Comencen les vacances. La càmera de fotos ni l’agafes, que amb el mòbil ja n’hi ha prou. Qualitat d’imatge excel·lent i zero maldecaps amb l’emmagatzematge, que tot puja al núvol. La fotografia i el vídeo són pràctiques quotidianes: has comptat quantes fotos fas a la setmana, o al dia? Quan visitem llocs exòtics encara en fem més, de fotos.

La presentació institucional de la Copa Amèrica de vela va escenificar una tornada al consens de la Transició. També la recuperació d’una simbologia que apel·la a l’esperit dels Jocs Olímpics del 92 com a mite fundacional de l’Espanya contemporània.

El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.

Els mesos d’estiu porten les vacances i, consegüentment, la proliferació de viatges i turisme en general. Per gràcia dels algoritmes que governen les xarxes socials i les seves cambres de ressonància, durant les darreres setmanes he rebut una sèrie d’anuncis i suggeriments de comptes a seguir que mostren dues cares de l’habitatge turístic i les seves manifestacions en forma comunicativa.

El passat estiu el concepte de tradwife va inundar les xarxes socials espanyoles després de la viralització d’algunes de les publicacions a TikTok de la creadora de continguts Roro Bueno en les quals apareixia cuinant per a la seva parella. Fins aquí, tot pot sonar inofensiu i banal, si no fos perquè aquests continguts s’emmarquen en un fenomen molt més ampli i global de dones que enalteixen els rols de gènere tradicionals, aquells relacionats amb les tasques de cures i el treball reproductiu, reivindicant el retorn de les dones a l’esfera domèstica, mentre que els homes s’enalteixen com els proveïdors econòmics.

Benjamín Labatut (Rotterdam, 1980) és una de les revelacions de la literatura llatinoamericana en els últims anys. Encara que aquest escriptor xilè té una carrera literària de més d’una dècada, recentment ha gaudit de més repercussió captivant lectors i crítics amb el seu enfocament singular per explorar les tensions entre ciència, tecnologia i societat (Carrión, 2023).

Fa més de dotze anys que se celebra a Avilés el Celsius 232, un festival de ciència ficció (sci-fi), fantasia i terror que reuneix el millor del gènere nacional i internacional. L’edició d’enguany ha aplegat més de 150 autors i autores. En aquest article, us en presento dues que treballen amb ficció especulativa entorn la temàtica ecofuturista. A més a més, els seus perfils literaris s’hibriden amb els seus perfils acadèmics i docents, i d’aquesta amalgama sorgeixen novel·les que reuneixen en un sol format recerca i creativitat, i divulgació i disseminació del coneixement.

Vindicació dels drets de la dona (Wollstonecraft,1994 [1792]), de Mary Wollstonecraft, acostuma a considerar-se un dels antecedents més destacats del feminisme de la igualtat. Encara que han passat més de 200 anys des de la seva publicació, les qüestions que planteja aquesta escriptora i filòsofa anglesa a favor de la igualtat entre homes i dones transcendeixen la realitat de la seva època, i ha constituït una font d’inspiració i reflexió per a pensadores de les diferents onades i moviments feministes al llarg de la història.

En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha emergit com una de les tecnologies més revolucionàries i ha transformat nombrosos sectors, incloent-hi el de la publicitat. Les agències de publicitat han començat a incorporar IA en els seus processos de treball, aconseguint resultats impressionants en termes d’eficiència, creativitat i personalització. En aquest article, explorarem els beneficis de l’ús d’IA en les agències de publicitat, i n’analitzarem l’impacte en els rols professionals dins del sector.

Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?