La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

Els mitjans de comunicació ens ofereixen una imatge de la realitat i per això resulta especialment important aprofundir en la representació que ofereixen des d'una perspectiva de gènere. Però no només és fonamental veure el que reflecteixen sinó també qui dona la informació i en quines condicions. Això implica descobrir si les dones tenen presència, visibilitat i poder de decisió en les redaccions dels mitjans. Un tema que s'està abordant en els darrers anys i sobre el qual s'estan produint alguns avenços des de l'àmbit normatiu.

El grup de recerca GAME ha codirigit amb l’ONG Plan International el projecte Safer cities for girls, que en l’edició actual s’ha centrat a analitzar l’assetjament i la inseguretat en els carrers de les ciutats de Madrid, Sevilla i Barcelona, juntament amb tres ciutats de Bèlgica. A més de la veu d’expertes en urbanisme feminista, en comunicació, en polítiques, entre altres sectors, el projecte ha recollit l’opinió de la joventut i també les experiències en el mapa, in situ, i aquest n’és un tret diferencial. Per desgràcia alguns dels resultats, que són molt similars entre ciutats i països, són molt alarmants i gens positius. En parlem posant el focus a Barcelona.

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

 «Quan m'aturo a reflexionar sobre els meus viatges pel món, viatges que s'han prolongat durant molts, molts anys, de vegades tinc la impressió que les fronteres i els fronts, així com les penalitats i els perills propis d'aquests viatges m'han produït menys inquietud que la incògnita, sempre present i renovada, de com transcorreria cada nou encontre amb els Altres, amb aquestes persones estranyes amb les quals em toparia mentre seguia el meu camí. Ja que sempre vaig saber que d'aquesta trobada dependria molt, moltíssim, si no tot.»

En aquest article m’agradaria desenvolupar un concepte relacionat amb dos temes que m’han ocupat últimament: d’una banda, una investigació sobre ecoinfluencers a Instagram, realitzada amb Elisenda Ardèvol i Sandra Martorell; de l'altra, la programació a la televisió de la sèrie Rocío, contar la verdad para seguir viva, on la nostra companya Ana Bernal té un paper fonamental en el debat posterior. Els dos fets tenen en comú: el mainstream, vinculat a temàtiques de gran importància social i actualitat, com l’ecologia i el feminisme.

Hi ha una desconnexió entre la comunicació publicitària de les marques amb les dones, malgrat que representen un paper clau en la major part de les decisions de compra. Aquesta és una de les conclusions més rellevants obtingudes de la presentació al mercat de Meaningful Women el 21 d’abril.

«La durada de 800 vides encadenades pot comprendre més de 5.000 anys. Però, d’aquestes 800 persones, 650 van passar les seves vides en coves o en llocs pitjors; només les últimes 70 han crescut tenint algun mitjà realment efectiu per comunicar-se amb els altres, només les últimes 6 han pogut veure alguna paraula impresa o tingut els recursos per mesurar el fred o la calor, només les últimes 4 han pogut mesurar el temps amb certa precisió; només les 2 últimes han fet servir un motor elèctric, i la immensa majoria dels elements que componen el nostre món material va ser desenvolupada en l’interval corresponent a l’última de les 800 persones» (Buchanan, 2010).

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

El format podcast ha permès la proliferació de veus i temes molt diversos però, en el context d’aquesta revista i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, em sembla interessant reflexionar sobre els que han estat creats per dones periodistes amb vocació crítica i feminista.