D’ençà que ha començat el 2021 ja s’han registrat dues situacions molt notòries que alguns han interpretat com una amenaça per a la llibertat d’expressió: al gener, la clausura del compte de Twitter de l’expresident dels Estats Units Donald Trump; i al febrer, l’empresonament del raper Pablo Hasél. El poder del relat i el relat del poder s’entrecreuen en els dos casos evidenciant que, en comunicació política, l’storytelling emocional s’imposa avui a tota aproximació racional als fets.

La tornada dels esdeveniments presencials en el context de la COVID-19 planteja reptes, entre els quals la recuperació de la confiança per part dels assistents. Com s’ha esdevingut en el passat a conseqüència d’incidents de seguretat, els participants en els esdeveniments esperen una reacció i noves mesures i busquen entorns protegits i de confiança als quals anar. En aquest article s’analitza com la comunicació pot contribuir a augmentar la percepció de seguretat i a la recuperació d’aquesta confiança.

El Barça arrossega una crisi esportiva, econòmica, de marca i de reputació des de principis d’any. El president, Josep Maria Bartomeu, s’enfronta a una moció de censura i es nega a avançar les eleccions, que tindran lloc el març de l’any que ve. Què cal fer ara? Impulsar una campanya global que projecti el lideratge del club i el torni a connectar emocionalment amb els socis i simpatitzants.

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

Els gràfics del desenvolupament de la pandèmia han pres una rellevància essencial. Des de l'inicial “aplanem la corba” fins al moment actual de desescalada, rares vegades l'expressió visual de les dades s'havien convertit en clau per entendre com se supera una crisi. Només durant el passat mes de març, l'accés a la comunicació de proximitat ha incrementat un 158% segons Comscore, però la informació visual desagregada no està sent un dels focus per manca de recursos. Els mitjans de proximitat són elements clau per a la sostenibilitat de la nostra democràcia i el dret a la informació. Ara més que mai, necessitaran el suport de la ciutadania a la qual serveixen.

 El FC Barcelona és un dels clubs esportius més reconeguts internacionalment. I, ara, la seva (bona) reputació, el seu (gran) prestigi i la seva (excel·lent) imatge s’han esfondrat per una crisi institucional sense precedents. Analitzem com s’ha originat i ha evolucionat el Barçagate, les seves conseqüències i la manera en què s’hauria de dur a terme el procés de reconstrucció de la marca.

Fa 10 anys, quan vam començar a treballar en la conceptualització i el disseny de COMeIN, era impensable que la publicació del seu número 100 coincidís amb una pandèmia de coronavirus. La COVID-19 ha trastocat les nostres vides en gairebé tots els aspectes, però la missió que va portar al món la revista divulgativa dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC es manté incòlume: anorrear la distància que existeix entre el coneixement generat en l'entorn acadèmic del nostre àmbit i la seva transferència a la societat.

El passat 17 de març el Grup Daguisa Hotels, segona cadena hotelera d’Andorra, va haver de tancar els seus sis hotels a causa del coronavirus, i va deixar tan sols operativa una persona del departament de reserves per poder gestionar les cancel·lacions de tots els clients que tenien una reserva en data posterior. Com a directora de comptes de la seva agència de comunicació –Undatia Comunicació– la situació plantejava reptes molt singulars.

La crisi sanitària causada per la COVID-19 està posant a prova el delicat engranatge de la nostra organització social. Tancament de fronteres, escoles i carrers buits, escassetat de subministraments, estupor i desorientació. Per vèncer la fase de contagi del coronavirus es recomana no sortir de casa nostra i evitar el contacte amb els altres. Una pandèmia que ens obliga a aïllar-nos, però també a reivindicar la cura mútua i la fraternitat com a únic antídot possible a una dolència que ens afecta a tots, i que només junts podrem superar.

Les marques són vulnerables, com les persones. Pateixen les conseqüències de les crisis econòmiques i, com estem veient en plena pandèmia de COVID-19, tampoc escapen a crisis sanitàries. Han d’ocupar-se ara de campanyes cancel·lades, esdeveniments postergats, oscil·lacions importants de vendes… i algunes, a més a més, han d’estar pendents de la gestió de la seva reputació en xarxes simplement per dir-se, sí, Corona.