Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació i educació" : 92 resultats
Mestre Joaquín Maestre, `in memoriam¿

A Joaquín Maestre Morata, el merescut epítet de «pare de les relacions públiques» a Catalunya i a Espanya l’ha acompanyat durant més de sis dècades. La notícia de la seva mort, doncs, provoca certa sensació d’orfandat en els qui hem posat aquesta disciplina de la comunicació persuasiva en el centre de la nostra activitat professional, docent i investigadora. En definitiva, en els qui estimem les relacions públiques i, seguint l’empremta del mestre Maestre, treballem des d’aquest racó del món per impulsar-ne el coneixement i reconeixement.

Per continuar pensant el sentit de l¿educació

En un article anterior, indagava el sentit de l’educació a partir de les aportacions de dos referents de filosofia clàssica: Jean-Jaques Rousseau i Immanuel Kant. Proposo ara aprofundir en aquest debat recuperant uns altres dos autors fonamentals: Karl Marx i Paulo Freire. Les seves aportacions han tingut una gran rellevància en la construcció d’una visió crítica de l’educació. No només en la mesura que ens han ajudat a comprendre els mecanismes interns dels sistemes educatius per a la reproducció de desigualtats, sinó també perquè han assenyalat i defensat que l’educació és –o hauria de ser– un instrument poderós per a la transformació social.

Pensar la transversalitat de gènere a la universitat

La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.

Posar-se en les sabates d¿altri: l¿accessibilitat des del disseny

En l’àmbit del disseny, les decisions que prenem, quan projectem un objecte, un espai o una aplicació digital, per exemple, tenen un alt impacte en la societat, des de la sostenibilitat ambiental fins al respecte pels drets humans, passant per l’accessibilitat i l’atenció a la diversitat, en l’espectre més ampli del seu significat. El fet de posar-se en la pell de l’altre (to put yourself in someone’s shoes), doncs, ha de formar una part essencial del procés de disseny.

Dones cineastes: entre la reivindicació i el reconeixement

Quan Neus Ballús va recollir el premi Gaudí 2022 a la millor pel·lícula va dir que «les dones no només hem arribat al cinema per fer òperes prima: hem vingut per quedar-nos». Aquesta frase sintetitza un procés de més de vint anys en què hem viscut un canvi generacional en el cinema espanyol que ha anat acompanyat de la incorporació, la visibilització i el reconeixement de les dones en el sector cinematogràfic.

Bretxes digitals: projecte Xarxa Oberta de Barris

Com a part de l’anomenada Democràcia Participativa, s’han dissenyat nombroses tecnologies molt sofisticades basades en internet, com el vot electrònic. Aquest sistema evoluciona reforçant la seva legitimitat per mitjà de tecnologies com blockchain, que permet verificar la transparència del vot ciutadà. Gràcies a internet, s’ha expandit la possibilitat de participar en el debat social de diverses maneres, més enllà dels sistemes habituals i històrics.

Per què és important la publicitat exterior per a les nostres ciutats?

Cada disciplina sempre té el seu gran oblidat. O la seva gran oblidada. En la comunicació científica, són les dones i, en la ciència, les ciències socials. I, després, hi ha la publicitat exterior, la gran oblidada dins dels estudis de publicitat, no només al nostre país, sinó també a escala internacional. Poques són les recerques que parlen dels seus beneficis com a mitjà publicitari per als anunciants, i menys les que desenvolupen les bondats socials, culturals i estètiques d’aquest mitjà a la ciutat.

Tancant bretxes: l¿educació social com a espai per a l¿alfabetització digital

Des dels últims anys, des d’institucions com la Unió Europea (2018), es desenvolupa la noció de digital youth work com l’àmbit de treball socioeducatiu amb la població jove orientat a promoure’n la inclusió social mitjançant les tecnologies digitals. Per a la seva adaptació i aplicació al context espanyol, es proposa que l’educació social és el camp més propici. No obstant això, per desenvolupar una «educació social digital», cal entendre prèviament quin és el nivell actual de competències digitals de les educadores socials.

Eliminant barreres: marques accessibles per a una societat més inclusiva

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

L¿escola, el Raval i internet

Han d’anar juntes la cultura i l’educació als carrers dels nostres barris? Han de tenir les institucions culturals un compromís ferm amb l’entorn que habiten? Han d’implicar-se les escoles en els canvis i conflictes del paradigma digital? Aquestes només són tres preguntes d’una dotzena que podríem formular relacionades amb els reptes de la realitat contemporània lligats a l’educació, la ciutat i la cultura.

92 resultats | Pàgina 1 de 10
1 |
2 |
Següent >>