A voltes, la casualitat situa dos esdeveniments en un temps proper i et fa veure les coses amb una nova perspectiva. En aquest cas, i en serà el tema en aquest article, parlarem de la primera condemna per fake news i el futur de Twitter. De tot plegat, en voldria comentar alguns aspectes que em semblen interessants.
Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.
Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.
Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.
Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.
Tot i el record funest que aquest històric tractat representa per als catalans, se’m fa difícil no emprar el joc de paraules en relació al que ha succeït a la Universitat d’Utrecht, i com pot afectar a l’ecosistema científic. I de retruc, a la ciència (o no). Per aquells que no ho recordin, aquest tractat del 1713 són de fet (em corregeix la Viquipèdia) tot un seguit de tractats de pau bilaterals que es van signar entre els diferents contendents de la Guerra de Successió espanyola. Un tractat pot entendre’s com una negociació entre dues visions o nacions enfrontades que acorden un equilibri per a continuar les seves missions.
La crisis sanitària i infodèmica per la COVID-19 ens ha impactat de forma molt important durant el darrer any. A banda d’aprendre què són les Rt, la incidència acumulada o què és una PCR, hem hagut de bregar amb una gran quantitat de mentides i notícies falses. Des de les teories conspiracionistes que lligaven en Bill Gates (abans del divorci) i el 5G amb la malaltia, fins a les informacions que les campanyes de vacunació eren els intents del nou ordre mundial per a reduir i controlar la població global.
La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.
Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.
La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.