El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar, i ho farem surfejant aspectes com el codisseny, el disseny col·laboratiu, l’escolta activa, els estigmes i la sensibilització.
En la primera part d’aquest article, set eduinfluencers ens van explicar què les inspira a l’hora de compartir contingut educatiu en les xarxes socials, quins reptes els planteja aquesta pràctica, com trien les temàtiques abordades i com garanteixen la rigorositat d’aquests continguts. En aquest segon i darrer lliurament, aquestes docents responen les tres preguntes que completen l’entrevista feta per l’autora.
Des que vaig obrir el meu Instagram professional (@unaprofesorademurcia) he consumit molt de contingut educatiu que no només m’ha ajudat en les meves classes, sinó que també m’ha inspirat a l’hora de crear el meu propi contingut. Aquest article neix de l’interès a conèixer que hi ha darrere de les persones que, com jo, senten la necessitat de compartir la professió docent.
Una col·lega de professió (i amiga) ens explicava que un grup d’estudiants se li va acostar al final d’una classe, amb molta preocupació. Amb nerviosisme li van demanar si li podien fer una pregunta una mica personal. Volien saber per què tenien tants professors i professores professionals del disseny en aquell màster. Creien que això era una senyal que la professió no anava bé i que, com que no tenien feina, no tenien una altra opció que dedicar-se la docència, com a solució de supervivència.
El Dia Mundial de les i els Docents se celebra el 5 d’octubre des de 1994 com a commemoració de l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l’ocupació, i les condicions d’ensenyament i aprenentatge. És un dia per a celebrar la manera en què els professors estan transformant l’educació, reflexionar sobre el suport que necessiten per a desplegar plenament el seu talent i vocació, i repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial.
Els influencers són persones properes que comparteixen detalls de la vida personal per generar una connexió emocional amb els seguidors. Són models, també referents, líders d’opinió, fonts d’informació i, en força casos, una professió idealitzada a aconseguir. Són també prescriptors i peces clau per a les vendes de les marques. Parlarem d’ells i d’elles, de l’empremta que deixen en la generació Z, de gènere, de publicitat, de regulació i també d’alfabetització mediàtica.
La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.
La intel·ligència artificial (IA) generativa pot ajudar en l’organització d’esdeveniments corporatius personalitzant experiències per als assistents, automatitzant tasques de gestió i analitzant el feedback en temps real dels participants. Tot i això, planteja reptes i genera incerteses en l’àmbit professional, sobre els quals els estudiants de l’assignatura Organització estratègica d’esdeveniments del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments han estat reflexionant aquest semestre.
La intel·ligència artificial (IA) s’ha instaurat en la societat i sobretot en l’educació evocant controvèrsies i prejudicis, i convertint-se en la gran temàtica actual. Aquesta nova realitat comporta noves demandes i suscita dues necessitats en el procés d’implantació de la IA en l’educació. Primer, que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta. I, segon, no menys important i segurament una extensió del primer, que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals necessàries per a l’ús adequat de la IA, sigui per valorar-ne les possibilitats innombrables d’aprenentatge o per repensar el model educatiu actual.
Fa vint anys, estudiar disseny implicava un periple que comportava traslladar-se a Barcelona o a Madrid, centres neuràlgics de la professió. A part de les escoles de disseny, hi trobaves les biblioteques especialitzades, els quioscos on podies comprar revistes que venien directes de Londres i els EUA, les exposicions i esdeveniments on hi havia el bullici del sector creatiu. «Tot això eren camps» i les coses han canviat. Es pot dissenyar lluny de la capital?