S’ha parlat molt de com els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) reforcen els estereotips i la discriminació, principalment pels biaixos de gènere, raça o origen de les dades que usen i que es reforcen amb sistemes d’aprenentatge automàtic. Un cas notori va ser motiu de debat en Amazon; el gegant tecnològic va decidir deixar d’usar el seu sistema d’intel·ligència artificial per a la selecció de personal, ja que descartava les dones, només perquè la majoria dels informàtics fins aleshores havien estat homes, la qual cosa ha influït en la manera com s’usa la intel·ligència artificial per a la selecció de personal arreu del món. Però què podem dir de l’edatisme de la IA?

En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una tecnologia o una problemàtica dels nostres temps, és ja una tautologia que anul·la qualsevol forma de reflexió crítica sobre la condició cíborg de l’humà actual. N’és un exemple el protagonisme absolut que ha tingut a la divuitena edició del Mobile World Congress (MWC, 2024), celebrat a Barcelona aquest passat febrer. El comportament de l’home tecnològic és un símptoma que qui determina avui la nostra identitat són les empreses tecnològiques i el seu extractivisme computacional (Gozalo Salellas, 2023; Sadin, 2020).

El valor de la informació d’actualitat és un fet innegable. Això fa que desperti interès tant el seu control com la gestió de l’agenda temàtica. En els últims anys, els hàbits de consum informatiu han canviat i, en molts casos, la tecnologia i empreses que no són periodístiques han incidit en quins fets coneixem i de quina manera ens informem. Ara la intel·ligència artificial (IA) també entra en aquesta equació.

Indubtablement, hauràs notat el sorgiment de narratives inclusives en cinema, còmics i videojocs, però qui està darrere d’aquestes transformadores narratives? Aquest article viatja a través de l’agència de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies, per la qual cosa explora com la seva influència està redefinint la manera com percebem i gaudim de l’art i l’entreteniment.

Al llibre titulat The Acceleration of Life in Digital Capitalism, la sociòloga Judy Wajcman reflexiona sobre com la cultura digital ha transformat la nostra experiència del temps. Ens brinda una discussió estimulant sobre la relació entre l’acceleració de la vida, la pressió del temps i el procés constant de desenvolupament tecnològic que caracteritza les societats capitalistes digitals actuals.

Amb el començament del mil·lenni, parlar de «nadius digitals» va esdevenir un fet molt comú per a molts. Amb aquest concepte, Marc Prensky (escriptor i orador estatunidenc expert en educació) feia referència a una nova generació d’estudiants que començaven a arribar a les universitats i que no s’adaptaven bé al sistema educatiu. El diccionari d’Oxford reprèn la idea de Prensky i defineix els nadius digitals com els qui han crescut en l’era de les tecnologies digitals.

Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

A mitjan 2023, la presidenta del Fons Nacional d’Innovació italià i experta en polítiques digitals, Francesca Bria, advocava per una eina com Twitter, però de base pública, oberta i plural. Llavors, els canvis recents en la propietat d’aquesta plataforma, ara denominada X, preocupaven i estaven comprometent els valors democràtics, la sobirania digital i l’interès públic, segons Bria en una entrevista a Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Els darrers dies del novembre passat, vaig tenir el privilegi de participar en l’esdeveniment Music Futures, organitzat per l’Área de Nuevas Identidades Musicales y Audiovisuales (ANIMA) amb la coordinació de l’experta professional i acadèmica Isabel Villanueva, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Durant aquesta trobada, vam comptar amb la presència destacada de Gigi Johnson, experta analista de la transformació digital en el món de la música, qui va dirigir el Center for Music Innovation de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i va exercir la docència a l’Herb Alpert School of Music de la mateixa universitat.