Comencen les vacances. La càmera de fotos ni l’agafes, que amb el mòbil ja n’hi ha prou. Qualitat d’imatge excel·lent i zero maldecaps amb l’emmagatzematge, que tot puja al núvol. La fotografia i el vídeo són pràctiques quotidianes: has comptat quantes fotos fas a la setmana, o al dia? Quan visitem llocs exòtics encara en fem més, de fotos.

Els mesos d’estiu porten les vacances i, consegüentment, la proliferació de viatges i turisme en general. Per gràcia dels algoritmes que governen les xarxes socials i les seves cambres de ressonància, durant les darreres setmanes he rebut una sèrie d’anuncis i suggeriments de comptes a seguir que mostren dues cares de l’habitatge turístic i les seves manifestacions en forma comunicativa.

El passat estiu el concepte de tradwife va inundar les xarxes socials espanyoles després de la viralització d’algunes de les publicacions a TikTok de la creadora de continguts Roro Bueno en les quals apareixia cuinant per a la seva parella. Fins aquí, tot pot sonar inofensiu i banal, si no fos perquè aquests continguts s’emmarquen en un fenomen molt més ampli i global de dones que enalteixen els rols de gènere tradicionals, aquells relacionats amb les tasques de cures i el treball reproductiu, reivindicant el retorn de les dones a l’esfera domèstica, mentre que els homes s’enalteixen com els proveïdors econòmics.

Vaig marxar de vacances amb un article mig apuntat en el qual assenyalava que el principal problema que tenia el Partit Demòcrata a les eleccions americanes no era només la desinformació, sinó els fets que sí eren certs en aquest cas precisament, atesa la percepció que s’estava generant al voltant de Biden. De fet, el volia titular Amicus Biden, sed magis amica veritas (Biden és el meu amic, però més amiga és la veritat), parafrasejant allò que ja havia dit Aristòtil respecte del seu mestre Plató.

Aquest estiu, la celebració dels Jocs Olímpics ha protagonitzat gran part de les nostres converses: des de comentar gestes dels esportistes fins a opinar sobre l’organització de l’esdeveniment. Però què succeeix amb els Jocs Paralímpics? La veritat és que, encara que amb menor repercussió, els esforços per posar-los en el focus també han generat polèmica. Més concretament, l’estratègia seguida pel compte @paralympics a TikTok ha estat qüestionada amb visions que han oscil·lat entre atribuir encert o despropòsit al Comitè Paralímpic Internacional (CPI).

Els influencers són persones properes que comparteixen detalls de la vida personal per generar una connexió emocional amb els seguidors. Són models, també referents, líders d’opinió, fonts d’informació i, en força casos, una professió idealitzada a aconseguir. Són també prescriptors i peces clau per a les vendes de les marques. Parlarem d’ells i d’elles, de l’empremta que deixen en la generació Z, de gènere, de publicitat, de regulació i també d’alfabetització mediàtica.

Frances Haugen es va convertir en un personatge públic no només perquè va trobar la fortalesa per documentar la manca d’acció de Facebook contra la desinformació, i una estratègia per visibilitzar els problemes que l’empresa estava creant, sinó també perquè va defensar els seus arguments, per exemple, davant el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu. A més, va escriure un llibre sobre el seu camí per convertir-se en una científica de dades amb sentit crític i, posteriorment, en una whistleblower: The power of one (2023).

No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.

La posada en marxa de l’aplicació TikTok Lite a França i Espanya ha generat nombrosos titulars. La reacció de la Unió Europea sol·licitant un informe de riscos a la companyia va acabar derivant en la suspensió del programa de recompenses en un temps rècord després del seu llançament. Però, darrere de la polèmica generada, subjauen altres qüestions com la reflexió sobre el valor del nostre temps de connexió i participació en aquests entorns socials.

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?