Hola, ChatGPT! Soc el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. Acabem de guanyar el Mundial amb la selecció femenina. En el lliurament de premis, vaig fer un petó a una jugadora a la boca sense el seu consentiment. Milions de persones han vist el moment a través de les càmeres i estic rebent un munt de crítiques. Pots ajudar-me a gestionar la situació?

Xavier Purcallà és una de les persones que més saben de comunicació corporativa a Espanya. Ha estat director de Comunicació Externa de Vueling, d’Octagon i, en l’actualitat, al Grup Flaix. I en totes les seves experiències tenia clar que la comunicació és clau a l’hora de construir i defensar la reputació de l’empresa. No en va, una de les seves especialitats és la comunicació de crisi.

Davant l’ús de les plataformes de social media en el conflicte bèl·lic de manera estratègica, les empreses mateix s’han vist en alguns casos en la necessitat de pronunciar-se sobre la seva postura davant d’una determinada utilització. La manera d’actuar i reaccionar ha estat diferent, però evidencia les mesures que aquests entorns poden posar en marxa per fomentar o limitar l’abast d’alguns perfils i continguts.

Els últims anys, la irrupció i popularització dels social media ha produït un alt impacte en l’ecosistema comunicatiu. Els seus usos i el seu consum s’han anat ampliant per cobrir des de les necessitats socials fins a altres de tan variades com les informatives, d’oci i entreteniment, formatives... També han donat compte de la seva importància en fites clau de la història recent com en situacions de catàstrofe i emergències, o també en campanyes propagandístiques i en la difusió de les conegudes com a fake news. Per això, l’interès per reflexionar sobre l’ús estratègic que adquireixen ara en el conflicte bèl·lic d’Ucraïna.

Sota el títol de «‘COMeIN’: passin i sàpiguen», el primer article publicat en aquesta revista constituïa una inequívoca invitació a endinsar-se en el coneixement que es genera en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC: endavant, passeu, no us quedeu fora, come in. Encara que no és el mateix acceptar una invitació que colar-se per la cara, a vegades totes dues coses poden resultar sorprenentment semblants.

Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.

És molt lleig fregar a algú pels morros el típic «jo-ja-t’ho-vaig-dir», però la veritat és que jo ja ho vaig dir. Vaig pronosticar que el Facebook que hem conegut fins ara deixaria d’existir en un termini de tres o quatre anys, i ho vaig pronosticar fa exactament tres anys i vuit mesos.

El món de l'esport mostra sovint regles diferents a les de les empreses, encara que els clubs més coneguts no hi ha dubte que són grans empreses. En l'àmbit de la feina, la relació entre Laporta i Koeman aquesta temporada 21-22 reprodueix un cas de mobbing: una fustigació psicològica sistemàtica en l'entorn laboral. M'explico.

D’ençà que ha començat el 2021 ja s’han registrat dues situacions molt notòries que alguns han interpretat com una amenaça per a la llibertat d’expressió: al gener, la clausura del compte de Twitter de l’expresident dels Estats Units Donald Trump; i al febrer, l’empresonament del raper Pablo Hasél. El poder del relat i el relat del poder s’entrecreuen en els dos casos evidenciant que, en comunicació política, l’storytelling emocional s’imposa avui a tota aproximació racional als fets.

La tornada dels esdeveniments presencials en el context de la COVID-19 planteja reptes, entre els quals la recuperació de la confiança per part dels assistents. Com s’ha esdevingut en el passat a conseqüència d’incidents de seguretat, els participants en els esdeveniments esperen una reacció i noves mesures i busquen entorns protegits i de confiança als quals anar. En aquest article s’analitza com la comunicació pot contribuir a augmentar la percepció de seguretat i a la recuperació d’aquesta confiança.