Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "biblioteconomia" : 37 resultats
Despoblació: deixem-nos adoptar per un poblet bo

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

La `biblioteca¿ de les coses

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

La biblioteca escolar: oportunitat o càstig?

Segons el Manifest de 1999 de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA/UNESCO), «La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per situar-se amb èxit en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants dels instruments que els permetran aprendre al llarg de tota la seva vida i desenvolupar la seva imaginació, de manera que puguin arribar a ser ciutadans responsables». La realitat no és tan idíl·lica.

Les biblioteques, sempre al rescat de la societat

Aquest no està sent un any més per a ningú. Per a les biblioteques tampoc. El 24 d’octubre van celebrar el seu dia internacional com la pandèmia ens té acostumats: sense activitats presencials, amb aforament restringit, amb llibres en quarantena, amb gels hidroalcohòlics i mampares al taulell de préstec... Una celebració estranya, com tota la resta. Serveixi aquest senzill article com a petit homenatge a les biblioteques i a les bibliotecàries i bibliotecaris que han seguit aquí, com sempre, al servei de la ciutadania, adaptant-se i acompanyant-nos en aquests temps tan difícils.

Dades obertes i `línies de negoci¿ en les administracions públiques

Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?

La funció social de les biblioteques arriba al cinema

El proppassat mes d’abril va arribar a les sales de cinema estatunidenques una pel·lícula que encara no s’ha estrenat a Espanya: The Public. Amb una trama àgil, The Public mostra la funció social de les biblioteques públiques. No és molt habitual trobar pel·lícules on les biblioteques i/o els bibliotecaris tinguin un paper rellevant i molt menys on s'exaltin les seves virtuts o contribució a la societat. 

Les llibreries es reinventen per acostar-se als lectors

La recerca d’experiències per part dels consumidors ha arribat també a les llibreries. A Tòquio ha obert Bunkitsu, un nou concepte d’acostament a la lectura, on els usuaris paguen un preu fixe que els dona accés a tots els llibres que vulguin mentre prenen un cafè.

De postveritat, que no hi tenim res a dir?

Fa uns dies el meu company Víctor Cavaller reflexionava en un article a COMeIN sobre la postveritat. Certament, des del moment en què va ser anomenada paraula de l’any per Oxford Dictionaries entre tots n’hem parlat força. Recentment, però, després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, allò que gent com Michael Moore i altres anunciaven i els grans mitjans de comunicació negaven, la postveritat ha rebut un enfocament diferent. Què fa que passi el que no s’ha analitzat prou bé que podia passar? Doncs les notícies falses, les fake news, i els algoritmes de Facebook i Google.  

De gran vull ser bibliotecària!
Fa uns dies, a IweTel, el principal fòrum electrònic sobre biblioteques i documentació que existeix en llengua castellana, es va fer referència a un article de Daniel Gil Solés (2017) en què es parla de la valoració de la professió de bibliotecària/i i de com el fet que estigui ocupada majoritàriament per dones podria influir negativament en aquesta valoració. Dues premisses perillosament juntes. La primera parteix de la idea que la professió de bibliotecària/i està mal valorada i, la segona, de tan ofensiva com és, de moment és millor obviar-la.
Reflexions entorn de 'tweetxat' #FFpaciente des de la perspectiva dels professionals de la informació

El 18 de desembre va tindre lloc un debat a Twitter, també anomenat tweetxat, organitzat per #ffpaciente, una iniciativa pensada per a facilitar la interacció entre els pacients actius i els professionals de la salut.

37 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>