Si bé, aparentment, hem avançat bastant en matèria de perspectiva de gènere a l’hora de redactar les notícies i els titulars, sobretot en els relacionats amb la violència de gènere, sembla que encara ens queda camí per recórrer en altres temes que poden semblar menys sensibles o delicats. En aquest article, es comparen els titulars de tres notícies molt diferents, però que tenen un denominador comú: les tres estan protagonitzades per dones, que, a més, són famoses i poderoses.

Si el món rural resulta invisible per al conjunt de la societat, encara ho són més les dones rurals. Elles pateixen una triple discriminació pel fet d’exercir –en molts casos– una activitat econòmica (l’agrària) sotmesa a grans incerteses, en un entorn molt masculinitzat i en un mitjà (el rural) amb poc suport social per a les tasques familiars i la conciliació. D’aquesta situació, en dona compte la Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur), que lluita des de fa 18 anys per la igualtat i el progrés de les dones que viuen i treballen en el medi rural.

Els passats 19, 20 i 21 d’octubre es va celebrar a Granada la XLVII Reunió d’Estudis Regionals, que s’emmarca en la International Conference on Regional Science. La sostenibilitat, els canvis demogràfics i la desigualtat social dels territoris van ser els temes més recurrents durant les jornades. Però, el més gratificant va ser comprovar que, com a solució a molts dels problemes plantejats, apareixien estratègies relacionades amb allò col·laboratiu.

El passat 26 de maig va tenir lloc, a l’Escola del Marbre de Fines, la V Edició de la Jornada Almanzora Comparte en format hackathon. Amb el doble de confirmacions que en l’edició anterior, també es van doblar la il·lusió i el compromís. Més de 70 representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora van participar al llarg del dia de la dinàmica de l’esdeveniment.

Després del parèntesi de la pandèmia, recuperem la Jornada Almanzora Comparte. Sota el repte de «Com millorar l’activitat econòmica de la comarca», tornem a utilitzar la dinàmica de la hackathon per actuar com a catalitzadors de l’intercanvi d’experiències. L’esperit d’aquesta jornada és posar en comú aprenentatges compartits pels representants d’empreses, institucions i associacions de diversos àmbits i interessos.

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

Una simple cerca a Google evidencia allò que és fàcil d’intuir. El nombre de resultats que obté el cercador en combinar les paraules «dona» i «emprenedoria», o simplement «emprenedores», és notablement inferior al que la paraula «emprenedors» o qualsevol combinació en masculí et retorna. Dos-cents quinze mil resultats enfront de vuit-cents quaranta-un mil. Potser és una mica trampós perquè és clar que el masculí s’utilitza encara com a genèric, però no deixa de cridar l’atenció i posa de manifest que continua essent necessari donar visibilitat a l’emprenedoria femenina.

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.