Resultats de la cerca
Autors Ollé, Candela (18) López-Borrull, Alexandre (18) Cavaller, Víctor (16) Aranda, Dani (14) Creus, Amalia (12) San Cornelio, Gemma (9) Vàzquez Garcia, Mercè (7) Estanyol i Casals, Elisenda (6) Suárez-Gonzalo, Sara (6) Sánchez-Navarro, Jordi (6) Martínez Martínez, Silvia (6) Roig, Antoni (5) Sivera, Sílvia (5) Lalueza, Ferran (4) Pujol, Cristina (4) Ortoll, Eva (4) Compte Pujol, Marc (3) Rosales, Andrea (3) Gozalo Salellas, Ignasi (3) Fernández de Castro, Pedro (3) Garcia Alsina, Montserrat (3) Massaguer, Lluc (3) Montaña Blasco, Mireia (3) Díaz, Ángel (3) Cobarsí-Morales , Josep (3) Sanz Martos, Sandra (2) Bartomeu Magaña, Elena (2) Vizcaíno-Alcantud, Pablo (2) Poveda Salvá, Miguel (2) Estévez Jiménez, Patricia (2) Nadal Renau, Roser (2) Herrera Sánchez, Sonia (1) Linares-Lanzman, Juan (1) Sáenz Leandro, Ronald (1) Martins, Inés (1) Martins, Aline (1) Merino, Lidia (1) Belotti, Francesca (1) Fernández-Ardèvol, Mireia (1) Fecé, Josep Lluís (1) Pons, Joan J. (1) Arnedo Moreno, Joan (1) Anglada, Ramon (1) Boscaro , Roberta (1) Baztán, Edu (1) Esquirol, Meritxell (1) Burillo, Lluís (1) Bonet, Carles (1) Lavilla, Montse (1) García, Ricardo (1) Svensson, Jakob (1) Mohammadi, Leila (1) Erol, Alkim (1) Martorell, Sandra (1) Riera, Clara (1) Cerezuela, Berta (1) Macías-Alegre, Adrián (1) Platero, Marta (1) Juste Garrigós, Jordi (1) Aguilar Moreno, Estefanía (1) Cabezas, Sílvia (1) Vilajoana Alejandre, Sandra (1) Ibañez Cantí, Anna (1) Lupiáñez-Villanueva, Francisco (1)
Resultats de la cerca "recerca" : 175 resultats
Comunicació, estudis culturals i mobilitats

Roger Silverstone, al seu llibre ¿Por qué estudiar los medios?, sosté que la nostra dependència dels mitjans s’ha consolidat i, actualment, no només ens proveeixen entreteniment, informació i comoditat, sinó que també contribueixen a la nostra sensació de seguretat i ens ajuden a donar sentit a les nostres experiències quotidianes. En aquest sentit, Silverstone suggereix, així, abordar l’estudi dels mitjans també des d’allò social, cultural, polític i econòmic.

Periodisme i intel·ligència artificial generativa 2024: noves dades de recerca

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

Zombis del tecnoliberalisme i del règim 'live': danseu, danseu, maleïts!

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?

Comunicar la responsabilitat social corporativa: d'opció a necessitat

Avui dia, les empreses ja no poden obviar la necessitat de comunicar el seu propòsit i les seves accions de responsabilitat social corporativa (RSC). Els criteris ESG –que comprenen factors ambientals (environmental), socials (social) i de govern corporatiu (governance)– han guanyat una importància creixent en el món empresarial a causa de la seva capacitat per avaluar l’impacte holístic d’una empresa en el seu entorn. El compromís social i mediambiental que adquireixen cada vegada més empreses requereix una comunicació eficaç, que ha de ser planificada i difosa de manera professional, i que pot comptar amb l’ajuda dels serveis especialitzats que ofereixen les agències de comunicació i relacions públiques.

Dotze recomanacions per avançar cap a la igualtat sociodigital en la vellesa

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

Prenguem-nos seriosament la ciència-ficció

La ciència-ficció audiovisual viu una era particularment destacada, gràcies a l’èxit recent de pel·lícules com Dune Part 2 o d’apostes decidides de sèries de televisió com Para toda la humanidad, Constelación, Silo, Fundación o El problema de los tres cuerpos. Això sense comptar amb altres produccions que se situen en els seus límits (depenent del que entenguem per ciència-ficció). I per descomptat, altres camps tan fèrtils com la literatura o els jocs.

Sí, les 'apps' de cites discriminen als usuaris grans

S’ha parlat molt de com els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) reforcen els estereotips i la discriminació, principalment pels biaixos de gènere, raça o origen de les dades que usen i que es reforcen amb sistemes d’aprenentatge automàtic. Un cas notori va ser motiu de debat en Amazon; el gegant tecnològic va decidir deixar d’usar el seu sistema d’intel·ligència artificial per a la selecció de personal, ja que descartava les dones, només perquè la majoria dels informàtics fins aleshores havien estat homes, la qual cosa ha influït en la manera com s’usa la intel·ligència artificial per a la selecció de personal arreu del món. Però què podem dir de l’edatisme de la IA?

D'on vens i on vas, Societat Catalana de Comunicació?

La Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC) «ja fa vint anys que té vint anys», com dirien Joan Manuel Serrat o més recentment els Buhos a «Milers d’espurnes». Amb aquest popular eufemisme, evitem emprar adjectius com quadragenària o quarantina, ja que l’entitat que millor representa la investigació en Ciències de la Comunicació en català es troba en un estat de salut envejable i amb més empenta que mai.

El boom de la ficció sonora en les plataformes: diàlegs entre Amèrica Llatina i Espanya

En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.

Ambigüitat en el cinema: desafiaments de gènere en Harmony Korine

Reflexionem sobre la fenomenologia i l’experiència cinematogràfica, basant-nos en Bazin i Merleau-Ponty per explorar la relació del cinema amb la realitat, i emfatitzem l’ambigüitat en la vivència humana. Examinem com el cinema desafia les normes de gènere i confronta la representació convencional del cinema clàssic, utilitzant la filmografia d’Harmony Korine. En obres com Spring Breakers (2012), Korine usa el realisme per debatre la identitat juvenil estatunidenca, tot qüestionant els sistemes de signes tradicionals i oferint una perspectiva crítica sobre gènere, sexualitat i violència.

175 resultats | Pàgina 1 de 18
1 |
2 |
Següent >>