Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i ‘storytelling’ com a motors d’accions comunicatives rellevants (I)

Amb l’impuls recent en l’àmbit mediàtic per la celebració de la nova edició del Benidorm Fest, i en voga des de fa més de mig segle gràcies a la iniciativa del nostre protagonista, la ciutat de Benidorm aglutina una sèrie de característiques pròpies que la converteixen en un lloc que va més enllà d’una mera urbs enfront del mar. El seu clima, l’skyline, l’oferta cultural i d’oci, la ubicació i l’accessibilitat en podrien arribar a ser, en una anàlisi superficial, algunes de les característiques més evidents. Elements potser compartits per altres llocs limítrofs, però sublimats gràcies a la figura de Pedro Zaragoza Orts, alcalde pioner i visionari que va convertir aquesta localitat en un referent nacional i internacional.

 

Una prova palpable de la seva capacitat de visió de futur es troba en el document Así será Benidorm, que l’ajuntament de la localitat va editar el 1955. S’hi descriu tot el potencial que la localitat té per al turisme de sol i platja que emergia en aquell moment. També recull els recursos fonamentals que eren necessaris, com l’aigua o la planificació i ordenació urbana. Resulta significatiu que, el 1956, Benidorm es dotés d’un Pla General d’Ordenació Urbana també pioner a escala nacional.

 

La teoria narrativa diu que una història ben estructurada facilita un record més eficaç i Así será Benidorm en va ser un bon exemple. No és casual que comenci amb una referència històrica: «Amb el final de l’ocupació bizantina, van començar per a les nostres terres llevantines llargs segles d’intranquil·litat enfront d’una mar que s’havia tornat hostil. Tota cala és un perill, i tota platja, un desembarcament cert una nit o l’altra» (Vera, 2016). El document explica de manera persuasiva la història futura de la ciutat, seqüenciant la informació, com si es tractés d’un relat, amb un to que defineix les pretensions i projeccions de futur del seu edil, Pedro Zaragoza.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’illa de Benidorm en el document ‘Así será Benidorm’

Font: Vera (2016)

 

Pedro Zaragoza Orts, empresari i advocat, no tenia cap formació en el camp del màrqueting i la comunicació. Tot i això, va ser considerat un mestre en l’art de vendre el seu poble dins i fora de les seves fronteres (Mercader i Pastor, 2017) i va utilitzar de manera intuïtiva i genial l’storytelling, probablement sense conèixer el significat de l’anglicisme, però sent conscient de la importància del relat per convèncer.

 

Benidorm i ‘storytelling’. La coneguda historia del biquini

 

Un exemple molt destacat és la història de l’autorització de l’ús del biquini el 1953. Es tracta d’un relat molt conegut que inclou ingredients molt atractius: l’amenaça d’excomunió que pesa sobre un alcalde de poble que s’ha atrevit a autoritzar l’ús del biquini a la seva localitat i el seu posterior viatge amb motocicleta a Madrid per aconseguir que Franco l’autoritzés. El curt Bikini, dirigit per Óscar Bernàcer el 2014, mostra molt bé el seu caràcter de comunicació estructurada en una seqüència d’esdeveniments que apel·len als nostres sentits i emocions (Núñez, 2007), i complementen dades i arguments racionals en el seu argumentari.

 

Curt ‘Bikini’

Font: YouTube

 

El mateix Zaragoza es mostrava orgullós del que havia succeït. No en va alimentava clarament la seva imatge d’humil lluitador pel futur del seu poble i la seva tenacitat. No importa gaire, a l’hora de construir un relat poderós com aquest, que no se sustentés completament en la realitat, tal com es recull en el documental El hombre que embotelló el sol, també dirigit per Bernàcer, el 2016; des dels seus compassos inicials, s’apel·la a la importància dels mites fundacionals com a avantsala d’històries versemblants per a l’enteniment de realitats i contextos.

 

Pel·lícula ‘El hombre que embotelló el sol’

Font: YouTube

 

No hi ha evidències documentals sobre l’emissió d’un ban a Benidorm que impliqués una autorització oficial de l’ús del biquini, més aviat va poder ser una ordre verbal perquè s’actués amb tolerància, com tampoc no hi ha registrat en els llibres de visites del Pardo la presència, el 1953, de Pedro Zaragoza. Aquests fets marquen la importància de controlar el relat, de manejar un incipient esquema mediàtic i d’oferir informació fàcilment replicable i consumible per mitjà del boca-orella.

 

Zaragoza va impulsar altres accions comunicatives que, emparades en la lògica narrativa de l’storytelling, consolidaven missatges, experiències o notícies de manera inoblidable. El procés d’aquestes, i la seva repercussió, poc o gens han d’envejar accions afins que podem trobar avui dia en la disciplina de la comunicació persuasiva.

 

En la segona part d’aquest article, aprofundirem en algunes d’aquestes accions. Entre aquestes, el cèlebre Festival de Benidorm.

 

Per saber-ne més:

ALBEROLA, Miquel. (2000, 4 agost). «Pedro Zaragoza, ex alcalde de Benidorm: “Oponerme al biquini era fracasar”». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/diario/2000/08/04/opinion/965340013_850215.html

ATLAS (2016, 7 desembre). «El hombre que se “inventó” Benidorm». Las Provincias [en línia]. Disponible a: https://www.lasprovincias.es/culturas/cine/201612/07/hombre-invento-benidorm-20161207184052-rc.html

BAYÓN, Fernando (director). (1999). 50 años del turismo español: un análisis histórico y estructural. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.

DÍAZ, J. (2016, novembre). «Del hombre que embotelló el sol». Benidormerías [en línia]. Disponible a: https://jdiaz474.wordpress.com/2016/11/28/del-hombre-que-embotello-el-sol/

MAZÓN, Tomás (2010). «Benidorm. Un destino de altura». Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, no. 2, pàg. 8-22. Escola Universitària de Turisme, Universitat de Murcia [en línia]. Disponible a: https://core.ac.uk/download/pdf/16368979.pdf

MERCADER, Alba; PASTOR, Carlos (2017, 8 juliol). «Benidorm: Érase una vez un plan». Valencia Plaza [en línia]. Disponible a: https://valenciaplaza.com/benidorm-erase-una-vez-un-plan

NÚÑEZ, Antonio (2007). ¡Será mejor que lo cuentes! Los relatos como herramientas de comunicación. Storytelling. Empresa Activa.

PASCUAL, Alfredo (2019, 22 juliol). «Operación B-B: cómo un amigo de Franco llenó de vascos Benidorm (y ahí siguen)». El Confidencial [en línia]. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-07-22/benidorm-vascos-pedro-zaragoza-operacion-b-b_2136595/

SALINAS, Carlos (2022). Pedro Zaragoza Orts. Alcalde desarrollista de Benidorm (1951-1967). Universitat d’Alacant.

Vera, José Fernando (coord.) (2016). Canelobre, 66 (verano 2016). El turismo en Alicante y la Costa Blanca. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [en línia]. Disponible a: https://www.cervantesvirtual.com/obra/canelobre-66-verano-2016-el-turismo-en-alicante-y-la-costa-blanca-941188/

 

Citació recomanada

POVEDA SALVÁ, Miguel; VIZCAÍNO-ALCANTUD, Pablo. «Pedro Zaragoza i Benidorm: intuïció i ‘storytelling’ com a motors d’accions comunicatives rellevants (I)». COMeIN [en línia], setembre 2023, no. 135. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n135.2358