El 2019, es va publicar el llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, del Col·lectiu Punt 6. Es va editar a Virus Editorial. Sovint, és important detenir-se a entendre el perfil de les diferents editorials i, en aquest cas, hi ha una connexió directa de la temàtica del llibre amb la idea política de l’editorial en qüestió, que concep «el llibre com una eina d’una comunitat de lluita i en lluita, que no té sentit si no és per pensar la realitat de manera radicalment crítica».

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

En l’àmbit del disseny, les decisions que prenem, quan projectem un objecte, un espai o una aplicació digital, per exemple, tenen un alt impacte en la societat, des de la sostenibilitat ambiental fins al respecte pels drets humans, passant per l’accessibilitat i l’atenció a la diversitat, en l’espectre més ampli del seu significat. El fet de posar-se en la pell de l’altre (to put yourself in someone’s shoes), doncs, ha de formar una part essencial del procés de disseny.

Per què ens pot interessar dissenyar projectes personals, propis, autoiniciats, autoencàrrecs o com els vulguem anomenar? O, dit d’una altra manera, què ens pot portar a posar-nos el barret de dissenyador o dissenyadora, client i la resta de papers de l’auca que hi ha en el procés de disseny? Força estudiants que acaben els estudis de disseny es pregunten «I ara què faig, si tinc poca experiència i pocs projectes al portafolis?». Doncs, bé, un dels camins que podem prendre és el de l’autoencàrrec.

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.

Entre els dies 22 i 24 de novembre, un grup de professors de la UOC hem estat al congrés 9º Encuentro BID Enseñanza y Diseño. «Diseñar y enseñar Diseño después de la pandemia», dintre de la «Bienal Iberoamericana de Diseño». En aquest article, reprodueixo una crònica dels temes més candents en l’actualitat en l’àmbit de la docència en disseny.

A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.