Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encara que en la ment de la majoria sigui un instrument de detecció i prevenció de la corrupció, és un instrument més a disposició de les administracions públiques i les empreses d'un territori per crear intel·ligència i, per tant, riquesa i desenvolupament territorial. Per tal que això tingui lloc, solament s'ha d'aprofitar i explotar la informació i les dades contingudes en els sistemes d'informació i en els documents que formen part dels expedients administratius. S'està aprofitant i explotant la informació? Com s'aconsegueix? Què s'està fent? 

Heu sentit mai a parlar dels digital learners (aprenents digitals)? L’expressió aprenent digital assumeix que avui dia la manera d’estudiar, en major o menor mesura, es veu afectada per les tecnologies de la informació i de la comunicació. I aquest viatge intel·lectual requereix més que mai un acompanyament que faciliti la navegació per un escenari replet d’informació digital. Els estudiants trauran més profit de tot plegat si tenen una bona experiència d’aprenentatge i per a fer-ho no n’hi ha prou que tinguin accés a la tecnologia.  

Dades per construir informació de la qual extreure coneixement és una cadena de valor que ha existit sempre, subjacent als avanços de la humanitat. Comporta uns processos i un tractament per tal que les dades siguin fiables, actuals i pertinents. La gestió d'aquestes dades fonamenta la presa de decisions. A més volums de dades més precisió en la informació extreta. D'aquí la rellevància de les tecnologies que gestionen les dades: ERP, CRM… i big data. Quines competències i perfils professionals hi ha al darrere?

A Europa el creixement d’ocupació i el creixement econòmic és un dels objectius primordials de l’agenda europea Europa 2020. Les polítiques nacionals i internacionals veuen en l’economia digital una font de creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic. En l’economia digital, una clara oportunitat de negoci és la reutilització de les dades obertes (open data) que administracions públiques i empreses posen a la disposició d’altres empreses per crear productes i serveis de valor afegit.

En els darrers anys es parla molt d’open data i big data associats a l’àmbit científic. En el cas del big data aquest també es considera una eina a disposició de les empreses per a explotar la informació i generar avantatge competitiu. En comparació d’aquests dos àmbits, poc s’ha parlat de la relació d’aquests dos conceptes amb l’open government. Quina vinculació hi ha entre open government, open data i big data, i quins poden ser els beneficis?

Aquest és el cinquè article que dediquem a aquests nous rols professionals sorgits de l'activitat dels mitjans socials. Hem parlat de les característiques de cada un d'ells, de les seves competències, de les seves similituds i diferències. I fins i tot ens hem aventurat a fer pronòstics sobre el seu futur i les seves respectives capacitats de consolidació i permanència en el temps. Al principi, els dibuixàvem com a perfils oposats, gairebé rivals, i després hem vist que, en realitat, són complementaris.

Pot una professió considerar-se “sexy”? Això sembla. Alguns experts consideren l’analista de dades com una de les ocupacions més “sexys” del segle XXI. L’atractiu recau en la necessitat que les organitzacions tenen (o haurien de tenir) de comptar amb professionals que sàpiguen gestionar grans volums de dades. El big data ha arribat per quedar-se, i ens ha seduït. Ara bé, estem preparats per a afrontar aquesta relació? L’entenem? Podem fer que sigui una relació enriquidora?