Si haguéssim de triar una especialitat de la comunicació que hagi viscut un creixement exponencial els darrers anys, tant pel que fa al seu grau de professionalització com al grau d’inversió rebuda, aquesta seria la comunicació interna.
A voltes, la casualitat situa dos esdeveniments en un temps proper i et fa veure les coses amb una nova perspectiva. En aquest cas, i en serà el tema en aquest article, parlarem de la primera condemna per fake news i el futur de Twitter. De tot plegat, en voldria comentar alguns aspectes que em semblen interessants.
L’octubre del 2019, vaig publicar un article sobre DORA (Declaration on Research Assessment, la declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca) en el qual parlava de les implicacions que tenia la signatura d’aquesta declaració per a la UOC. Molt sintèticament, DORA critica les limitacions del factor d’impacte i, d’una manera més general, denuncia una avaluació de la ciència basada en idees d’excel·lència exclusivistes, bibliomètriques i mecanitzades.
Les revistes científiques són una peça clau en la vida acadèmica del professorat, ja que sense publicacions no es pot progressar –de moment– en l’alpinisme universitari. Una revista, mirada amb ulls d’autoria, és una capçalera que té unes característiques d’indexació, posicionament segons les cites, tarifes més o menys cares –poques sense APC (càrrec per processament d’articles)–, un web més o menys amigable, potser una edició en paper, un equip editorial, terminis diferents en els processos d’acceptació, unes instruccions d’autoria concretes, etc. Però, amb la mirada d’editora o directora, què en sabem? L’exemple de la revista BiD ens ajudarà a conèixer aquest món editorial.
Afortunadament, des de fa ja algun temps, les informacions sobre ciència i recerca són habituals en els mitjans de masses, especialment quan aborden qüestions relacionades amb la innovació tecnològica, el canvi climàtic o la salut mental. No obstant això, també és habitual el silenci o la marginació, en aquests mateixos mitjans i en les publicacions especialitzades o acadèmiques, quan alguns treballs científics qüestionen els interessos de sectors poderosos com l’agroalimentari, el tecnològic o el farmacèutic. L’agost passat, un article de CTXT donava compte d’un d’aquests casos.
Trobes uns diaris vells desfent capses i és impossible que no et fixis en les fotos retro dels anuncis. Els mòbils i els ordinadors portàtils, tecnologia punta molt associada amb la modernitat, envelleixen malament. Ho veiem en uns anuncis del 1996 que introdueixen l’oficina mòbil. Era un equipament sofisticat i car que es posava al mercat en un moment en què els mòbils eren minoritaris. A Espanya, la penetració era inferior al 10 %, és a dir, hi havia menys de 10 línies de mòbil per cada 100 habitants.
Periodisme esportiu, polític, econòmic, cultural, científic… Aquestes són algunes de les especialitats possibles a l’hora de decidir en quin àmbit vols aprofundir i formar-te, per tal de poder treballar en una publicació especialitzada. Per fer-ho, cal un bon coneixement de l’àmbit escollit, disposar i seleccionar bones fonts d’informació i, també, parlar el mateix llenguatge entre científics (o polítics, o esportistes, etc.) i periodistes. Ciència i salut han estat el focus informatiu els darrers dos anys arran de la pandèmia.
Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.
El suïcidi és un dels grans problemes de salut pública mundial, i l’Estat espanyol en té les xifres més altes de la història, amb un increment d’un 7,4 % el passat 2020. Els mitjans de comunicació invisibilitzen els suïcidis o els tracten de manera contraproduent, tot i que hi ha decàlegs i manuals específics per a periodistes. Enguany, La Marató de TV3 se centrarà en la salut mental i també hi ha posat el focus el treball final del màster de Periodisme i Comunicació Digital que ha guanyat el primer premi. Un programa solidari de referència i un excel·lent treball de recerca que, de ben segur, ens ajudaran com a professionals o alumnat de comunicació a saber-ne més.
Tot i el record funest que aquest històric tractat representa per als catalans, se’m fa difícil no emprar el joc de paraules en relació al que ha succeït a la Universitat d’Utrecht, i com pot afectar a l’ecosistema científic. I de retruc, a la ciència (o no). Per aquells que no ho recordin, aquest tractat del 1713 són de fet (em corregeix la Viquipèdia) tot un seguit de tractats de pau bilaterals que es van signar entre els diferents contendents de la Guerra de Successió espanyola. Un tractat pot entendre’s com una negociació entre dues visions o nacions enfrontades que acorden un equilibri per a continuar les seves missions.