En els darrers anys les xarxes socials s'han situat en una posició destacada pel que fa a la difusió de continguts especialitzats procedents de l'àmbit acadèmic i empresarial. Professionals i acadèmics han constatat que disposar d'un perfil actiu en els mitjans socials els permet tenir visibilitat, difondre la seva tasca i conèixer persones del mateix àmbit de coneixement. La presència d’aquests nous perfils, juntament amb l’activitat dels perfils més personals, ha suscitat un interès creixent d’anàlisi dels fluxos d'informació en els mitjans socials. Per a poder fer aquesta anàlisi, ja s'han començat a desenvolupar eines que permeten emmagatzemar i processar grans volums de dades. 

L'1 de gener del 2017 van entrar en vigor els criteris recollits en la nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. En el present article farem un repàs de com s'han començat a aplicar els nous criteris ortogràfics en els continguts que difonen els mitjans de comunicació, en les obres lexicogràfiques de referència i també en altres recursos lingüístics. 

El passat 10 de febrer va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona una sessió per a presentar la nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. La sessió va anar a càrrec de la Secció Filològica i s'adreçà a docents i professionals lingüístics de l'àmbit universitari: professorat, investigadors i personal dels serveis lingüístics de les universitats. 

El dia 17 de novembre ha tingut lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València una taula rodona sobre noves tendències en l’àmbit de la informació i la documentació, moderada per Victor Cavaller i Mercè Vázquez. En aquesta taula rodona hi han intervingut professors col·laboradors docents del grau d'Informació i Documentació i el màster universitari de Gestió estratègica de la informació i el coneixement a les organitzacions de la Universitat Oberta de Catalunya. 

El 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües amb l'objectiu de promoure la riquesa lingüística i cultural d'Europa i fomentar l'aprenentatge de llengües. Aquesta iniciativa fa possible que una gran varietat d'institucions, com ara les que són responsables de la política lingüística o les institucions educatives, es facin ressò de la importància que té fomentar l'interès per la llengua i també de la rellevància que té l'aprenentatge continu de llengües.

La Unió Europea elabora un gran volum de lleis i documentació especialitzada que és traduït de manera sistemàtica a les diferents llengües oficials. Aquest conjunt de lleis i disposicions constitueix el cabal comunitari europeu, que conté el conjunt del dret comunitari vigent. En el procés de traducció del dret comunitari vigent a les llengües oficials de la Unió Europea s'ha creat una gran base de dades terminològica multilingüe que s'anomena IATE. Amb el temps aquesta base de dades ha esdevingut un recurs imprescindible de consulta de la terminologia pròpia de la legislació europea.

El passat 20 de desembre hi va haver eleccions generals per a escollir els nous representants del Congrés dels Diputats i el Senat a l'Estat espanyol. Com ja és habitual en aquesta mena de comicis, cada un dels partits polítics que es presentaven a les eleccions va redactar el seu propi programa electoral, en el qual es descriuen en detall quines són les propostes de govern per a la pròxima legislatura. Amb motiu d'aquestes eleccions, hem analitzat la terminologia més destacada que s'empra en els programes electorals corresponents a les formacions polítiques més destacades. 

Fa vint anys que s’organitza amb una periodicitat biennal un congrés que recull específicament quines són les tendències en processament del llenguatge natural i que ha esdevingut un referent en aquest àmbit de coneixement. Els temes que es tracten en aquest congrés van des de la fonètica, la fonologia i la morfologia, passant pels tesaurus i les ontologies, la traducció automàtica i assistida, fins a l’adquisició de coneixement, la recuperació d’informació, l’extracció de terminologia, la mineria d’opinions, l’aprenentatge d’idiomes assistit per ordinador o el processament del llenguatge natural aplicat a la semàntica i a la biomedicina.

Actualment l'auge de les dades massives ha estat clau perquè les empreses tinguin un interès creixent en la figura del científic de dades com a perfil professional que ha de permetre transformar la tendència de creixement de diferents sectors empresarials. Aquest nou perfil professional és altament especialitzat, té un gran domini de les matemàtiques, l'estadística, les ciències de la computació, i també compta amb una bona capacitat comunicativa per a poder traslladar els avenços que es fan en un determinat camp d'expertesa en les decisions que es prenen en l’àmbit empresarial.