Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "entreteniment" : 139 resultats
Zombis del tecnoliberalisme i del règim 'live': danseu, danseu, maleïts!

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?

Prenguem-nos seriosament la ciència-ficció

La ciència-ficció audiovisual viu una era particularment destacada, gràcies a l’èxit recent de pel·lícules com Dune Part 2 o d’apostes decidides de sèries de televisió com Para toda la humanidad, Constelación, Silo, Fundación o El problema de los tres cuerpos. Això sense comptar amb altres produccions que se situen en els seus límits (depenent del que entenguem per ciència-ficció). I per descomptat, altres camps tan fèrtils com la literatura o els jocs.

El boom de la ficció sonora en les plataformes: diàlegs entre Amèrica Llatina i Espanya

En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.

Ambigüitat en el cinema: desafiaments de gènere en Harmony Korine

Reflexionem sobre la fenomenologia i l’experiència cinematogràfica, basant-nos en Bazin i Merleau-Ponty per explorar la relació del cinema amb la realitat, i emfatitzem l’ambigüitat en la vivència humana. Examinem com el cinema desafia les normes de gènere i confronta la representació convencional del cinema clàssic, utilitzant la filmografia d’Harmony Korine. En obres com Spring Breakers (2012), Korine usa el realisme per debatre la identitat juvenil estatunidenca, tot qüestionant els sistemes de signes tradicionals i oferint una perspectiva crítica sobre gènere, sexualitat i violència.

Modelant feminitats: sobre la disciplina i l'humor fet per dones

L’humor fet per dones que es gesta en l’ecosistema mediàtic d’internet té un encaix difícil quan es desplaça a canals i formats generalistes. Després d’Elvis (Baz Luhrmann, 2022), on se’ns conta amb una narrativa i una estètica aclaparadores l’ascens i caiguda del mite popular d’Elvis consumit en les gargamelles del showbusiness, Sofia Coppola ens conta a Priscilla (2023) el revers íntim i domèstic de la vida de la seva dona durant els seus anys de relació (1959-1973): la seva primera trobada a la base militar nord-americana d’Alemanya –ella amb 14 anys i ell amb 24–, la seva marxa als EUA, la seva vida a Graceland, les noces, la maternitat i la separació.

Comportaments disruptius en esdeveniments postpandèmia: nova tendència social?

La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.

L'impacte transformador de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies

Indubtablement, hauràs notat el sorgiment de narratives inclusives en cinema, còmics i videojocs, però qui està darrere d’aquestes transformadores narratives? Aquest article viatja a través de l’agència de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies, per la qual cosa explora com la seva influència està redefinint la manera com percebem i gaudim de l’art i l’entreteniment.

Deu coses que odio de les llistes (ordenades de menys a més)

Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

Explorant els camins del futur musical: reflexions des de Music Futures

Els darrers dies del novembre passat, vaig tenir el privilegi de participar en l’esdeveniment Music Futures, organitzat per l’Área de Nuevas Identidades Musicales y Audiovisuales (ANIMA) amb la coordinació de l’experta professional i acadèmica Isabel Villanueva, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Durant aquesta trobada, vam comptar amb la presència destacada de Gigi Johnson, experta analista de la transformació digital en el món de la música, qui va dirigir el Center for Music Innovation de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i va exercir la docència a l’Herb Alpert School of Music de la mateixa universitat.

Crònica de la I Jornada d'Estudis Culturals de GAME: recorreguts, intervals i implícits

El primer Seminari d’Estudis Culturals de GAME (Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) va permetre posar en comú projectes, debats i idees al voltant d’un camp de recerca que permet articular el pensament amb la intervenció política i social. La ponència principal va ser a càrrec de Toby Miller, que va posar sobre la taula els elements per definir els estudis culturals a partir de dos autors: el filòsof Bruno Latour i l’historiador Roger Chartier.

139 resultats | Pàgina 1 de 14
1 |
2 |
Següent >>