El paper actiu de la cultura tecnològica en la societat actual és indiscutible i constitueix un fenomen d’estudi analitzat des de totes les esferes actuals del saber. En les pràctiques de l’art, els impulsos creatius i la intimitat tecnològica produeixen crisis notables en la manipulació de codis. Com a resposta activa, s’està produint una interessant trobada crítica i creativa entre pràctiques artístiques, gènere i programari lliure. El marc conceptual d’aquestes noves comunitats invisibles s’orienta al conreu de la socialització del coneixement i el treball col·laboratiu.

Els passats 19, 20 i 21 d’octubre es va celebrar a Granada la XLVII Reunió d’Estudis Regionals, que s’emmarca en la International Conference on Regional Science. La sostenibilitat, els canvis demogràfics i la desigualtat social dels territoris van ser els temes més recurrents durant les jornades. Però, el més gratificant va ser comprovar que, com a solució a molts dels problemes plantejats, apareixien estratègies relacionades amb allò col·laboratiu.

És un fet que les dones sempre hem estat jutjades per la nostra talla física (que no intel·lectual). Curiosament, talla i talent comencen totes dues per la mateixa lletra, encara que representen dos estereotips oposats. La nova onada de creatives cerca justament el contrari, ser valorades pel seu extraordinari talent XXI. Una talla enorme per a unes professionals que diàriament demostren que estan altament qualificades per liderar un sector molt competitiu i dinàmic.

En l’actualitat, moltes marques fan ús de la femvertising com a recurs de responsabilitat social corporativa. A Espanya, la marca Campofrío inverteix en campanyes que poden ser considerades exemples de femvertising, amb missatges i imatges que empoderen el gènere femení. Per reflexionar sobre aquesta tendència, hem triat la campanya Fantasmes, de Campofrío, amb la finalitat d’entendre’n la recepció en un públic jove. S’observa una sensibilització d’aquest segment pel tema, alhora que es detecta certa desconfiança en la legitimitat del compromís feminista d’aquesta marca.

Onades de calor cada vegada més intenses, freqüents i duradores. Devastadors incendis, sequeres, temperatures rècord… Lentament però inexorable la terra ens avisa que està cansada. «Lasciate ogni speranza voi ch’entrate» («Abandoneu tota esperança els qui aquí entreu»), deia la inscripció a les portes de l’infern on inicien el seu viatge Dante i Virgili, a La divina comèdia. I a nosaltres, quina esperança ens queda? De l’aparent paradís de la globalització, arribem ara a les portes del nostre particular infern. Europa crema, la mar s’escalfa, l’aigua escasseja.

Hi ha tres tecnologies que marcaran el futur de la pràctica del disseny: la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain. No són càpsules tancades i monolítiques, sinó que van lligades a processos tecnològics complexos. A més, les hem d’enfrontar o permear amb tres processos socioculturals actuals que també estan revolucionant la societat: la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Si no fem aquest exercici de contrast, de les noves tecnologies, només en podrem donar una versió limitada i mancada d’un espai crític de reflexió.

El passat 26 de maig va tenir lloc, a l’Escola del Marbre de Fines, la V Edició de la Jornada Almanzora Comparte en format hackathon. Amb el doble de confirmacions que en l’edició anterior, també es van doblar la il·lusió i el compromís. Més de 70 representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora van participar al llarg del dia de la dinàmica de l’esdeveniment.

El 2019, es va publicar el llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, del Col·lectiu Punt 6. Es va editar a Virus Editorial. Sovint, és important detenir-se a entendre el perfil de les diferents editorials i, en aquest cas, hi ha una connexió directa de la temàtica del llibre amb la idea política de l’editorial en qüestió, que concep «el llibre com una eina d’una comunitat de lluita i en lluita, que no té sentit si no és per pensar la realitat de manera radicalment crítica».

Després del parèntesi de la pandèmia, recuperem la Jornada Almanzora Comparte. Sota el repte de «Com millorar l’activitat econòmica de la comarca», tornem a utilitzar la dinàmica de la hackathon per actuar com a catalitzadors de l’intercanvi d’experiències. L’esperit d’aquesta jornada és posar en comú aprenentatges compartits pels representants d’empreses, institucions i associacions de diversos àmbits i interessos.

La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.