Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i ‘storytelling’ com a motors d’accions comunicatives rellevants (i II)

El revitalitzat Benidorm Fest, esdeveniment que en les dues últimes edicions serveix de trampolí per a les cançons candidates a Eurovisió, es va crear el 1959 amb la denominació de Festival Espanyol de la Cançó i amb el suport de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). La seva referència era el Festival de Sanrem, iniciat el 1951 i retransmès per la RAI des del 1955. Un festival que havia aconseguit popularitzar la música italiana a tot Europa i reforçat el paper del país com a destinació turística.

 

El Festival de Benidorm va tenir un gran èxit, especialment els anys seixanta i setanta, quan va ser el trampolí per a intèrprets com Julio Iglesias o Raphael. En la primera edició, Pedro Zaragoza va adquirir el compromís personal de compensar la cadena REM amb cinc milions de pessetes si plovia, ja que el festival es feia a l’aire lliure.

 

Ametllers en flor durant el fred hivern

 

Zaragoza anava a l’aeroport d’Alacant amb diverses branques d’ametller en flor que repartia entre els tripulants de les línies europees, amb l’objectiu que anunciessin als seus compatriotes el bon temps i que a Benidorm ja era primavera (Mazón, 2010).

 

La iniciativa es va dur als aparadors d’agències de viatge sueques, en ple mes de gener, per sorpresa dels transeünts, que entraven a comprovar si les branques d’ametllers en flor eren naturals o artificials. Al costat de les branques, hi havia un cartell amb la imatge de Benidorm i el lema: «el sol passa l’hivern a Benidorm…i la brisa, l’estiu». Es garantia, a més, el sol: si algun dia el sol no sortia, l’estada a l’hotel era gratuïta.

 

Operació B-B

 

La majoria dels visitants espanyols de Benidorm procedia de Madrid i el que avui és Castella-la Manxa. Zaragoza es va plantejar el 1964 captar també turistes del nord i es va centrar en els visitants de Biscaia. Va convidar 150 parelles, que s’havien casat de manera simultània a la Basílica de Begoña, a passar la lluna de mel a Benidorm (en aquella època, era molt comú que les parelles celebressin la lluna de mel a Mallorca).

 

Com indica Pascual (2019), l’acció va aconseguir una gran repercussió en la societat biscaïna i va ser l’inici d’un flux important de turisme procedent d’Euskadi durant dècades.

 

Operaatio Lappi Espanjassa

 

L’alcalde de Benidorm, el 1965, va convidar a visitar la localitat una família de lapons. Una operació de promoció desenvolupada de manera conjunta amb Finnair, les línies aèries de Finlàndia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pedro Zaragoza i la família lapona a Hèlsinki

Font: diari ‘Las Provincias’

 

Vestits amb la roba tradicional, i amb un cartell que anunciava que anaven a Benidorm, des d’Hèlsinki van viatjar a Espanya Hans Nuorgam, un dels millors caçadors de Lapònia, segons va indicar en el seu moment el reportatge emès en el NO-DO, la muller, Ida Karoliina, i dos dels seus fills: Ilma i Elno. Van estar a Barcelona i Madrid, on van ser rebuts per Franco.

 

A Benidorm, van tenir una atapeïda agenda en la qual no va faltar el bany al mar, amb anècdota inclosa, tal com relata Pedro Zaragoza: «Com que tenien calor, van anar a prendre un bany a la platja. Per sorpresa nostra, es van treure tota la roba menys els mitjons, ja que la seva cultura no els permetia ensenyar els peus, i es van ficar a l’aigua despullats. Per sort, vaig convèncer els periodistes perquè no en fessin ressò. Si pel biquini, m’havien volgut excomunicar, imagineu-vos per un nu integral» (Alberola, 2000).

 

Les peripècies de la família lapona van tenir una àmplia repercussió en la premsa de tot el món (Díaz, 2016), i es van convertir en una experiència pionera, intercontinental i singular, en un context d’incipient desenvolupisme.

 

Les accions concretes desenvolupades per Pedro Zaragoza complementaven una acció contínua i intensa de relacions públiques. S’entrevistava amb operadors turístics, directors de banc, polítics i qualsevol persona que considerés que podia afavorir el turisme a Benidorm. Els obsequiava amb torrons i ampolles de vi etiquetades com a «Sol de Benidorm embotellat» (Bayón, 1999).

 

No importa si va adornar les llegendes que ell va alimentar per aconseguir els seus objectius. La realitat és que Benidorm és un gran fenomen turístic, d’importància mundial, conseqüència de la intuïció d’una persona que va entendre les possibilitats que oferia el turisme de classes mitjanes, sense importar-ne l’origen. Pedro Zaragoza ho va aconseguir, a més, mitjançant la construcció de relats que penetraven profundament en les audiències a les quals s’adreçaven. Històries que han arribat fins als nostres dies des del Mediterrani.

 

Per saber-ne més:

ALBEROLA, Miquel. (2000, 4 agost). «Pedro Zaragoza, ex alcalde de Benidorm: “Oponerme al biquini era fracasar”». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/diario/2000/08/04/opinion/965340013_850215.html

ATLAS (2016, 7 desembre). «El hombre que se “inventó” Benidorm». Las Provincias [en línia]. Disponible a: https://www.lasprovincias.es/culturas/cine/201612/07/hombre-invento-benidorm-20161207184052-rc.html

BAYÓN, Fernando (director). (1999). 50 años del turismo español: un análisis histórico y estructural. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.

DÍAZ, J. (2016, novembre). «Del hombre que embotelló el sol». Benidormerías [en línia]. Disponible a: https://jdiaz474.wordpress.com/2016/11/28/del-hombre-que-embotello-el-sol/

MAZÓN, Tomás (2010). «Benidorm. Un destino de altura». Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, no. 2, pàg. 8-22. Escola Universitària de Turisme, Universitat de Murcia [en línia]. Disponible a: https://core.ac.uk/download/pdf/16368979.pdf

MERCADER, Alba; PASTOR, Carlos (2017, 8 juliol). «Benidorm: Érase una vez un plan». Valencia Plaza [en línia]. Disponible a: https://valenciaplaza.com/benidorm-erase-una-vez-un-plan

NÚÑEZ, Antonio (2007). ¡Será mejor que lo cuentes! Los relatos como herramientas de comunicación. Storytelling. Empresa Activa.

PASCUAL, Alfredo (2019, 22 juliol). «Operación B-B: cómo un amigo de Franco llenó de vascos Benidorm (y ahí siguen)». El Confidencial [en línia]. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-07-22/benidorm-vascos-pedro-zaragoza-operacion-b-b_2136595/

SALINAS, Carlos (2022). Pedro Zaragoza Orts. Alcalde desarrollista de Benidorm (1951-1967). Universitat d’Alacant.

Vera, José Fernando (coord.) (2016). Canelobre, 66 (verano 2016). El turismo en Alicante y la Costa Blanca. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [en línia]. Disponible a: https://www.cervantesvirtual.com/obra/canelobre-66-verano-2016-el-turismo-en-alicante-y-la-costa-blanca-941188/

 

Citació recomanada

POVEDA SALVÁ, Miguel; VIZCAÍNO-ALCANTUD, Pablo. «Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i ‘storytelling’ com a motors d’accions comunicatives rellevants (i II)». COMeIN [en línia], setembre 2023, no. 135. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n135.2360