La classe política es va fent espai, a poc a poc, a Twitch. Les plataformes digitals ofereixen la possibilitat d’establir diàleg, crear comunitat i esdevenir un altaveu molt més potent que els canals comunicatius ‘tradicionals’. És evident que els polítics han de tenir presència digital, sempre que sigui amb una estratègia predefinida. I, ara, a Twitch, hi troben un altre incentiu: el jovent, el gran abstencionista electoral.

El mes de març va marcar una nova fita en la guerra per acabar amb la propagació del discurs de l’odi a internet. La presentació d’un protocol que compta amb l’adhesió d’actors diversos afavoreix la col·laboració per tallar la presència d’aquests missatges, que constitueixen un delicte. Un discurs de l’odi que, més enllà de l’àmbit penal i l’efecte directe sobre les persones o col·lectius a què es dirigeix, té conseqüències en la dinàmica i el funcionament democràtics, així com en el manteniment d’una convivència tolerant i pacífica.

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

«La durada de 800 vides encadenades pot comprendre més de 5.000 anys. Però, d’aquestes 800 persones, 650 van passar les seves vides en coves o en llocs pitjors; només les últimes 70 han crescut tenint algun mitjà realment efectiu per comunicar-se amb els altres, només les últimes 6 han pogut veure alguna paraula impresa o tingut els recursos per mesurar el fred o la calor, només les últimes 4 han pogut mesurar el temps amb certa precisió; només les 2 últimes han fet servir un motor elèctric, i la immensa majoria dels elements que componen el nostre món material va ser desenvolupada en l’interval corresponent a l’última de les 800 persones» (Buchanan, 2010).

La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.

En l’àmbit de la comunicació de marca, concretament pel que fa a campanyes publicitàries del sector de la moda, el vitiligen ha irromput dràsticament, sobretot en els aspectes que es relacionen amb el pla visual i estètic, i no tant en el que té a veure amb la fase de desenvolupament creatiu i narratiu de la mateixa campanya. La qüestió de fons és: desestigmatitza o contribueix a la despersonalització?

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

Les emissions nocturnes són un lloc privilegiat per donar curs a continguts i personatges que sovint queden al marge de les emissions diürnes. Veus càlides ens acompanyen en insomnis, treballs i tasques diverses durant unes hores en què (gairebé) tothom dorm. A més, ara estan disponibles 24/7 gràcies al podcast.

Les emoticones o els emojis són elements gràfics que formen part de la comunicació ordinària en el nostre dia a dia, mitjançant els diferents dispositius, plataformes o xarxes socials. Serveixen per emfatitzar o dotar d’emocions i contingut els missatges textuals, però en algunes ocasions també serveixen per definir-nos, com un element més d’expressió personal.

El format podcast ha permès la proliferació de veus i temes molt diversos però, en el context d’aquesta revista i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, em sembla interessant reflexionar sobre els que han estat creats per dones periodistes amb vocació crítica i feminista.