El passat mes de maig va tenir lloc el cicle de conferències Pint of Science, que des de l’any 2013 fa arribar la recerca més puntera als bars de moltes localitats catalanes i d’arreu del món. Des del grup de recerca Mediaccions, vam organitzar la presentació «Els llibres et parlen? Escolta el Disseny», una xerrada amb finalitat divulgativa per tal de compartir coneixements sobre tres conceptes presents en la nostra recerca, que son l’agència material, els sentits i el disseny.
Josep Artigas i Ojeda (Barcelona, 7 de març de 1911 - 15 d’octubre de 1991) va ser un dels dissenyadors gràfics, cartellistes i publicitaris més destacats de l’Espanya de la segona meitat del segle XX. Amb la seva característica pipa, dret a l’estudi davant el cartell, col·locat en un cavallet talment com si fos un quadre, és un exemple d’una època en què l’ordinador era inexistent en el disseny gràfic i els pinzells i tècniques com ara el collage eren bàsics en tot el procés creatiu.
Quin és el gènere audiovisual que millor dona veu i il·lumina la memòria col·lectiva? Quina materialitat artística evoca millor la importància del temps viscut? Em disposava a pensar sobre aquestes qüestions centrals per al meu projecte de recerca sobre arqueologies visuals en aquest article escrit un xic a correcuita −com ho fem quasi tot en aquesta vida−, quan, de sobte, els ritmes es detenen. M’avisen que ha mort Antoni Mercader, investigador, creador i teixidor d’infinites aliances culturals durant més de cinquanta anys a Catalunya. La vida interromp el flux de la producció acadèmica i imposa el tempo del dol: frenar i caminar enrere.
Fa només uns dies que ha sortit a la llum Inteligencia Artificial: retos y oportunidades para la formación y el empleo en el ámbito de la Comunicación (2025), publicat per Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. El llibre, editat per Jordi Sánchez-Navarro (director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC) i Pedro A. Hellín Ortuño (professor titular de l’Àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat en la Universitat de Múrcia), analitza la irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la comunicació, en un sentit ampli.
Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.
Sovint em pregunten què investiguem des dels grups de recerca de l’àmbit de la comunicació o el disseny. El ventall d’enfocaments, interessos i recorreguts és molt ampli, i és d’aquí d’on neix la riquesa de mirades que volen entendre les formes que tenim de relacionar-nos amb l’entorn i amb la societat, per crear-hi i comunicar-nos-hi. En aquest article trobareu un exemple molt concret d’una de les branques que abordem des del grup de recerca de la UOC Mediaccions.
Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.
El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.
En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny –en un sentit integral: com a disciplina comunicativa, com a gremi i com a segell d’identitat– el que realment va explicar Barcelona. Una altra cosa és de quina forma i amb quin esperit crític ho va fer.
El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar, i ho farem surfejant aspectes com el codisseny, el disseny col·laboratiu, l’escolta activa, els estigmes i la sensibilització.