Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cinema" : 150 resultats
'Babylon': cantant sota la pluja de dòlars, coca i fems

Desmesurada com el diarreic paquiderm que en protagonitza el pròleg, Babylon (Damien Chazelle, 2022) ens retrotreu a l’era en la qual el cinema era un espectacle de masses i les seves estrelles, autèntiques divinitats. En la nova pel·lícula del director de La La Land, la transició del mut al sonor serveix de teló de fons a la història d’un grapat de personatges els camins dels quals –en cerca de la immortalitat que Hollywood brinda als seus escollits– s’entrecreuen intermitentment.

Quin és el teu director o directora favorita (de sèries)? La direcció en televisió, aquesta gran desconeguda

Què tenen en comú House, Prison Break, Lost o House of the Dragon? O Black Mirror, Broadwalk Empire, A Game of Thrones, The Sopranos i The Wire? La resposta immediata sembla fàcil: es tracta d’exemples destacats d’importants sèries de televisió dels últims anys. Però, hi ha una altra connexió menys evident: la presència d’un mateix director o directora en, almenys, algun dels seus episodis. I és que, fora de casos molt particulars, la direcció de ficció en televisió és una tasca que, en comparació amb el cinema, passa desapercebuda, mentre que el mèrit d’autoria recau en figures com la del showrunner. És la direcció de televisió una qüestió merament funcional? En donem algunes idees.

La inspiració en observar col·leccions

El setembre i el gener són aquells mesos en què tot comença de nou, tothom es proposa (aquest any sí!) crear nous hàbits i assolir aquells objectius que, quan passen quinze dies, ja ningú no recorda. Hi ha un mercat que coneix bé aquest fenomen, i és el del col·leccionisme. Àlbums de cromos, nines de porcellana, coets que es munten amb peces... Per què i què col·leccionem? Creativitat i col·leccionisme poden anar de bracet?

Godard, l'última utopia

La mort voluntària del cineasta i intel·lectual franco-suís Jean-Luc Godard, per suïcidi assistit davant la impossibilitat de fer front als danys pal·liatius diagnosticats, esdevé l’últim acte de rebel·lia de la gran ment privilegiada –tant revolucionària formalment com malcarada i polèmica– de l’art del segle XX. El cinema queda orfe, de múscul i d’ànima.

Festivals de cinema i crisi sanitària (dos anys després)

En el número 99 de COMeIN, corresponent al maig del 2020, vaig publicar unes breus anotacions titulades «Festivals de cinema i crisi sanitària: pronòstics impossibles». En el moment d’escriure aquelles línies, l’ajornament del Festival Internacional de Cinema de Cannes deixava clar que la pandèmia havia provocat canvis radicals en el món dels grans esdeveniments presencials, específicament en els relacionats amb el mercat i la cultura del cinema. La indústria cinematogràfica semblava que vivia, el 2020, una de les disjuntives més desafiadores de la seva història.

Imaginaris del turisme al cinema espanyol

Ara que ve el bon temps i algunes comencem el nostre particular període d’estivació, proposo realitzar un recorregut sobre alguns canvis que s’han produït en els discursos, representacions i imaginaris culturals del turisme en el canvi de segle en un context de crisi econòmica i climàtica, amb la indústria turística en el centre dels debats sobre el model espanyol construït en el desenvolupisme i consolidat durant la transició.

2022, tornen els esdeveniments presencials

Dos anys després del confinament per frenar la covid-19, tornen els grans esdeveniments, per a alegria d’un sector que s’ha vist forçat els darrers temps a adaptar-se a un context molt complex, que en un primer moment el va abocar a una paralització total. L’espectacle de la final de la Super Bowl i la gala dels Òscars ens han mostrat que tornen els grans espectacles presencials retransmesos en directe a escala mundial.

Dones cineastes: entre la reivindicació i el reconeixement

Quan Neus Ballús va recollir el premi Gaudí 2022 a la millor pel·lícula va dir que «les dones no només hem arribat al cinema per fer òperes prima: hem vingut per quedar-nos». Aquesta frase sintetitza un procés de més de vint anys en què hem viscut un canvi generacional en el cinema espanyol que ha anat acompanyat de la incorporació, la visibilització i el reconeixement de les dones en el sector cinematogràfic.

Perdre, trobar, conservar, compartir: sobre la impermanència de la cultura

En aquest article, de diferents maneres, sense sortir-me de l’àmbit de la cultura i de la comunicació, abordo la qüestió de la fragilitat d’allò que ens envolta, d’allò impermanent, de com malgrat que ens agrada creure el contrari, no tot està disponible i res ho estarà per sempre. Que necessitem la nostra voluntat, les nostres millors virtuts, per acceptar la pèrdua, però també per seguir en la cerca d’allò perdut, la inquietud cap a la bellesa encara per descobrir, per cuidar-la i compartir-la, mentre sigui possible. Serveix per al nostre ensopit dia a dia, i serveix, per descomptat, per al drama del poble ucraïnès.

Retorn a casa: tres maneres de tornar a un món cinematogràfic en temps de covid

Les festes nadalenques solen ser un dels principals aparadors de grans estrenes cinematogràfiques d’atractiu comercial. En aquest sentit, el 2021 no ha estat una excepció. Però, com bé sabem, el 2021 ha estat un any (un altre) complicat també per al cinema, que viu sumit en una situació d’incertesa sense precedents. En aquest article per a COMeIN, m’acosto, sense judici o voluntat valorativa, a tres estratègies molt diferents, tres pel·lícules molt diferents, però que tenen en comú la voluntat de tornar explícitament a un món cinematogràfic amb arrels que s’estenen a dècades enrere: Spider-Man: No Way Home, Matrix Resurrections i West Side Story.

150 resultats | Pàgina 1 de 15
1 |
2 |
Següent >>