Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "López-Borrull, Alexandre" : 47 resultats
Negacionisme o el principi d¿acció i reacció de les xarxes socials: conspiracionisme i globalització

La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.

Trump «potser» marxa, però les `fake news¿ es queden

Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.

Houston, Houston, què fem si Houston no ha existit mai? ('fake news' i negacionisme científic)

La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.

'Fake news' i coronavirus (i II): les xarxes socials davant la desinformació

A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.

'Fake news' i coronavirus: la informació com a dret i necessitat

Són dies complexos, dies en què assistim a un brogit de notícies, dades esfereïdores, escenaris de futur angoixants, i provem de sobreviure a la infodèmia (sobreabundància d’informació) que l’OMS ja anunciava el 2 de febrer. Mai com fins ara no havíem parlat de fake news (notícies falses) o desinformació lligada no a processos electorals sinó a supervivència i a combatre una crisi de salut pública i emergència global com és la pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia respiratòria COVID-19.

Eleccions presidencials EUA 2020: 'Happy fake year!' (i II)

Vam dedicar l’article de la setmana passada a anunciar el terreny de joc on podrien créixer i aflorar notícies falses amb relació a les eleccions presidencials als Estats Units. A la vegada que reclamàvem una anàlisi continuada de la realitat dels EUA per entendre’n la complexitat, també valoràvem el marc on Trump va situar els mitjans crítics amb la seva ideologia, primer, i gestió, després. Ara abordem la relació amb la veritat, la verificació i els efectes en les primàries demòcrates. 

Eleccions presidencials EUA 2020: 'Happy fake year!' (I)

Apuntin una data, el 3 de novembre del 2020. Potser per a alguns serà l’única dada certa: el dia de les eleccions presidencials als Estats Units. I prenguin paciència, això no ha fet més que començar, atès que els mitjans encara tracten el tema de forma prou allunyada; a mesura que avancin les primàries l’onada anirà sent més gran i finalment, de nou, tornaran a ser unes eleccions globals i omnipresents. 

Catalunya: mitjans socials i poder, és qüestió d¿informació

Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

'Fake news' i eleccions europees, deixem de mirar el dit?

Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

Publons, què vol ser de gran?
Publons és una plataforma creada el 2012 per Andrew Preston i Daniel Johnston i pensada inicialment per a esdevenir una base de dades de revisors científics. En aquest nou article, tractarem la seva evolució arran de la compra el 2017 per part de Clarivate Analytics, l’empresa que té productes tan rellevant com el Web of Science, els gestors actuals del famós i criticat factor d’impacte. I parlant d’impacte, quin pensem que pot tenir en un futur?
 

 

47 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>