La classe política es va fent espai, a poc a poc, a Twitch. Les plataformes digitals ofereixen la possibilitat d’establir diàleg, crear comunitat i esdevenir un altaveu molt més potent que els canals comunicatius ‘tradicionals’. És evident que els polítics han de tenir presència digital, sempre que sigui amb una estratègia predefinida. I, ara, a Twitch, hi troben un altre incentiu: el jovent, el gran abstencionista electoral.
El Barça arrossega una crisi esportiva, econòmica, de marca i de reputació des de principis d’any. El president, Josep Maria Bartomeu, s’enfronta a una moció de censura i es nega a avançar les eleccions, que tindran lloc el març de l’any que ve. Què cal fer ara? Impulsar una campanya global que projecti el lideratge del club i el torni a connectar emocionalment amb els socis i simpatitzants.
El FC Barcelona és un dels clubs esportius més reconeguts internacionalment. I, ara, la seva (bona) reputació, el seu (gran) prestigi i la seva (excel·lent) imatge s’han esfondrat per una crisi institucional sense precedents. Analitzem com s’ha originat i ha evolucionat el Barçagate, les seves conseqüències i la manera en què s’hauria de dur a terme el procés de reconstrucció de la marca.
Les xarxes socials i plataformes digitals s’han convertit en escenari de campanyes electorals i poden ser determinants per guanyar o perdre unes eleccions. Els Estats Units en són un referent, sobretot, després de l’anomenada «Revolució Obama». Els països més democratitzats estan temptats d’imitar el seu model, que, a més, converteix el panorama preelectoral en un autèntic espectacle. Però aquesta influència com es tradueix en la realitat? Les campanyes electorals s’estan americanitzant?