El Reuters Institute for the Study of Journalism indica que la intel·ligència artificial (IA) serà una de les tendències d’aquest 2023. En paral·lel, al llarg dels darrers mesos, s’ha produït una explosió d’eines d’IA, també per part de la ciutadania, i, com a periodistes, aquest fet ens obliga a endinsar-nos-hi per entendre’n i aprofitar-ne les potencialitats. En aquest escenari, entrevistem la Patricia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial.

Les revistes científiques són una peça clau en la vida acadèmica del professorat, ja que sense publicacions no es pot progressar –de moment– en l’alpinisme universitari. Una revista, mirada amb ulls d’autoria, és una capçalera que té unes característiques d’indexació, posicionament segons les cites, tarifes més o menys cares –poques sense APC (càrrec per processament d’articles)–, un web més o menys amigable, potser una edició en paper, un equip editorial, terminis diferents en els processos d’acceptació, unes instruccions d’autoria concretes, etc. Però, amb la mirada d’editora o directora, què en sabem? L’exemple de la revista BiD ens ajudarà a conèixer aquest món editorial.

La paraula vacances ja surt a cada conversa i es fa el compte enrere dels dies que falten per a la desconnexió. Els mitjans de comunicació, però, no tanquen, ja que l’actualitat informativa continua, encara que la política i els esports baixen el ritme –i sabem que omplen moltes pàgines de tinta i moltes hores d’emissió al llarg de l’any. Quin tipus de notícies es publiquen durant el juliol i l’agost? Quins continguts agradaria més llegir i escoltar a l’audiència i als lectors?

Periodisme esportiu, polític, econòmic, cultural, científic… Aquestes són algunes de les especialitats possibles a l’hora de decidir en quin àmbit vols aprofundir i formar-te, per tal de poder treballar en una publicació especialitzada. Per fer-ho, cal un bon coneixement de l’àmbit escollit, disposar i seleccionar bones fonts d’informació i, també, parlar el mateix llenguatge entre científics (o polítics, o esportistes, etc.) i periodistes. Ciència i salut han estat el focus informatiu els darrers dos anys arran de la pandèmia.

El 2020 va ser, sens dubte, l’era de l’explosió del podcast. Les dades demostren que el 2021 ha estat l’any de la irrupció dels audiollibres com una de les opcions sonores que encaixa amb els nous models de consum i estil de vida (post?) pandèmica. El sorgiment de noves plataformes d’audiollibres (també inclouen podcast) –que, per una tarifa plana, permeten consumir tot allò que està disponible al seu canal– ha estat clau en la irrupció dels audiollibres en el que crec que es considerarà l’era de l’àudio.

El suïcidi és un dels grans problemes de salut pública mundial, i l’Estat espanyol en té les xifres més altes de la història, amb un increment d’un 7,4 % el passat 2020. Els mitjans de comunicació invisibilitzen els suïcidis o els tracten de manera contraproduent, tot i que hi ha decàlegs i manuals específics per a periodistes. Enguany, La Marató de TV3 se centrarà en la salut mental i també hi ha posat el focus el treball final del màster de Periodisme i Comunicació Digital que ha guanyat el primer premi. Un programa solidari de referència i un excel·lent treball de recerca que, de ben segur, ens ajudaran com a professionals o alumnat de comunicació a saber-ne més.

El grup de recerca GAME ha codirigit amb l’ONG Plan International el projecte Safer cities for girls, que en l’edició actual s’ha centrat a analitzar l’assetjament i la inseguretat en els carrers de les ciutats de Madrid, Sevilla i Barcelona, juntament amb tres ciutats de Bèlgica. A més de la veu d’expertes en urbanisme feminista, en comunicació, en polítiques, entre altres sectors, el projecte ha recollit l’opinió de la joventut i també les experiències en el mapa, in situ, i aquest n’és un tret diferencial. Per desgràcia alguns dels resultats, que són molt similars entre ciutats i països, són molt alarmants i gens positius. En parlem posant el focus a Barcelona.

Cada semestre la responsable docent de Google News Lab a la Península imparteix un taller online i sincrònic per a l’alumnat del Màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital. L’última sessió, Innovación e Inteligencia Artificial en Periodismo, ha estat liderada per Paula Montañà, que va apropar la intel·ligència artificial (IA) als periodistes a partir d’exemples i eines de gran utilitat. Com es fa servir la IA a les redaccions? En quines àrees de la professió té més futur? Som-hi!

El fotoperiodisme té una clara funció de denúncia, de presa de consciència i de provocar canvis, a la vegada que ens apropa a una realitat que ens ha estat vetada o és llunyana. Els fotoreporters ens mostren una mirada que no és idíl·lica, que en moltes ocasions ens produeix un nus a la gola, llàgrimes, ràbia, impotència o tot barrejat. Una altra finestra per observar el mateix món és la que mostra la xarxa social Instagram, on la majoria dels perfils ens traslladen a una realitat paral·lela i prèviament planificada, que pot ser necessària per a la desconnexió, per mostrar la perfecció, però en cap cas l’única a tenir en compte si volem tocar de peus a terra. El fotoperiodisme és ara més necessari que mai.

La infodèmia ha produït un excés d'informació, continguts falsos i notícies negatives. I la ciutadania ha reaccionat de manera oposada a aquests fets: d’una banda, una part ha augmentat el consum de mitjans i, de l’altra, un sector ha disminuït la freqüència de consum, i fins i tot ha abandonat la informació. Precisament pensant en aquest segon grup, que té un risc de desconnexió, avui explicarem què és el periodisme constructiu i de solucions. Un altre angle per apropar-se a les històries.