La intel·ligència artificial (IA) s’ha instaurat en la societat i sobretot en l’educació evocant controvèrsies i prejudicis, i convertint-se en la gran temàtica actual. Aquesta nova realitat comporta noves demandes i suscita dues necessitats en el procés d’implantació de la IA en l’educació. Primer, que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta. I, segon, no menys important i segurament una extensió del primer, que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals necessàries per a l’ús adequat de la IA, sigui per valorar-ne les possibilitats innombrables d’aprenentatge o per repensar el model educatiu actual.
Reflexionem sobre la fenomenologia i l’experiència cinematogràfica, basant-nos en Bazin i Merleau-Ponty per explorar la relació del cinema amb la realitat, i emfatitzem l’ambigüitat en la vivència humana. Examinem com el cinema desafia les normes de gènere i confronta la representació convencional del cinema clàssic, utilitzant la filmografia d’Harmony Korine. En obres com Spring Breakers (2012), Korine usa el realisme per debatre la identitat juvenil estatunidenca, tot qüestionant els sistemes de signes tradicionals i oferint una perspectiva crítica sobre gènere, sexualitat i violència.
A la dècada de 1960, els artistes van utilitzar estratègies documentals, trencant els límits entre la documentació i la ficció, produint obres que ofereixen una (re)escriptura de la història a partir de les llacunes deixades pels documents. És en aquest sentit que destaquem el procés artístic de Rosângela Rennó i Carrie Mae Weems.
La globalització del capital, els avenços tecnològics i la migració són alguns dels factors que impulsen transformacions culturals que reverberen en diversos àmbits (econòmics, polítics i geogràfics). En aquest escenari, els països utilitzen com a estratègia de màrqueting la construcció del posicionament de les marques lloc per promoure la visibilitat i la competitivitat dels seus territoris, des de ciutats fins a països. Aquestes estratègies abracen la producció de béns, el turisme, la cultura i altres aspectes que influeixen en els valors associats amb cada país en el context de competitivitat global.
El paper actiu de la cultura tecnològica en la societat actual és indiscutible i constitueix un fenomen d’estudi analitzat des de totes les esferes actuals del saber. En les pràctiques de l’art, els impulsos creatius i la intimitat tecnològica produeixen crisis notables en la manipulació de codis. Com a resposta activa, s’està produint una interessant trobada crítica i creativa entre pràctiques artístiques, gènere i programari lliure. El marc conceptual d’aquestes noves comunitats invisibles s’orienta al conreu de la socialització del coneixement i el treball col·laboratiu.
En l’actualitat, moltes marques fan ús de la femvertising com a recurs de responsabilitat social corporativa. A Espanya, la marca Campofrío inverteix en campanyes que poden ser considerades exemples de femvertising, amb missatges i imatges que empoderen el gènere femení. Per reflexionar sobre aquesta tendència, hem triat la campanya Fantasmes, de Campofrío, amb la finalitat d’entendre’n la recepció en un públic jove. S’observa una sensibilització d’aquest segment pel tema, alhora que es detecta certa desconfiança en la legitimitat del compromís feminista d’aquesta marca.