Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "televisió" : 131 resultats
#saveManifest: quan fans ¿i plataformes¿ salven una sèrie de televisió
Recentment vaig mantenir una conversa amb la guionista de televisió Marta Gené Camps pel podcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Parenthesis. Ella és part de l’equip creatiu de les primeres tres temporades de la sèrie Manifest i compta amb una llarga i apassionant experiència a la televisió nord-americana. Vam parlar de com funcionen les sèries de televisió des de dins; què hi fan guionistes, productores, showrunners o directores, entre moltes altres coses. Aquest article vol ser un complement a l’episodi, on em centro en el fenomen de la campanya de fans que ha salvat Manifest de la cancel·lació, aconseguint que Netflix l’aculli per a una macrotemporada final.
Càsting de `talent show¿ per escollir el Govern català

El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.

Música i espectacle a la televisió pública: Eurovisió

La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?

Causes socials i mitjans `mainstream¿

En aquest article m’agradaria desenvolupar un concepte relacionat amb dos temes que m’han ocupat últimament: d’una banda, una investigació sobre ecoinfluencers a Instagram, realitzada amb Elisenda Ardèvol i Sandra Martorell; de l'altra, la programació a la televisió de la sèrie Rocío, contar la verdad para seguir viva, on la nostra companya Ana Bernal té un paper fonamental en el debat posterior. Els dos fets tenen en comú: el mainstream, vinculat a temàtiques de gran importància social i actualitat, com l’ecologia i el feminisme.

Allò d¿Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

Netflix com a objecte d'investigació als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

En els últims mesos, alguns investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC ens hem proposat aportar el nostre gra de sorra al coneixement sobre l’impacte de l’activitat de Netflix en el panorama de la indústria i els continguts de l’audiovisual contemporani. En les línies que segueixen compendio les investigacions fetes pel claustre dels estudis sobre diversos aspectes relacionats amb el gegant de l’streaming.

'Bruixa Escarlata i Visió': les teories són el missatge

Un dels esdeveniments televisius -i cinematogràfics- més esperats de 2021 és la sèrie Bruixa Escarlata i Visió (WandaVision, Disney+). Perquè, després d’un any de retards i incertesa a les sales de cinema, marca l’inici d’una nova fase d’aquesta locomotora que és el Marvel Cinematic Universe (MCU). Perquè se’ns ha anat suggerint que la sèrie planteja un experiment formal mai vist. I perquè s’està jugant amb la nostra capacitat per formular teories fins a extrems insospitats. En aquest article, escrit amb la sèrie en marxa, no hi trobareu revelacions (no?), sinó una mirada a per què Bruixa Escarlata i Visió és una contribució molt rellevant a la cultura popular contemporània. Hi pot haver spoilers, però…

Tendència a la indústria de l'entreteniment: dones històriques poderoses i visibles

La llista és llarga i variada: princeses a qui no van deixar regnar, guerreres injuriades, escriptores amb pseudònims masculins, científiques invisibles… Els historiadors i la societat, en general, no els van donar –ni els donen encara– el lloc corresponent. Els relats que ens han arribat sobre les seves vides disten molt de la realitat. Afortunadament, mogudes per la força del moviment feminista, les indústries culturals i de l’entreteniment estan reinterpretant la seva veritable història, atorgant a aquestes dones el lloc que els va ser arrabassat.

Narrativa procedimental transmèdia: del dadaisme al VOD

Podem entendre per narrativa procedimental o interactive storytelling una història creada o processada, totalment o en part, per un sistema (màquina) o procediment (regles o normes). També podem, de forma general, observar-ne dos tipus: la completament aleatòria, que pren formes de caire més artístic, o la que interacciona amb el lector, espectador o jugador per generar una història personalitzada basada en les opcions escollides. Tres exemples que veurem tot seguit són els llibres de Tria la teva aventura, el capítol interactiu Black Mirror: Bandersnatch i el videojoc Detroit: Become Human.

Anar més enllà: audiències internacionals i mitjans de comunicació de servei públic

La contribució a la societat és, en termes generals, la principal raó de ser dels mitjans de comunicació de servei públic. En un context de superació de la comunicació tradicional cal abraçar la innovació com a tret distintiu de la tradició pública en l’escenari multiplataforma.

131 resultats | Pàgina 1 de 14
1 |
2 |
Següent >>