Resultats de la cerca
Autors Martínez Martínez, Silvia (28) Roig, Antoni (24) San Cornelio, Gemma (24) Sanz Martos, Sandra (22) López-Borrull, Alexandre (20) Montaña Blasco, Mireia (19) Sivera, Sílvia (18) Lalueza, Ferran (17) Creus, Amalia (11) Estanyol i Casals, Elisenda (10) Cobarsí-Morales , Josep (9) Ollé, Candela (7) Vàzquez Garcia, Mercè (7) Aranda, Dani (6) Garcia Alsina, Montserrat (5) Martorell, Sandra (5) Vilajoana Alejandre, Sandra (5) Ortoll, Eva (5) Sánchez-Navarro, Jordi (5) Roca Trenchs, Núria (4) Estévez Jiménez, Patricia (3) Pujol, Cristina (3) Cruz, María del Carmen (3) Herrera , Raquel (3) Clares Gavilán, Judith (3) Cavaller, Víctor (3) Santa María, Rosario (2) Gurpegui Vidal , Carlos (2) Aced, Cristina (2) Lara, Pablo (2) Cabezas, Sílvia (2) Domínguez, Eva (2) Díaz, Ángel (1) Freire Sánchez, Alfonso (1) Vidal Mestre, Montserrat (1) Costa Gálvez, Lola (1) Cevallos Castells, María Rosa (1) Fernández de Castro, Pedro (1) Mohammadi, Leila (1) Erol, Alkim (1) Bayo Caballero, Eduardo (1) Montaña i Cabacés, Jordi (1) Garcia, Nil (1) Gurpegui Vidal , Carlos (1) Vergara, Isabel (1) Vilaró, Dani (1) de Dalmases, M. Luisa (1) Fernàndez-Cuesta, Jordi (1) Martín-Guart, Ramon (1) María Marcos, Eva (1) Farran Teixidó, Eduard (1) Bernal Triviño, Ana Isabel (1) Aran, Gina (1) Compte Pujol , Marc (1) Platero, Marta (1) Valiente, Sònia (1) Llanos López, Isabel María (1) Ciuró, Gemma (1) Costa, Txell (1) Linares Palomar, Rafael (1) Marquina, Julián (1) Clares Gavilán, Judith (1) R. Prieto, Sònia (1) Garcia, Elvira (1) Lacruz Cruz, Amado (1) Traver Vallés, Paula (1) Aguilar Moreno, Estefanía (1) Gabelas, José Antonio (1) Marta Lazo, Carmen (1) Viladot i Presas, Maria Àngels (1) Guallar, Javier (1) Aira, Toni (1)
Resultats de la cerca "mitjans socials" : 305 resultats
'Xatbots' i biaixos: aliats per al discurs de l'odi

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

De la biblioteca universal a l'internet dels afectes

Insistir que internet no és un objecte neutre i separable, que pugui establir un sentit al marge de la societat que el produeix i en la qual s'integra, no s'hauria d'entendre com una afirmació que vagi en contra dels estudis d'internet com una disciplina independent, amb caràcter propi, sinó tot el contrari. Més aviat l'humanitza. Que la immensa estructura tecnològica que anomenem internet encarni diferents valors i interessos en tots els seus nivells, des del suport material sobre el qual es desplega fins a les formes fugaces de comunicació i consum que facilita, és el que permet, precisament, que la seva anàlisi configuri un àmbit d'estudi diferenciat, capaç de donar resultats rellevants sobre el món en què vivim.

#saveManifest: quan fans ¿i plataformes¿ salven una sèrie de televisió
Recentment vaig mantenir una conversa amb la guionista de televisió Marta Gené Camps pel podcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Parenthesis. Ella és part de l’equip creatiu de les primeres tres temporades de la sèrie Manifest i compta amb una llarga i apassionant experiència a la televisió nord-americana. Vam parlar de com funcionen les sèries de televisió des de dins; què hi fan guionistes, productores, showrunners o directores, entre moltes altres coses. Aquest article vol ser un complement a l’episodi, on em centro en el fenomen de la campanya de fans que ha salvat Manifest de la cancel·lació, aconseguint que Netflix l’aculli per a una macrotemporada final.
Carn, estil de vida i activisme medioambiental

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

Desinformació com a eina d¿activisme social i polític: la fi justifica les 'fake news'?

La crisis sanitària i infodèmica per la COVID-19 ens ha impactat de forma molt important durant el darrer any. A banda d’aprendre què són les Rt, la incidència acumulada o què és una PCR, hem hagut de bregar amb una gran quantitat de mentides i notícies falses. Des de les teories conspiracionistes que lligaven en Bill Gates (abans del divorci) i el 5G amb la malaltia, fins a les informacions que les campanyes de vacunació eren els intents del nou ordre mundial per a reduir i controlar la població global. 

`COMeIN¿: una dècada en 10 imatges

Aquest mes de maig, COMeIN fa la seva primera dècada de vida. Al llarg de tot el que ens queda de 2021, ja hi haurà temps de commemorar l’efemèride com cal. De moment, a manera d’aperitiu, us convido a compartir un itinerari molt –però molt– personal que ens portarà a recórrer la història de la revista a través de 10 imatges. Comencem?

Causes socials i mitjans `mainstream¿

En aquest article m’agradaria desenvolupar un concepte relacionat amb dos temes que m’han ocupat últimament: d’una banda, una investigació sobre ecoinfluencers a Instagram, realitzada amb Elisenda Ardèvol i Sandra Martorell; de l'altra, la programació a la televisió de la sèrie Rocío, contar la verdad para seguir viva, on la nostra companya Ana Bernal té un paper fonamental en el debat posterior. Els dos fets tenen en comú: el mainstream, vinculat a temàtiques de gran importància social i actualitat, com l’ecologia i el feminisme.

Twitch, del 'gaming' a la política: com es capta el vot jove?

La classe política es va fent espai, a poc a poc, a Twitch. Les plataformes digitals ofereixen la possibilitat d’establir diàleg, crear comunitat i esdevenir un altaveu molt més potent que els canals comunicatius ‘tradicionals’. És evident que els polítics han de tenir presència digital, sempre que sigui amb una estratègia predefinida. I, ara, a Twitch, hi troben un altre incentiu: el jovent, el gran abstencionista electoral.

Silenciar el discurs de l'odi

El mes de març va marcar una nova fita en la guerra per acabar amb la propagació del discurs de l’odi a internet. La presentació d’un protocol que compta amb l’adhesió d’actors diversos afavoreix la col·laboració per tallar la presència d’aquests missatges, que constitueixen un delicte. Un discurs de l’odi que, més enllà de l’àmbit penal i l’efecte directe sobre les persones o col·lectius a què es dirigeix, té conseqüències en la dinàmica i el funcionament democràtics, així com en el manteniment d’una convivència tolerant i pacífica.

Allò d¿Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

305 resultats | Pàgina 1 de 31
1 |
2 |
Següent >>