El 2019, es va publicar el llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, del Col·lectiu Punt 6. Es va editar a Virus Editorial. Sovint, és important detenir-se a entendre el perfil de les diferents editorials i, en aquest cas, hi ha una connexió directa de la temàtica del llibre amb la idea política de l’editorial en qüestió, que concep «el llibre com una eina d’una comunitat de lluita i en lluita, que no té sentit si no és per pensar la realitat de manera radicalment crítica».

Després del parèntesi de la pandèmia, recuperem la Jornada Almanzora Comparte. Sota el repte de «Com millorar l’activitat econòmica de la comarca», tornem a utilitzar la dinàmica de la hackathon per actuar com a catalitzadors de l’intercanvi d’experiències. L’esperit d’aquesta jornada és posar en comú aprenentatges compartits pels representants d’empreses, institucions i associacions de diversos àmbits i interessos.

La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.

Quan Neus Ballús va recollir el premi Gaudí 2022 a la millor pel·lícula va dir que «les dones no només hem arribat al cinema per fer òperes prima: hem vingut per quedar-nos». Aquesta frase sintetitza un procés de més de vint anys en què hem viscut un canvi generacional en el cinema espanyol que ha anat acompanyat de la incorporació, la visibilització i el reconeixement de les dones en el sector cinematogràfic.

Fa uns quants dies, es va confirmar l’oferta de patrocini de Spotify com a partner global del FC Barcelona a partir del juliol del 2022 i durant les properes quatre temporades. En el moment d’escriure aquestes línies, les xifres exactes de l’operació encara no s’han fet públiques i l’acord està subjecte a l’aprovació dels socis del Barça el proper 3 d’abril. La meva intenció no és valorar l’encert o no d’aquesta col·laboració (tot i que apunti prometedora), sinó més aviat analitzar què en podem esperar d’aquí als propers anys, d’aquest patrocini i d’altres de similars.

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

En un article titulat «El clima de la historia: cuatro tesis», l’historiador bengalí Dipesh Chakrabarty ens fa una provocadora invitació: deixem per un moment en suspens la lògica immediatista des de la qual acostumem a pensar-nos en un món altament tecnològic i hiperconnectat.

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

La recuperació dels treballs de l’acadèmica i activista bell hooks posa en valor un llegat que clama per un feminisme interseccional en un moment de canvis generacionals i debats a l’activisme global.

Una simple cerca a Google evidencia allò que és fàcil d’intuir. El nombre de resultats que obté el cercador en combinar les paraules «dona» i «emprenedoria», o simplement «emprenedores», és notablement inferior al que la paraula «emprenedors» o qualsevol combinació en masculí et retorna. Dos-cents quinze mil resultats enfront de vuit-cents quaranta-un mil. Potser és una mica trampós perquè és clar que el masculí s’utilitza encara com a genèric, però no deixa de cridar l’atenció i posa de manifest que continua essent necessari donar visibilitat a l’emprenedoria femenina.