El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.

La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.

La intel·ligència artificial (IA) s’ha instaurat en la societat i sobretot en l’educació evocant controvèrsies i prejudicis, i convertint-se en la gran temàtica actual. Aquesta nova realitat comporta noves demandes i suscita dues necessitats en el procés d’implantació de la IA en l’educació. Primer, que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta. I, segon, no menys important i segurament una extensió del primer, que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals necessàries per a l’ús adequat de la IA, sigui per valorar-ne les possibilitats innombrables d’aprenentatge o per repensar el model educatiu actual.

La posada en marxa de l’aplicació TikTok Lite a França i Espanya ha generat nombrosos titulars. La reacció de la Unió Europea sol·licitant un informe de riscos a la companyia va acabar derivant en la suspensió del programa de recompenses en un temps rècord després del seu llançament. Però, darrere de la polèmica generada, subjauen altres qüestions com la reflexió sobre el valor del nostre temps de connexió i participació en aquests entorns socials.

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

Brianna Janel una influencer estatunidenca, es va quedar tancada dins del seu automòbil Tesla. El vehicle intel·ligent, projecte favorit de l’empresari neoconservador de Silicon Valley Elon Musk, necessitava actualitzar el seu sistema operatiu i va decidir fer-ho mentre la tiktoker estava a l’interior. Durant l’actualització del sistema, el Tesla Model 3 es va tancar automàticament sense permetre sortir la conductora. Pel que sembla, l’automòbil va advertir-li que no detingués l’actualització, perquè no era bo per als processos que necessitava fer el sistema operatiu del vehicle. Ella va decidir romandre dins sense pensar, pel que sembla, en les possibles conseqüències.

S’ha parlat molt de com els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) reforcen els estereotips i la discriminació, principalment pels biaixos de gènere, raça o origen de les dades que usen i que es reforcen amb sistemes d’aprenentatge automàtic. Un cas notori va ser motiu de debat en Amazon; el gegant tecnològic va decidir deixar d’usar el seu sistema d’intel·ligència artificial per a la selecció de personal, ja que descartava les dones, només perquè la majoria dels informàtics fins aleshores havien estat homes, la qual cosa ha influït en la manera com s’usa la intel·ligència artificial per a la selecció de personal arreu del món. Però què podem dir de l’edatisme de la IA?

En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una tecnologia o una problemàtica dels nostres temps, és ja una tautologia que anul·la qualsevol forma de reflexió crítica sobre la condició cíborg de l’humà actual. N’és un exemple el protagonisme absolut que ha tingut a la divuitena edició del Mobile World Congress (MWC, 2024), celebrat a Barcelona aquest passat febrer. El comportament de l’home tecnològic és un símptoma que qui determina avui la nostra identitat són les empreses tecnològiques i el seu extractivisme computacional (Gozalo Salellas, 2023; Sadin, 2020).