Aquest text es proposa reivindicar els Estudis Culturals com un camp de recerca interdisciplinari operatiu per analitzar i transformar les societats actuals. Per a això, proposem fer un repàs de l’obra Doing Cultural Studies: The story of the Sony Walkman (du Gay et al., 1997). Aquest llibre se situa en la intersecció històrica que marquen els últims anys del segle XX, absolutament fonamentals per entendre l’expansió tecnològica i mediàtica en l’actualitat. Per al cas que ens ocupa, el moment de la seva publicació també el situa a mig camí entre la fundació oficial dels Estudis Culturals el 1964, amb la creació del Centre d’Estudis Culturals Contemporanis (CCCS per les seves sigles en anglès) a la Universitat de Birmingham per Richard Hoggart i Stuart Hall (coautor del llibre que presentem aquí), i l’actualitat, a un quart de segle de la seva publicació i en el 60è. aniversari dels Estudis Culturals.
Fa tot just cinc anys, vaig escriure un article en aquesta mateixa revista on parlava de desinformació i eleccions europees. En aquell moment, semblava que les eleccions havien donat uns resultats «acceptables» per a l’statu quo i es va concloure que s’havia sabut actuar contra la desinformació de manera adequada en relació amb l’activació del Codi de Bones Pràctiques contra la Desinformació, al qual s’havien d’adherir les grans plataformes i xarxes socials.
L’humor fet per dones que es gesta en l’ecosistema mediàtic d’internet té un encaix difícil quan es desplaça a canals i formats generalistes. Després d’Elvis (Baz Luhrmann, 2022), on se’ns conta amb una narrativa i una estètica aclaparadores l’ascens i caiguda del mite popular d’Elvis consumit en les gargamelles del showbusiness, Sofia Coppola ens conta a Priscilla (2023) el revers íntim i domèstic de la vida de la seva dona durant els seus anys de relació (1959-1973): la seva primera trobada a la base militar nord-americana d’Alemanya –ella amb 14 anys i ell amb 24–, la seva marxa als EUA, la seva vida a Graceland, les noces, la maternitat i la separació.
«És una persona amb més experiència, és predictible, és un polític de la vella escola». Aquestes són les floretes que el president rus, Vladímir Putin, va tirar recentment al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, quan un periodista li va preguntar si en les presidencials que se celebraran enguany al país nord-americà preferia una victòria de Biden o de Donald Trump (probable candidat republicà si res ni ningú no ho remeia). Putin elogiant Biden i menystenint el seu estimat col·lega Trump? Doncs sí, una abraçada de l’os en tota regla.
El passat 10 de febrer vaig assistir com a membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a la 38a. Gala dels Premis Goya, a la Fira de Valladolid. A les portes del recinte, les protestes dels agricultors es feien sentir en forma de crits i algun insult dirigit a les persones assistents a la cerimònia.
El valor de la informació d’actualitat és un fet innegable. Això fa que desperti interès tant el seu control com la gestió de l’agenda temàtica. En els últims anys, els hàbits de consum informatiu han canviat i, en molts casos, la tecnologia i empreses que no són periodístiques han incidit en quins fets coneixem i de quina manera ens informem. Ara la intel·ligència artificial (IA) també entra en aquesta equació.
La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.
La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).
Els darrers mesos gairebé només parlem d’intel·ligència artificial (IA), que si «la IA ha vingut per quedar-se», que si «la IA ja no és el futur, sinó que és el present», etc. Entre que escric aquest text i es publica, ja hauran canviat moltes coses i tot plegat haurà evolucionat cap a camins encara desconeguts. Així i tot, m’aventuro a escriure i que passi el que hagi de passar. Som-hi! Quin ús estem fent de la IA en professions com el disseny, l’audiovisual, el periodisme o la comunicació?
El mes de gener implica el retorn a la rutina, després d’uns dies de festa, grans àpats i descans. Deixem enrere el Nadal, que representa ja, avui dia, un moment emotiu que va molt més enllà de celebracions religioses. És un període en què la societat se submergeix en un esperit festiu i de generositat. Per a les marques, aquest moment representa una bona oportunitat per connectar amb el seu públic d’una manera més emocional i crear així un vincle durador.