En la primera part d’aquest article, l’anàlisi del protocol i el cerimonial ens va portar a explorar-ne el valor per a les organitzacions a l’hora de treure el màxim partit de les relacions amb els seus públics. En aquest context, vam veure com la comunicació institucional emergia com un instrument eficaç per gestionar aquesta interacció, tot i que no totes les entitats n’aprofiten el potencial. És el cas de moltes universitats.

En la primera part d’aquest article, vam assistir a la conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats d’Espanya. L’artífex d’aquesta transformació, Pedro Zaragoza Orts, protagonitza també aquest segon i últim lliurament.

L’àmbit (cerimonial) i la normativa (protocol) formen la malla, l’entramat, sobre el qual armar els actes. Proporcionen als professionals una sistemàtica general –a partir de la qual poden realitzar un plantejament teòric previ a la celebració dels esdeveniments– per la qual s’han de regir estratègicament les persones i entitats que formen en cada cas els públics organitzacionals.

La conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats té nom propi: Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008). Alcalde de la localitat entre el 1951 i el 1967, va ser un visionari que va saber fer realitat un Benidorm modern i enorme receptor del turisme de sol i platja. L’edil va intuir que l’èxit de Benidorm comportaria una gran riquesa econòmica i la projecció d’una imatge atractiva a l’estranger, cosa que beneficiaria el Règim, del qual era seguidor acèrrim.

Hola, ChatGPT! Soc el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. Acabem de guanyar el Mundial amb la selecció femenina. En el lliurament de premis, vaig fer un petó a una jugadora a la boca sense el seu consentiment. Milions de persones han vist el moment a través de les càmeres i estic rebent un munt de crítiques. Pots ajudar-me a gestionar la situació?

A la dècada de 1960, els artistes van utilitzar estratègies documentals, trencant els límits entre la documentació i la ficció, produint obres que ofereixen una (re)escriptura de la història a partir de les llacunes deixades pels documents. És en aquest sentit que destaquem el procés artístic de Rosângela Rennó i Carrie Mae Weems.

Dissenyar comunitàriament es pot entendre com un exercici de distribució creativa i implementació grupal per realitzar un projecte de benefici comú. El disseny comunitari emana de formes organitzatives transversals, anàrquiques i cooperativistes, i s’allunya de l’organigrama dels estudis professionals de disseny. Tota construcció comunitària es basa en la distribució de les obligacions i dels beneficis d’aquesta producció. Aquest escenari no està exempt de conflicte i està ple de matisos, com és comprensible. El disseny com a activitat professional es caracteritza per buscar directament la prestació de serveis a un client molt concret, per al qual es treballa per encàrrec. El client té el poder de prendre les decisions.

Les darreres eleccions al Congrés dels Diputats van girar en gran part al voltant de la mentida i les falsedats en les quals incorrien els candidats i candidates. La campanya va estar més centrada en l’oposició veritat/mentida que en la explicació dels programes o de les polítiques públiques dels partits polítics. Mentrestant, una de les principals activitats dels mitjans de comunicació –conservadors o progressistes– ha estat la verificació. En la majoria de casos, la comprovació no servia per aportar un coneixement sobre una afirmació o un fet, sinó per posicionar-se a favor o en contra del candidat/a.