Com cada any, del 24 al 31 d’octubre del 2024 es va celebrar la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO. Aquest important esdeveniment internacional se celebra amb el propòsit que institucions i organitzacions de tot el món comparteixin idees i explorin formes innovadores de promoure l'alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania. Enguany, el tema que ha centrat les nombroses celebracions relacionades amb aquesta setmana ha estat l'impacte transformador de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la producció i difusió d'informació.

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?

El duet Twitter-Musk no para de donar-nos titulars. El perill de fer fallida tècnica per la reducció de treballadors experts en infraestructura tecnològica és l’últim capítol d’una curta però intensa història de terror de l’era d’internet: el pànic de la pèrdua de la memòria digital, tan poc atesa en aquests temps de condició efímera en què la immediatesa, la fugacitat i l’acceleració s’imposen.

Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

El 2020 va ser, sens dubte, l’era de l’explosió del podcast. Les dades demostren que el 2021 ha estat l’any de la irrupció dels audiollibres com una de les opcions sonores que encaixa amb els nous models de consum i estil de vida (post?) pandèmica. El sorgiment de noves plataformes d’audiollibres (també inclouen podcast) –que, per una tarifa plana, permeten consumir tot allò que està disponible al seu canal– ha estat clau en la irrupció dels audiollibres en el que crec que es considerarà l’era de l’àudio.

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

Segons el Manifest de 1999 de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA/UNESCO), «La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per situar-se amb èxit en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants dels instruments que els permetran aprendre al llarg de tota la seva vida i desenvolupar la seva imaginació, de manera que puguin arribar a ser ciutadans responsables». La realitat no és tan idíl·lica.

Aquest no està sent un any més per a ningú. Per a les biblioteques tampoc. El 24 d’octubre van celebrar el seu dia internacional com la pandèmia ens té acostumats: sense activitats presencials, amb aforament restringit, amb llibres en quarantena, amb gels hidroalcohòlics i mampares al taulell de préstec... Una celebració estranya, com tota la resta. Serveixi aquest senzill article com a petit homenatge a les biblioteques i a les bibliotecàries i bibliotecaris que han seguit aquí, com sempre, al servei de la ciutadania, adaptant-se i acompanyant-nos en aquests temps tan difícils.