Resultats de la cerca
Autors Martínez Martínez, Silvia (29) San Cornelio, Gemma (26) Roig, Antoni (24) López-Borrull, Alexandre (23) Sanz Martos, Sandra (22) Montaña Blasco, Mireia (20) Lalueza, Ferran (18) Sivera, Sílvia (18) Estanyol i Casals, Elisenda (11) Creus, Amalia (11) Ollé, Candela (9) Cobarsí-Morales , Josep (9) Vàzquez Garcia, Mercè (7) Aranda, Dani (6) Garcia Alsina, Montserrat (5) Martorell, Sandra (5) Vilajoana Alejandre, Sandra (5) Ortoll, Eva (5) Sánchez-Navarro, Jordi (5) Pujol, Cristina (4) Roca Trenchs, Núria (4) Estévez Jiménez, Patricia (3) Cruz, María del Carmen (3) Herrera , Raquel (3) Clares Gavilán, Judith (3) Cavaller, Víctor (3) Compte Pujol , Marc (2) Santa María, Rosario (2) Gurpegui Vidal , Carlos (2) Aced, Cristina (2) Lara, Pablo (2) Cabezas, Sílvia (2) Domínguez, Eva (2) Rosales, Andrea (1) Martins, Inés (1) Martins, Aline (1) Gozalo Salellas, Ignasi (1) López-Borrull, Alexandre (1) Pons, Joan J. (1) Díaz, Ángel (1) Freire Sánchez, Alfonso (1) Vidal Mestre, Montserrat (1) Costa Gálvez, Lola (1) Cevallos Castells, María Rosa (1) Fernández de Castro, Pedro (1) Mohammadi, Leila (1) Erol, Alkim (1) Bayo Caballero, Eduardo (1) Montaña i Cabacés, Jordi (1) Garcia, Nil (1) Gurpegui Vidal , Carlos (1) Vergara, Isabel (1) Vilaró, Dani (1) de Dalmases, M. Luisa (1) Fernàndez-Cuesta, Jordi (1) Martín-Guart, Ramon (1) María Marcos, Eva (1) Farran Teixidó, Eduard (1) Bernal Triviño, Ana Isabel (1) Aran, Gina (1) Platero, Marta (1) Valiente, Sònia (1) Llanos López, Isabel María (1) Ciuró, Gemma (1) Costa, Txell (1) Linares Palomar, Rafael (1) Marquina, Julián (1) Clares Gavilán, Judith (1) R. Prieto, Sònia (1) Garcia, Elvira (1) Lacruz Cruz, Amado (1) Traver Vallés, Paula (1) Aguilar Moreno, Estefanía (1) Gabelas, José Antonio (1) Marta Lazo, Carmen (1) Viladot i Presas, Maria Àngels (1) Guallar, Javier (1) Aira, Toni (1)
Resultats de la cerca "mitjans socials" : 323 resultats
D L¿NFNT DNS D¿N JNC

Aquest estiu, em vaig poder submergir finalment en la dolça lectura d’un best seller atípic. L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo, narra la història dels llibres (Vallejo, 2021). La seva lectura em va permetre reflexionar sobre els avatars de l’ofici dels escrivans en temps de les xarxes socials.

`Femvertising¿ a Espanya: què té a veure el feminisme amb el pernil?

En l’actualitat, moltes marques fan ús de la femvertising com a recurs de responsabilitat social corporativa. A Espanya, la marca Campofrío inverteix en campanyes que poden ser considerades exemples de femvertising, amb missatges i imatges que empoderen el gènere femení. Per reflexionar sobre aquesta tendència, hem triat la campanya Fantasmes, de Campofrío, amb la finalitat d’entendre’n la recepció en un públic jove. S’observa una sensibilització d’aquest segment pel tema, alhora que es detecta certa desconfiança en la legitimitat del compromís feminista d’aquesta marca.

Per què m¿interpel·la la idea d¿infocràcia de Byung-Chul Han?

Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.

Notícies d¿estiu

La paraula vacances ja surt a cada conversa i es fa el compte enrere dels dies que falten per a la desconnexió. Els mitjans de comunicació, però, no tanquen, ja que l’actualitat informativa continua, encara que la política i els esports baixen el ritme –i sabem que omplen moltes pàgines de tinta i moltes hores d’emissió al llarg de l’any. Quin tipus de notícies es publiquen durant el juliol i l’agost? Quins continguts agradaria més llegir i escoltar a l’audiència i als lectors?

Imatges i intel·ligència artificial: som-hi de nou

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Silicon Valley, Twitter i Musk: del nou capitalisme de plataformes a plataforma per al vell capitalisme

Amb la notícia no consumada de l’adquisició de Twitter, el nou protagonisme d’Elon Musk en el món de les empreses tecnològiques de Silicon Valley ens desvela que ja som de ple en una segona fase del capitalisme del big data: s’abandona el feudalisme tecnològic de caràcter utopista per entrar a una plutocràcia extraactivista en què el sector tecnològic és solament un mercat més dins del somni imperial per posseir un nou món que hi ha darrere dels passos d’Elon Musk o Jeff Bezos.

Imaginaris del turisme al cinema espanyol

Ara que ve el bon temps i algunes comencem el nostre particular període d’estivació, proposo realitzar un recorregut sobre alguns canvis que s’han produït en els discursos, representacions i imaginaris culturals del turisme en el canvi de segle en un context de crisi econòmica i climàtica, amb la indústria turística en el centre dels debats sobre el model espanyol construït en el desenvolupisme i consolidat durant la transició.

Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d¿expressió i desinformació

Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.

Noves fonts d¿informació per al periodisme científic

Periodisme esportiu, polític, econòmic, cultural, científic… Aquestes són algunes de les especialitats possibles a l’hora de decidir en quin àmbit vols aprofundir i formar-te, per tal de poder treballar en una publicació especialitzada. Per fer-ho, cal un bon coneixement de l’àmbit escollit, disposar i seleccionar bones fonts d’informació i, també, parlar el mateix llenguatge entre científics (o polítics, o esportistes, etc.) i periodistes. Ciència i salut han estat el focus informatiu els darrers dos anys arran de la pandèmia.

Invasió russa a Ucraïna: anàlisi desinformativa de la primera setmana de conflicte

Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.

323 resultats | Pàgina 1 de 33
1 |
2 |
Següent >>