en un nou vídeo, on introduïa dubtes d’imparcialitat sobre Facebook, i la neutralitat (aparent) de la xarxa és un dels principals valors a preservar. Per entendre’ns, Facebook vol que guanyi Facebook.
Facebook (i Instagram, no ho oblidem) vol encarar les eleccions tractant tres aspectes principals: detectar i eliminar les possibles ingerències externes i atacs a les pàgines dels candidats (l’enemic rus, de nou a l’imaginari col·lectiu nord-americà), augmentar la transparència sobre qui és qui, qui paga què, i, finalment, com ja hem comentat, actuar per combatre la desinformació viral i les campanyes destinades a desincentivar el vot.
5. El respecte a la veritat és tan important com el respecte a l’altre
No volem deixar de considerar, finalment, que el respecte a la veritat des del nostre punt de vista és tan important com el respecte a l’altre. Altre cop, Trump en aquest sentit ha estat pioner de com fer baixar el combat polític a les clavegueres formals. Posem alguns exemples que s’expliquen per si sols; a la Viquipèdia podem trobar la llista completa de mals noms emprats per Trump.
– Warren com a Pocahontas
– Sobre Joe Biden
– Evidentment, també sobre Bernie Sanders
Com deuen haver pogut comprovar, són moltes i diverses les arestes que hi ha entre la política, la veritat i la desinformació. De nou, un brou complex on el poder com a addicció i la censura com a temptació configuren un sistema polític sovint idealitzat, sempre inspirador, on els poders econòmics tenen el seu paper, però on també el compromís per part del ciutadà, ja sigui via donacions o via campanya voluntària, constitueix una part activa (i no passiva com a espectadors). No hem parlat expressament de l’impeachment, que és un procés que prendrà molta més rellevància quan els candidats estiguin clars, sobretot si guanya Biden. Caldrà seguir bons verificadors, com Snopes o Politifacts, o bé com els mateixos mitjans tradicionals en fan seguiment en els debats.
Ho veurem a les xarxes socials, ho seguirem en espera, com sempre, de Jed Bartlet.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Línies de recerca futures en disseny: mobilitat urbana (II). COMeIN [en línia], febrer 2020, no. 96. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n96.2010
