Benjamín Labatut (Rotterdam, 1980) és una de les revelacions de la literatura llatinoamericana en els últims anys. Encara que aquest escriptor xilè té una carrera literària de més d’una dècada, recentment ha gaudit de més repercussió captivant lectors i crítics amb el seu enfocament singular per explorar les tensions entre ciència, tecnologia i societat (Carrión, 2023).

Fa més de dotze anys que se celebra a Avilés el Celsius 232, un festival de ciència ficció (sci-fi), fantasia i terror que reuneix el millor del gènere nacional i internacional. L’edició d’enguany ha aplegat més de 150 autors i autores. En aquest article, us en presento dues que treballen amb ficció especulativa entorn la temàtica ecofuturista. A més a més, els seus perfils literaris s’hibriden amb els seus perfils acadèmics i docents, i d’aquesta amalgama sorgeixen novel·les que reuneixen en un sol format recerca i creativitat, i divulgació i disseminació del coneixement.

«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.

La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.

Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.

Roger Silverstone, al seu llibre ¿Por qué estudiar los medios?, sosté que la nostra dependència dels mitjans s’ha consolidat i, actualment, no només ens proveeixen entreteniment, informació i comoditat, sinó que també contribueixen a la nostra sensació de seguretat i ens ajuden a donar sentit a les nostres experiències quotidianes. En aquest sentit, Silverstone suggereix, així, abordar l’estudi dels mitjans també des d’allò social, cultural, polític i econòmic.

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?

Avui dia, les empreses ja no poden obviar la necessitat de comunicar el seu propòsit i les seves accions de responsabilitat social corporativa (RSC). Els criteris ESG –que comprenen factors ambientals (environmental), socials (social) i de govern corporatiu (governance)– han guanyat una importància creixent en el món empresarial a causa de la seva capacitat per avaluar l’impacte holístic d’una empresa en el seu entorn. El compromís social i mediambiental que adquireixen cada vegada més empreses requereix una comunicació eficaç, que ha de ser planificada i difosa de manera professional, i que pot comptar amb l’ajuda dels serveis especialitzats que ofereixen les agències de comunicació i relacions públiques.

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.