Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Creus, Amalia" : 41 resultats
Per continuar pensant el sentit de l¿educació

En un article anterior, indagava el sentit de l’educació a partir de les aportacions de dos referents de filosofia clàssica: Jean-Jaques Rousseau i Immanuel Kant. Proposo ara aprofundir en aquest debat recuperant uns altres dos autors fonamentals: Karl Marx i Paulo Freire. Les seves aportacions han tingut una gran rellevància en la construcció d’una visió crítica de l’educació. No només en la mesura que ens han ajudat a comprendre els mecanismes interns dels sistemes educatius per a la reproducció de desigualtats, sinó també perquè han assenyalat i defensat que l’educació és –o hauria de ser– un instrument poderós per a la transformació social.

Altres maneres d¿habitar el món

En un article titulat «El clima de la historia: cuatro tesis», l’historiador bengalí Dipesh Chakrabarty ens fa una provocadora invitació: deixem per un moment en suspens la lògica immediatista des de la qual acostumem a pensar-nos en un món altament tecnològic i hiperconnectat.

Quin sentit té l¿educació?

Sí, la pregunta vol ser provocadora. De fet, sempre resulta una mica pertorbador preguntar-nos sobre el sentit de les coses, i més quan ens referim a dimensions de la vida que estan plàcidament incorporades a la nostra existència, que donem moltes vegades per fetes o per bones. Llavors, molt poques vegades ens aturem davant seu i ens preguntem: però… per què?, per a què?, amb quin sentit?

Altres encontres

 «Quan m'aturo a reflexionar sobre els meus viatges pel món, viatges que s'han prolongat durant molts, molts anys, de vegades tinc la impressió que les fronteres i els fronts, així com les penalitats i els perills propis d'aquests viatges m'han produït menys inquietud que la incògnita, sempre present i renovada, de com transcorreria cada nou encontre amb els Altres, amb aquestes persones estranyes amb les quals em toparia mentre seguia el meu camí. Ja que sempre vaig saber que d'aquesta trobada dependria molt, moltíssim, si no tot.»

'Feedback': què hi ha de nou?

Proporcionar un bon feedback constitueix una de les principals tasques docents. Mitjançant la retroacció oferim als estudiants l’oportunitat de visibilitzar els seus èxits i reconèixer les seves fortaleses, així com les seves debilitats o punts de millora. En contrapartida, per als educadors el feedback és un instrument important per contrastar i valorar l’adequació de les metodologies didàctiques que adoptem, ja que proporciona una base molt valuosa per a la millora continuada de la nostra pràctica docent.

 

Altres temps, altres històries

A l’article titulat «The climate of history: four theses», l’historiador Dipesh Chakrabarty ens convida a pensar –o repensar– el sentit de la història des de l’òptica de l’Antropocè, una era geològica caracteritzada per transformacions planetàries provocades per la nostra acció sobre els ecosistemes terrestres. Pensar-nos des del marc de les dimensions temporals geofísiques resulta un exercici interessant i inquietant alhora, acostumats com estem a les lògiques immediatistes i hiperaccelerades de la globalització.

El món sense nosaltres

Al llibre The world without us, Alan Weisman, periodista i escriptor, ens convida a un provocador exercici de construcció mental del futur: «Suposem que ha passat el pitjor. Que l’extinció humana és un fet consumat. Imaginem un món del qual tots nosaltres hàgim desaparegut sobtadament. Què passaria? El planeta faria un sospir d’alleujament? Ens trobaria a faltar? Com seria aquest món on ja no existiríem com a espècie?».

Crear possibilitats: relats per a un nou món

Durant molts anys ens hem acostumat a entendre i explicar el canvi climàtic com tot allò que passa al nostre planeta: escalfament global, inundacions, incendis, desforestació, pluja nuclear, extincions, desaparició accelerada de la biodiversitat... Amb el temps i la contínua degeneració dels ecosistemes terrestres, hem començat també a conèixer la seva dimensió experiencial: guerres, migracions forçades, pobresa, col·lapse del sistema alimentari... Finalment, a cop de pandèmia, vam comprendre que les conseqüències del canvi climàtic no ocorren només en països distants, a les tortugues i als ossos polars. Ens afecten a tots, són terribles i ens estan matant.

'Andrà tutto bene': cantar i comprar paper higiènic

La crisi sanitària causada per la COVID-19 està posant a prova el delicat engranatge de la nostra organització social. Tancament de fronteres, escoles i carrers buits, escassetat de subministraments, estupor i desorientació. Per vèncer la fase de contagi del coronavirus es recomana no sortir de casa nostra i evitar el contacte amb els altres. Una pandèmia que ens obliga a aïllar-nos, però també a reivindicar la cura mútua i la fraternitat com a únic antídot possible a una dolència que ens afecta a tots, i que només junts podrem superar.

Creativitat per a un món millor

Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l'amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d'hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l'impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.

41 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>