El món de l'esport mostra sovint regles diferents a les de les empreses, encara que els clubs més coneguts no hi ha dubte que són grans empreses. En l'àmbit de la feina, la relació entre Laporta i Koeman aquesta temporada 21-22 reprodueix un cas de mobbing: una fustigació psicològica sistemàtica en l'entorn laboral. M'explico.

El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.

Les xifres ens ho recorden freqüentment: el vinil no només no ha desaparegut sinó que el seu consum es troba en una línia clarament ascendent a escala mundial. Tot i que ho pot semblar, aquest fenomen no és en absolut cosa de fans de certa edat que han viscut l’era dels vinils. El que em mou a escriure aquest article és la curiositat de saber per què hi ha un percentatge important d’adolescents i joves que se senten atrets pels discos en vinil i fins i tot en col·leccionen. Posem-nos a girar i abaixem l’agulla.

La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?

La classe política es va fent espai, a poc a poc, a Twitch. Les plataformes digitals ofereixen la possibilitat d’establir diàleg, crear comunitat i esdevenir un altaveu molt més potent que els canals comunicatius ‘tradicionals’. És evident que els polítics han de tenir presència digital, sempre que sigui amb una estratègia predefinida. I, ara, a Twitch, hi troben un altre incentiu: el jovent, el gran abstencionista electoral.

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

En els últims mesos, alguns investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC ens hem proposat aportar el nostre gra de sorra al coneixement sobre l’impacte de l’activitat de Netflix en el panorama de la indústria i els continguts de l’audiovisual contemporani. En les línies que segueixen compendio les investigacions fetes pel claustre dels estudis sobre diversos aspectes relacionats amb el gegant de l’streaming.

Un dels esdeveniments televisius -i cinematogràfics- més esperats de 2021 és la sèrie Bruixa Escarlata i Visió (WandaVision, Disney+). Perquè, després d’un any de retards i incertesa a les sales de cinema, marca l’inici d’una nova fase d’aquesta locomotora que és el Marvel Cinematic Universe (MCU). Perquè se’ns ha anat suggerint que la sèrie planteja un experiment formal mai vist. I perquè s’està jugant amb la nostra capacitat per formular teories fins a extrems insospitats. En aquest article, escrit amb la sèrie en marxa, no hi trobareu revelacions (no?), sinó una mirada a per què Bruixa Escarlata i Visió és una contribució molt rellevant a la cultura popular contemporània. Hi pot haver spoilers, però…

La llista és llarga i variada: princeses a qui no van deixar regnar, guerreres injuriades, escriptores amb pseudònims masculins, científiques invisibles… Els historiadors i la societat, en general, no els van donar –ni els donen encara– el lloc corresponent. Els relats que ens han arribat sobre les seves vides disten molt de la realitat. Afortunadament, mogudes per la força del moviment feminista, les indústries culturals i de l’entreteniment estan reinterpretant la seva veritable història, atorgant a aquestes dones el lloc que els va ser arrabassat.