Hi ha tres tecnologies que marcaran el futur de la pràctica del disseny: la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain. No són càpsules tancades i monolítiques, sinó que van lligades a processos tecnològics complexos. A més, les hem d’enfrontar o permear amb tres processos socioculturals actuals que també estan revolucionant la societat: la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Si no fem aquest exercici de contrast, de les noves tecnologies, només en podrem donar una versió limitada i mancada d’un espai crític de reflexió.

La paraula vacances ja surt a cada conversa i es fa el compte enrere dels dies que falten per a la desconnexió. Els mitjans de comunicació, però, no tanquen, ja que l’actualitat informativa continua, encara que la política i els esports baixen el ritme –i sabem que omplen moltes pàgines de tinta i moltes hores d’emissió al llarg de l’any. Quin tipus de notícies es publiquen durant el juliol i l’agost? Quins continguts agradaria més llegir i escoltar a l’audiència i als lectors?

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Després de dos anys ben estranys, ara pot ser un bon moment per qüestionar-nos la vida, en general, però també, en particular, coses com de quina manera compartim la professió del disseny, com ens relacionem amb els i les nostres col·legues, o si els festivals de disseny són un bon espai per fer-ho. Quin sentit tenen? Moriran? Han canviat? Canviaran?

El 2019, es va publicar el llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, del Col·lectiu Punt 6. Es va editar a Virus Editorial. Sovint, és important detenir-se a entendre el perfil de les diferents editorials i, en aquest cas, hi ha una connexió directa de la temàtica del llibre amb la idea política de l’editorial en qüestió, que concep «el llibre com una eina d’una comunitat de lluita i en lluita, que no té sentit si no és per pensar la realitat de manera radicalment crítica».

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

En l’àmbit del disseny, les decisions que prenem, quan projectem un objecte, un espai o una aplicació digital, per exemple, tenen un alt impacte en la societat, des de la sostenibilitat ambiental fins al respecte pels drets humans, passant per l’accessibilitat i l’atenció a la diversitat, en l’espectre més ampli del seu significat. El fet de posar-se en la pell de l’altre (to put yourself in someone’s shoes), doncs, ha de formar una part essencial del procés de disseny.

Per què ens pot interessar dissenyar projectes personals, propis, autoiniciats, autoencàrrecs o com els vulguem anomenar? O, dit d’una altra manera, què ens pot portar a posar-nos el barret de dissenyador o dissenyadora, client i la resta de papers de l’auca que hi ha en el procés de disseny? Força estudiants que acaben els estudis de disseny es pregunten «I ara què faig, si tinc poca experiència i pocs projectes al portafolis?». Doncs, bé, un dels camins que podem prendre és el de l’autoencàrrec.

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.