Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Roig, Antoni" : 50 resultats
Perdre, trobar, conservar, compartir: sobre la impermanència de la cultura

En aquest article, de diferents maneres, sense sortir-me de l’àmbit de la cultura i de la comunicació, abordo la qüestió de la fragilitat d’allò que ens envolta, d’allò impermanent, de com malgrat que ens agrada creure el contrari, no tot està disponible i res ho estarà per sempre. Que necessitem la nostra voluntat, les nostres millors virtuts, per acceptar la pèrdua, però també per seguir en la cerca d’allò perdut, la inquietud cap a la bellesa encara per descobrir, per cuidar-la i compartir-la, mentre sigui possible. Serveix per al nostre ensopit dia a dia, i serveix, per descomptat, per al drama del poble ucraïnès.

Retorn a casa: tres maneres de tornar a un món cinematogràfic en temps de covid

Les festes nadalenques solen ser un dels principals aparadors de grans estrenes cinematogràfiques d’atractiu comercial. En aquest sentit, el 2021 no ha estat una excepció. Però, com bé sabem, el 2021 ha estat un any (un altre) complicat també per al cinema, que viu sumit en una situació d’incertesa sense precedents. En aquest article per a COMeIN, m’acosto, sense judici o voluntat valorativa, a tres estratègies molt diferents, tres pel·lícules molt diferents, però que tenen en comú la voluntat de tornar explícitament a un món cinematogràfic amb arrels que s’estenen a dècades enrere: Spider-Man: No Way Home, Matrix Resurrections i West Side Story.

#saveManifest: quan fans ¿i plataformes¿ salven una sèrie de televisió
Recentment vaig mantenir una conversa amb la guionista de televisió Marta Gené Camps pel podcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Parenthesis. Ella és part de l’equip creatiu de les primeres tres temporades de la sèrie Manifest i compta amb una llarga i apassionant experiència a la televisió nord-americana. Vam parlar de com funcionen les sèries de televisió des de dins; què hi fan guionistes, productores, showrunners o directores, entre moltes altres coses. Aquest article vol ser un complement a l’episodi, on em centro en el fenomen de la campanya de fans que ha salvat Manifest de la cancel·lació, aconseguint que Netflix l’aculli per a una macrotemporada final.
Joves fans del vinil: breus notes sobre el 'revival' del col·leccionisme de música en format físic

Les xifres ens ho recorden freqüentment: el vinil no només no ha desaparegut sinó que el seu consum es troba en una línia clarament ascendent a escala mundial. Tot i que ho pot semblar, aquest fenomen no és en absolut cosa de fans de certa edat que han viscut l’era dels vinils. El que em mou a escriure aquest article és la curiositat de saber per què hi ha un percentatge important d’adolescents i joves que se senten atrets pels discos en vinil i fins i tot en col·leccionen. Posem-nos a girar i abaixem l’agulla.

Allò d¿Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

'Bruixa Escarlata i Visió': les teories són el missatge

Un dels esdeveniments televisius -i cinematogràfics- més esperats de 2021 és la sèrie Bruixa Escarlata i Visió (WandaVision, Disney+). Perquè, després d’un any de retards i incertesa a les sales de cinema, marca l’inici d’una nova fase d’aquesta locomotora que és el Marvel Cinematic Universe (MCU). Perquè se’ns ha anat suggerint que la sèrie planteja un experiment formal mai vist. I perquè s’està jugant amb la nostra capacitat per formular teories fins a extrems insospitats. En aquest article, escrit amb la sèrie en marxa, no hi trobareu revelacions (no?), sinó una mirada a per què Bruixa Escarlata i Visió és una contribució molt rellevant a la cultura popular contemporània. Hi pot haver spoilers, però…

«Expressa la teva pròpia veritat»: K-pop, no només un fenomen musical

 El K-pop és un potent moviment cultural d’origen coreà basat en la música, però que no es pot entendre sense una estètica visual, un rerefons cultural (i d’indústria cultural) i un fandom global profundament implicat. El K-pop transcendeix la simple etiqueta de pop fabricat per a adolescents i ha adquirit sorprenents implicacions socials i fins i tot polítiques. La meva filla és fan total del gènere i, en part per interès i en part per exposició, em proposo donar-li una volta en aquest article. K-pop, in your area.

 

Comptes paròdia a Twitter: sàtira social o 'fake news¿?

En el context actual de pandèmia, però també de crispació política, han circulat nombroses informacions falses l’origen de les quals es troba en contingut generat des de comptes que parodien algun conegut personatge de l’esfera pública, habitualment des de Twitter. En alguns casos s’han arribat a suspendre alguns comptes, acusats de jugar a la confusió amb una persona real. Aquesta desconfiança informativa sol passar per alt la diversitat de tipologies, contextos i rols que tenen els personatges paròdics en xarxes socials. En aquest article em proposo fer una aproximació inicial a aquest fenomen, més complex del que sembla a primera vista.

Rock on(line): una història personal sobre música confinada

La cultura ha patit de maneres molt diferents, doloroses, i no sempre visibles, l'aturada global d’aquest confinament. La música, per descomptat, també: llançaments discogràfics, sales de concerts i de ball, gires, estudis o festivals són el més cridaner; també sectors fàcilment oblidats com les orquestres, i multitud d'oficis més enllà dels músics, per exemple els equips tècnics, sempre a l’ombra. Alhora, la música s'ha convertit per a moltes persones en company indispensable en el confinament, perquè potser és la forma d'expressió que més impregna la nostra biografia. De mostres n’hi ha moltíssimes; aquí en compartiré algunes fruit de la meva experiència d’aquestes setmanes.

Jo soc el virus: 'storytelling' digital i comptes ficticis a Twitter a propòsit del coronavirus

La crisi sanitària, social i comunicativa global que coneixem com la crisi del coronavirus té escassos precedents. I evoluciona de tal manera que el que escrigui a dia d’avui pot haver donat un gir significatiu en qualsevol moment. Com en les bones històries. I aquesta és l’aproximació que vull donar a aquest article de COMeIN, centrant-me en algunes maneres en què aquesta crisi s’ha manifestat en forma d’històries, ficcionades o no, en xarxes socials.

50 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>