L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha posat en marxa una campanya per millorar la qualitat de la dieta dels nens i nenes, a través de l’estratègia NAOS. Amb el lema de «Posa més herois al teu plat i omple la teva vida de superpoders» («Pon más héroes en tu plato y llena tu vida de superpoderes»), l’acció afirma tenir com a objectiu «fomentar una alimentació saludable i lluitar contra l’obesitat infantil promovent el consum de fruita, verdura i llegums, i l’esport».

El proppassat agost ens va deixar una de les figures que més ha fet per integrar la creativitat en tot allò que envolta la nostra vida quotidiana, en especial en els espais relacionats amb el món de l’aprenentatge. Des d’aquestes pàgines no podíem deixar passar l’oportunitat de fer-li un petit homenatge. Sir Ken Robinson, autor i gran comunicador anglès establert a Califòrnia, ha estat un dels investigadors més influents en l’educació d’ençà que va començar el segle XXI.

La greu pandèmia que estem vivint ens afecta de moltes maneres i una, sens dubte, n’és el canvi d’hàbits. Diferents estudis que han sortit a la llum aquestes darreres setmanes afirmen que estem entrant en una nova era protagonitzada per un consumidor més conscient i que es guiarà per uns nous valors, buscant una compra de proximitat i productes naturals. Sense cap mena de dubte, la publicitat i les marques s’hi hauran d’adaptar si no volen desaparèixer.

Segons dades recents d’Unicef, un terç dels infants menors de cinc anys en el món no tenen una dieta sana, per la qual cosa no estan creixent correctament. Mentre que gairebé 200 milions d’aquests infants pateixen de desnutrició, prop de 40 milions viuen amb sobrepès. A l’Estat espanyol gairebé un 40% dels infants presenten obesitat o sobrepès. Aquesta xifra situa l’Estat espanyol al capdavant d’Europa en els índexs d’obesitat infantil.

L'ús de les xarxes socials entre els adolescents augmenta any rere any. Segons dades del Pew Research Center, el seu consum és gairebé universal. Encara que el seu ús ha estat criticat durant molt de temps i s'ha etiquetat com a banal o fins i tot narcisista, alguns estudis confirmen que les xarxes socials ajuden els adolescents a sentir-se més connectats amb la vida quotidiana dels seus amics i amb els seus propis sentiments. També els ofereixen un lloc on rebre el suport dels altres en moments difícils.

Escric aquest article poques hores després del lliurament dels premis publicitaris d’El Sol. Aquest festival, en 33 anys d’història, ha anat evolucionant des de la seva primera edició a Marbella. Durant aquest període ha canviat d’ubicació, passant per Sant Sebastià, Bilbao i Madrid, i s’ha obert als països llatinoamericans. L’essència, però, no ha canviat, es premien les millors idees. 

La recerca d’experiències per part dels consumidors ha arribat també a les llibreries. A Tòquio ha obert Bunkitsu, un nou concepte d’acostament a la lectura, on els usuaris paguen un preu fixe que els dona accés a tots els llibres que vulguin mentre prenen un cafè.

El màrqueting experiencial està més de moda que mai. Segons dades de l’U.S. Bureau of Labor Statistics, la indústria dels esdeveniments tindrà un creixement d’un 44% del 2010 al 2020, per una raó principal: el 98% dels consumidors diu que és més probable que compri un producte després de viure una experiència que hi estigui directament relacionada. Les previsions semblen afirmar que cal proporcionar aquest valor afegit per tal d’aconseguir un engagement real amb el consumidor. 

Un món publicitari cada vegada més complex, la multitud de suports i formats, així com la gran varietat de productes cada vegada més similars entre ells, fan que la connexió amb el consumidor sigui més necessària que mai. Fa unes setmanes, Cristina Kenz, Marketing VP de Danone, així ho afirmava en una entrevista a IPMark: “Tot consisteix a escoltar al consumidor i parlar del que ell està disposat a escoltar, més enllà del que tu vulguis explicar”. 

Si fa un parell d’anys es parlava de qui i com eren els millennials, ara és notícia la generació Z. Aquest col·lectiu, que també és conegut com a postmillennial, centennial, generació K o postbieber, fa referència als joves de fins a vint-i-quatre anys. Aquesta nova generació, nascuda en ple auge de les xarxes socials, aniria des dels preadolescents fins als joves de poc més de vint anys que començarien a entrar en el món laboral.