Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cultura digital" : 147 resultats
El règim digital (2): de l'apocalipsi 'en sèrie' a l'angoixa del dia a dia

Les noves tecnologies no només ofereixen un control inèdit sobre les nostres vides, sinó que en condicionen les conductes. La nova febre contemporània per les narratives apocalíptiques es diferencia d’una tradició que és tan antiga com ho són la literatura, el cinema i la ràdio per un fet esgarrifós: les formes apocalíptiques actuals es produeixen en l’esfera d’allò real o, fins i tot, la superen mitjançant tecnologies com els videojocs o la intel·ligència artificial.

El poder de la creativitat: per què la IA no podrà desbancar-nos en publicitat?

Fa pocs dies, Michael J. Miraflor, expert en comunicació i brànding, va mostrar el seu malestar sobre la tecnificació de la indústria publicitària amb aquesta piulada: «Advertising used to be about big ideas, creating desire, and building aspirational worlds. Now it’s mostly about optimization, efficiency, and arbitrage. A lot of the industry is closer to finance than it is to creative at this point, but we’re loathe to admit it.»

El rastreig ocular sap el que (no) has llegit

Dave Eggers reprèn l’univers d’El Círculo (Random House, 2013) per presentar la segona novel·la de la seva saga de ciència-ficció: El Todo (Random House, 2021). Tots dos best-sellers es basen en el paradigma de les grans tecnològiques de Silicon Valley. La primera és la història de la vida dins de la xarxa social i el cercador més gran del món: El Cercle. En la segona, El Cercle s’ha fusionat amb la companyia més gran de comerç electrònic mundial, cosa que ha creat l’empresa més rica i el monopoli més gran mai vist al món: El Tot. Sobren les associacions òbvies amb les grans tecnològiques.

El règim digital (1): retorn a '1984' o a 'Un món feliç'?

Arran del progrés de les sofisticades tecnologies de control digital, avui més que mai ressorgeix el referent de 1984, la distòpia literària orwelliana convertida en mitologia del segle XX. En aquesta obra, s’il·lustrava subtilment com funcionaven les dictadures del primer terç del segle passat. Menys es parla d’una nova experiència d’Un món feliç, la distòpia de Huxley amb què s’inaugurava la crítica cultural al capitalisme industrial dels anys vint i trenta.

Activa la creativitat i aprofita millor la jornada laboral

Fa gairebé 100 anys, l’economista John Maynard Keynes afirmava que el sistema capitalista no tendiria a la plena ocupació, ni a l’equilibri dels factors productius, sinó cap a un equilibri que només de manera accidental coincidiria amb la plena ocupació. Segons les seves prediccions, la societat actual ja hauria avançat tant que els països més desenvolupats es podrien permetre el luxe de realitzar jornades laborals de 15 hores setmanals. La realitat, però, ha esdevingut ben diferent.

OK, xarxa neuronal: intel·ligència artificial i música pop

El rol disruptiu i transformatiu de la intel·ligència artificial (IA) és un dels temes d’actualitat per excel·lència, com queda clar amb els nombrosos i interessantíssims articles sobre el tema apareguts a COMeIN. Els imaginaris de la intel·ligència artificial ens acompanyen des de fa molt temps en la literatura, el cinema, la televisió, els còmics o els videojocs, però quan entren en la nostra vida quotidiana… la cosa canvia. En aquest article, m’acosto a la quotidianitat de la IA en un camp que m’apassiona, la música.

Patricia Ventura: «Tenim el repte de com fem servir la IA per fer productes més ètics»

El Reuters Institute for the Study of Journalism indica que la intel·ligència artificial (IA) serà una de les tendències d’aquest 2023. En paral·lel, al llarg dels darrers mesos, s’ha produït una explosió d’eines d’IA, també per part de la ciutadania, i, com a periodistes, aquest fet ens obliga a endinsar-nos-hi per entendre’n i aprofitar-ne les potencialitats. En aquest escenari, entrevistem la Patricia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial.

A propòsit de l'exposició 'Els colors del món': una conversa sobre color amb una IA

Fa unes quantes setmanes, vam assistir a una visita guiada a una exposició titulada Els colors del món al Cosmocaixa, a Barcelona. Ho vam fer amb un grup d’estudiants de l’assignatura Taller de Color, del grau de Disseny i Creació Digitals, una assignatura que aborda les diferents dimensions del color com a fenomen físic, químic, social i cultural, de manera que, entenent tot això, els estudiants puguin triar i manejar el color d’una manera conscient i efectiva en la mesura del possible.

Què en sabem, del consum digital dels menors

El consum de continguts digitals i inadequats ha estat notícia, recentment, per les conseqüències negatives que pot comportar en els menors. Aquest consum s’ha anat incrementant, els darrers anys, per la seva facilitat d’accés en la nostra vida quotidiana. Tot i l’existència d’una regulació específica per protegir els infants en el consum de continguts audiovisuals, tant en mitjans tradicionals com digitals, encara hi ha certs riscos i desafiaments que s’han d’abordar per garantir-ne la seguretat i el benestar.

La IA en la comunicació corporativa: desafiament o oportunitat?

La intel·ligència artificial (IA) s’està obrint pas en la comunicació corporativa i promet revolucionar la manera en què les empreses interactuen amb els seus clients, empleats, accionistes i altres públics. No obstant això, aquest impacte potencial de la IA planteja importants desafiaments ètics i de privacitat, a més de preguntes sobre la relació entre la tecnologia i la comunicació humana.

147 resultats | Pàgina 1 de 15
1 |
2 |
Següent >>