Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "publicitat" : 143 resultats
Formar en comunicació: un repte permanent en un context canviant

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?

«FakeAutismo», una campanya contra les mentides que condemnen gairebé mig milió d¿espanyols

La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).

Regals, torrons i anuncis: emocions en la publicitat nadalenca

El mes de gener implica el retorn a la rutina, després d’uns dies de festa, grans àpats i descans. Deixem enrere el Nadal, que representa ja, avui dia, un moment emotiu que va molt més enllà de celebracions religioses. És un període en què la societat se submergeix en un esperit festiu i de generositat. Per a les marques, aquest moment representa una bona oportunitat per connectar amb el seu públic d’una manera més emocional i crear així un vincle durador.

El poder de la creativitat: per què la IA no podrà desbancar-nos en publicitat?

Fa pocs dies, Michael J. Miraflor, expert en comunicació i brànding, va mostrar el seu malestar sobre la tecnificació de la indústria publicitària amb aquesta piulada: «Advertising used to be about big ideas, creating desire, and building aspirational worlds. Now it’s mostly about optimization, efficiency, and arbitrage. A lot of the industry is closer to finance than it is to creative at this point, but we’re loathe to admit it.»

Rebatejar països com a estratègia de rebrànding: cap a l'assoliment d'un posicionament prèmium o 'Bharat'

El mes de setembre ens va deixar una notícia curiosa per als amants del place branding: l’Índia sembla que es planteja un canvi de nom de país i ha estat temptejant internacionalment com es percebria la nova proposta. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no se’n té la confirmació oficial, però és ben bé un secret de domini públic que el rebateig s’acabarà implementat més tard o més d’hora.

Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i 'storytelling' com a motors d'accions comunicatives rellevants (i II)

En la primera part d’aquest article, vam assistir a la conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats d’Espanya. L’artífex d’aquesta transformació, Pedro Zaragoza Orts, protagonitza també aquest segon i últim lliurament.

Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i 'storytelling' com a motors d'accions comunicatives rellevants (I)

La conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats té nom propi: Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008). Alcalde de la localitat entre el 1951 i el 1967, va ser un visionari que va saber fer realitat un Benidorm modern i enorme receptor del turisme de sol i platja. L’edil va intuir que l’èxit de Benidorm comportaria una gran riquesa econòmica i la projecció d’una imatge atractiva a l’estranger, cosa que beneficiaria el Règim, del qual era seguidor acèrrim.

Activa la creativitat i aprofita millor la jornada laboral

Fa gairebé 100 anys, l’economista John Maynard Keynes afirmava que el sistema capitalista no tendiria a la plena ocupació, ni a l’equilibri dels factors productius, sinó cap a un equilibri que només de manera accidental coincidiria amb la plena ocupació. Segons les seves prediccions, la societat actual ja hauria avançat tant que els països més desenvolupats es podrien permetre el luxe de realitzar jornades laborals de 15 hores setmanals. La realitat, però, ha esdevingut ben diferent.

Cartes de navegació per a creatius: un test d'estrès per a les 'Trigger Cards'

Tot producte s’emmarca en un mercat i és, per definició, la solució (o la millora d’una solució) a una necessitat, potencial o palpable, d’una audiència. Aquests productes, per tant, s’han de diferenciar de la competència per mitjà de promeses, verbalitzades normalment en l’espectre comercial. Per això, si tots els productes solucionen un problema concret, què passa quan la promesa que es fa és ajudar-te a solucionar problemes de tota mena? I si el que ofereix tota una gamma de productes és, simplement, obtenir més i millors solucions?

Edatisme i publicitat: les marques ja no amaguen (tant) els cabells blancs

La gent gran ha estat sempre un col·lectiu infrarepresentat en la publicitat i, quan ha aparegut, ho ha fet de manera estereotipada i pejorativa. És una realitat difícil de justificar, més tenint en compte el creixent pes demogràfic i econòmic d’aquest grup d’edat. A poc a poc, però, van apareixent iniciatives per fer front a aquest edatisme crònic. Exemples que val la pena compartir i posar en valor perquè ajudin a conscienciar sobre la necessitat d’un canvi de rumb que ha de començar pels professionals mateix de la comunicació que dissenyen les campanyes.

143 resultats | Pàgina 1 de 15
1 |
2 |
Següent >>