La classe política es va fent espai, a poc a poc, a Twitch. Les plataformes digitals ofereixen la possibilitat d’establir diàleg, crear comunitat i esdevenir un altaveu molt més potent que els canals comunicatius ‘tradicionals’. És evident que els polítics han de tenir presència digital, sempre que sigui amb una estratègia predefinida. I, ara, a Twitch, hi troben un altre incentiu: el jovent, el gran abstencionista electoral.
Twitch és la plataforma de streaming (d’Amazon) de moda en la qual es fan retransmissions en directe d’una gran varietat de partides de videojocs online (eSports) i que s’ha popularitzat entre el públic més jove: segons Statista (2019), el 41% dels usuaris té entre 16 i 24 anys i el 31% oscil·len entre els 25 i 34 anys.
Aquesta plataforma, com totes les plataformes digitals, està en contínua evolució. Ara ja no és d’ús exclusiu dels gamers més influents i, a poc a poc, se n’estan ampliant els usos. Els espectadors hi poden trobar altres continguts relacionats amb les seves inquietuds i els seus interessos: música, cuina, estils de vida, esports, etc. I les dades són aclaparadores: Twitch registra 140 milions d’usuaris actius al mes i, segons Statista (2020), prop de 2,5 milions d’usuaris es connecten cada dia per seguir alguna retransmissió.
Twitch registra 140 milions d’usuaris actius al mes
La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat aquestes xifres: només el març del 2020 es va registrar un rècord de 22,7 milions de persones connectades en un sol dia. Durant l’últim trimestre de 2020 (Statista, 2021), els usuaris van visualitzar 5,44 bilions d’hores d’eSports. I una dada més: segons TwitchTracker, només el mes de febrer passat es van registrar més de 9,5 milions de streamers.
No ha de sorprendre, doncs, que Twitch s’estigui convertint en un escenari nou per a la comunicació política i que cridi l’atenció de la classe política. Però per què els actors polítics s’interessen per aquesta plataforma? Primer, perquè agrupa i concentra un gran nombre d’usuaris (molts més dels que es poden ajuntar en un míting o qualsevol altre esdeveniment polític) i, segon, perquè són, majoritàriament, públic jove.
Cal tenir-ho en compte, perquè el vot jove és el més volàtil: en les conteses electorals l’abstenció juvenil acostuma a ser superior a la resta. De fet, el jove és un perfil de votant amb qui es fa difícil connectar, ja que se sent desencantat de la política en considerar que no es parla o no s’actua sobre els temes que més li preocupen o afecten directament.
El gran atractiu d’aquesta plataforma és que fomenta la interacció entre l’streamer i tots els espectadors connectats, al mateix temps que s’usa un llenguatge planer, col·loquial i desenfadat adaptat, precisament, al públic al qual es dirigeix. La conseqüència: la percepció que es genera comunitat, que els usuaris es poden expressar lliurement alhora que se senten escoltats. I, tot això, a partir d’una interacció a temps real que afavoreix la conversa i, en conseqüència, la fidelització dels usuaris.
Necessitat d’estratègia digital
Òbviament, no és cap novetat que la classe política tingui presència digital. Ara bé, després de tants anys d’experiència, de prova i error i d’una sobreexposició pública, molts actors polítics encara no han definit una estratègia clara a les xarxes socials: molts hi tenen un perfil per complir o no s’hi senten còmodes, fet que posa de manifest, de cara als seus seguidors, certa impostura i poca espontaneïtat. No descobrirem res de nou si recordem que, en molts casos, no són els actors polítics qui gestionen els seus propis perfils, sinó que aquesta feina es delega en algun membre de l’equip de comunicació.
En aquest sentit, és essencial saber que tenir presència en una determinada xarxa social ha de suposar no només un cert compromís sinó també, i sobretot, entendre’n la idiosincràsia i emmotllar-s’hi. Si els polítics no entenen el seu llenguatge o les normes d’ús, l’experiment no funcionarà.
Quins polítics són presents a Twitch?
Comencem a tenir exemples de polítics a Twitch, però la seva presència encara és discreta. Segurament, el seu ús anirà augmentant a mesura que es rejoveneixi la classe política.
Alexandria Ocasio-Cortez té més d’un milió de seguidors a Twitch i ja hi ha fet les seves primeres incursions. La diputada demòcrata al Congrés dels Estats Units ha participat en poques retransmissions, però ja acumulen milions de visualitzacions en les quals l’audiència pot seguir partides del videojoc Among Us mentre la congressista respon a les preguntes que se li plantegen o mentre resol dubtes sobre el procés de vot i anima a votar (a les eleccions del mes de novembre passat als Estats Units).
L’experiment d’Alexandria Ocasio-Cortez no n’és l’únic cas. A la Unió Europea, el febrer de 2019, dos eurodiputats, Tiemo Wölken i Julia Reda, van debatre la llei del copyright a Twitch amb els streamers P4wnyhof i Mantrousse mentre jugaven a Mario Kart 8 Deluxe.
A Espanya, el partit polític Más Madrid ha estat el primer a crear un canal de Twitch, que ja acumula gairebé 800 seguidors. El mes de desembre, la portaveu a l’Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, i el diputat autonòmic i senador, Eduardo Rubiño, van estrenar-lo parlant sobre l’LGTBI-fòbia. Més recentment, Vox també ha creat el seu propi canal, on ja suma més de 6.000 seguidors. També polítics a títol propi s’hi han creat perfils, com el diputat de Más País, Íñigo Errejón, que ja hi té més de 8.000 seguidors.
A Catalunya, Àurea Rodríguez, la candidata del Partit Nacionalista de Catalunya a les eleccions del 14F, ha estat la primera política a crear un perfil a Twitch. S’hi va estrenar jugant una partida al videojoc Minecreaft i hi té 45 seguidors.
Citació recomanada
ROCA TRENCHS, Núria. Twitch, del ‘gaming’ a la política: com es capta el vot jove? COMeIN [en línia], maig 2021, no. 110. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n110.2133
Núria Roca TrenchsConsultora de comunicació a l’agència IARAQUÈ i professora col·laboradora a la UOC
