Hi ha una desconnexió entre la comunicació publicitària de les marques amb les dones, malgrat que representen un paper clau en la major part de les decisions de compra. Aquesta és una de les conclusions més rellevants obtingudes de la presentació al mercat de Meaningful Women el 21 d’abril.

«La durada de 800 vides encadenades pot comprendre més de 5.000 anys. Però, d’aquestes 800 persones, 650 van passar les seves vides en coves o en llocs pitjors; només les últimes 70 han crescut tenint algun mitjà realment efectiu per comunicar-se amb els altres, només les últimes 6 han pogut veure alguna paraula impresa o tingut els recursos per mesurar el fred o la calor, només les últimes 4 han pogut mesurar el temps amb certa precisió; només les 2 últimes han fet servir un motor elèctric, i la immensa majoria dels elements que componen el nostre món material va ser desenvolupada en l’interval corresponent a l’última de les 800 persones» (Buchanan, 2010).

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

El format podcast ha permès la proliferació de veus i temes molt diversos però, en el context d’aquesta revista i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, em sembla interessant reflexionar sobre els que han estat creats per dones periodistes amb vocació crítica i feminista.

A l’article titulat «The climate of history: four theses», l’historiador Dipesh Chakrabarty ens convida a pensar –o repensar– el sentit de la història des de l’òptica de l’Antropocè, una era geològica caracteritzada per transformacions planetàries provocades per la nostra acció sobre els ecosistemes terrestres. Pensar-nos des del marc de les dimensions temporals geofísiques resulta un exercici interessant i inquietant alhora, acostumats com estem a les lògiques immediatistes i hiperaccelerades de la globalització.

En països com Kènia i l’Equador l’avortament és un tema de vida o mort per a moltes dones que travessen embarassos no desitjats. Kènia té la taxa més alta d’Àfrica de mortalitat per avortament insegur; prop de 6.000 dones moren cada any per causes relacionades amb l’avortament. Així mateix, a l’Equador l’avortament insegur és una de les principals causes de mort maternes; el 2018 almenys 18 dones van morir per causes relacionades amb avortaments insegurs (FLACSO, 2019).

La llista és llarga i variada: princeses a qui no van deixar regnar, guerreres injuriades, escriptores amb pseudònims masculins, científiques invisibles… Els historiadors i la societat, en general, no els van donar –ni els donen encara– el lloc corresponent. Els relats que ens han arribat sobre les seves vides disten molt de la realitat. Afortunadament, mogudes per la força del moviment feminista, les indústries culturals i de l’entreteniment estan reinterpretant la seva veritable història, atorgant a aquestes dones el lloc que els va ser arrabassat.

Hi ha molts reptes amb la dataficació de les societats contemporànies. Un d’aquests reptes són els biaixos de disseny dels algoritmes que fan servir les plataformes digitals. Un altre repte fa referència als biaixos de les dades que els algoritmes utilitzen per prendre decisions automatitzades i com s’empren aquestes decisions dels algoritmes. Tant el disseny algorítmic com les dades reforcen la discriminació dels col·lectius menys afavorits, i particularment de les persones més grans.

La impugnació que va fer el 15M a la connivència de les elits polítiques, econòmiques i mediàtiques de la Transició ha suposat una revisió dels relats i icones dels 90, una dècada d’esplendor que es va desconstruint des de diversos àmbits i punts de vista per intentar explicar el nostre present i pensar alternatives futures.

En el context del #MeToo i del #BlackLivesMatter, les comèdies dramàtiques televisives permeten representar i articular les contradiccions, complexitats i experiències de les dones joves en una crisi econòmica global. A base d’ironia, el cas d’I May Destroy You permet analitzar la manera en què es construeix un relat resistent a les etiquetes i a les interpretacions fàcils de les jerarquies de poder en les relacions personals.